Com més masses de boscos tenim sense que tinguin una bona gestió més aigua s’evapora i se’n va a l’atmosfera, la clau és que a la majoria dels boscos catalans no s’hi fa cap gestió de les masses forestals del sotabosc i tal com explicava Gabriel Borràs a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, el sistema més vulnerable del canvi climàtic és l’aigua i no per la manca de pluja sinó per l’evapotranspiració en prats, matollars i conreus per la puja de la temperatura mitjana que provoca una reducció de disponibilitat d’aigua per a tots.
És de tal magnitud aquest fenomen que la Generalitat per primer cop ha fet una planificació de la gestió forestal vinculada a la recuperació de l’aigua blava a Catalunya que ha inclòs en l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic pels pròxims set anys (Escacc30) i dona continuïtat a (Escacc 20). El document aprovat pel govern assenyala la necessitat de coordinar la gestió forestal amb la planificació hidrològica posant en valor el paper dels boscos en la regulació dels cicles de l’aigua. La deixadesa de la gestió forestal està reduint l’aportació d’aigua al país i per recuperar aigua s’ha de fer una bona gestió perquè tot i la contenció del consum tant industrial com domèstic hi ha un gran risc que la disponibilitat d’aigua que tenim no pugui abastir les demandes incomplint el règim de cabals mínims de tots els rius del país.
La caiguda d’aigües blaves a Catalunya va coincidir amb l’augment de la reforestació pels canvis d’usos del sol i per no fer una bona gestió a més amb la gran atomització de la propietat, el poc rendibles que són i el despoblament ha provocat aquesta caiguda. L’informe encarregat pel Gabriel Borràs a, Fores Time, diu que entre el 1990 i el 2014 va baixar el 29% la generació d’escorrentius a les conques fluvials Catalanes sobretot les internes el que s’anomena aigua blava en capçalera al mateix temps que baixa l’erosió del sol a causa de la densitat dels arbres tot i que l’informe constata que en el mateix període s’havia alentit un 17% la capacitat d’aquests boscos d’absorció de CO₂ un fenomen atribuït a l’estrès, a l’haver-hi molts arbres han de competir entre ells per l’aigua i la matèria orgànica que tenen al sol, per tant, amb una bona gestió reduint la densitat els que queden creixen millor i sense estrès.
A Catalunya en els darrers 25 anys la superfície dels boscos ha crescut un 10% i ocupa un 64% del país i la generació d’aigua blava que no consumeix el bosc i se’n va cap als aqüífers i rius ha disminuït el 29% m’entres que els cabals dels rius estan disminuint entre un 5 i un 10% per dècada les últimes 6, l’objectiu és com a través de diferents maneres de gestionar els boscos es pot revertir aquesta tendència negativa que tenim actualment de disminució de cabdals perquè a curt termini el canvi climàtic i l’augment de les temperatures farà que tots els boscos necessitin més aigua fent que n’hi hagi menys de disponible que afectarà directament l’aigua de boca i als cabals dels rius provocant el canvi de la seva morfologia, vegetació i sediments, si es disminueixen les crescudes dels rius els sediments no es mobilitzen, fent que tota la diversitat en quedi afectada una situació greu per la vida d’aquest ecosistema. Ara com ara, més d’un 80% de la pluja no acaba ni als aqüífers ni als rius, els investigadors diferencien entre l’aigua verda que és interceptada per l’evapotranspiració del bosc i el sòl i l’aigua blava que s’acaba filtrant als aqüífers o escolant-se superficialment als embassaments o rius que representa només el 20% de les precipitacions, estem davant un complicat escenari que s’haurà de gestionar molt bé si volem disposar d’aigua blava. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
