Endesa i Birding Natura han impulsat un estudi que ha monitoritzat 18 exemplars de duc arreu del territori català durant un any. El projecte, que s’emmarca en el Pla de Conservació de la Biodiversitat de la companyia, tenia com a objectiu recopilar informació sobre el comportament de l’espècie i definir mesures que en redueixin la mortalitat. Entre les conclusions, s’ha descobert que el duc es mou molt poc de la zona on troba les condicions òptimes d’aliment i hàbitat i que els exemplars recuperats que s’han alliberat posteriorment són els que han tingut majors problemes d’adaptació. Per contra, aquells que s’han mantingut al seu territori, han fet dispersions màximes de poc més de 6 quilòmetres.
Pel què fa als polls, han realitzat desplaçaments màxims d’entre 24 a 64 quilòmetres per acabar-se establint a una distància mitjana de només 15 quilòmetres del niu on van néixer.
A més, s’ha fet seguiment durant set setmanes d’un niu a la Plana Lleida on s’ha aconseguit informació “mai obtinguda”. En aquest niu, no només hi van sobreviure cinc cries sinó que també se n’hi va afegir una sisena adoptada. La tècnica emprada s’anomena ‘fostering’ i consisteix en l’adopció d’un exemplar recuperat per possibilitar la seva integració.
Els tècnics apunten com a causa d’aquest èxit “tan excepcional “el fet que el niu es troba en una zona on hi abunden els animals de presa (concretament, conills), fet que permetria una abundant alimentació i, en conseqüència, garanteix la viabilitat de les cries, incloses les més tardanes que, de manera natural, normalment no prosperen.
Segons els impulsors de l’estudi, aquesta informació indica una zona amb gran capacitat d’acollida per als ducs i d’altres aus, informació que pot ser molt útil en el moment de plantejar nous alliberaments.
El seguiment s’ha fet Plana de Lleida (Segrià i Garrigues), l’Alt i Baix Empordà, les Terres de l’Ebre (Baix Ebre i Montsià) i la Catalunya Central (Berguedà i Osona). En concret, s’han monitoritzat deu exemplars adults i vuit cries.
Aquestes actuacions s’emmarquen en el Pla de conservació de la biodiversitat, que la companyia elèctrica té en marxa des de 2012. El pla forma part de les accions que desenvolupa Endesa per al compliment de l’objectiu últim de conservació que ha estat establert com un dels set compromisos per a un desenvolupament sostenible en el marc del primer Pla estratègic de sostenibilitat d’Endesa.
Un ocell rapinyaire
El duc (Bubo bubo) és l’espècie d’au rapinyaire nocturna de més gran d’Europa. La seva població es troba àmpliament distribuïda per Europa i Àsia, des de la Península Ibèrica fins a Kamchatka. En el conjunt d’Europa, la població s’estima entre 12.000 i 42.000 parelles. A l’estat espanyol, es troba àmpliament distribuït a excepció del litoral cantàbric i les illes. Pel què fa a Catalunya, l’espècie apareix distribuïda en la majoria del territori, especialment en ambients mediterranis i boscos de poca altitud. Aquí s’estima que hi ha una població estable d’entre 550 i 700 parelles i els últims estudis, corroborats ara per aquest projecte, apunten que la meitat de les morts en aquesta espècie es produeixen per factors no naturals.
De fet, la investigació ha determinat que vuit dels 18 exemplars monitoritzats han mort per causes no naturals. Entre elles, tres per desnutrició per un possible enverinament indirecte. Tres més van morir per depredació, un per electrocució amb una catenària de tren i el darrer, a causa d’una malaltia. Davant d’aquests resultats, el projecte proposa realitzar una investigació més profunda dels enverinaments per determinar-ne l’origen, especialment en una zona concreta, on es van produir els tres casos, i poder-hi actuar.
El seu estat de conservació està inclòs en la categoria SPEC3 en l’àmbit europeu, categoria que indica que, malgrat la població global va en augment, aquesta espècie té un estat de conservació desfavorable degut als diversos problemes que l’amenacen. De fet, a nivell espanyol està inclosa al “Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial” i a Catalunya també està inclosa a la relació de ‘”Espècies Protegides”.
ACN
