14.3 C
Amposta

TV3 es fa ressò de la xiqueta d’un any recuperada de COVID-19 a Amposta

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

TV3 ha explicat a través d’un petit reportatge al Telenotícies la història de la Noa, una nena prematura d’un any amb problemes pulmonars que es va contagiar de coronavirus i va arribar a estar ingressada greu a l’UCI. Ha passat per diferents hospitals en un mes i se n’ha sortit. Ara ja és a casa.

Fa quatre setmanes, els seus pares, que viuen a Amposta, la van portar a urgències de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona perquè tenia molta tos. Com que és prematura i té problemes pulmonars, la van ingressar.

Cinc dies després va empitjorar i va entrar a l’UCI, on van confirmar que tenia coronavirus.

El pare, Víctor Blanch, va arribar a pensar que no se’n sortiria. “Jo vaig besar la meva filla com si m’estigués despedint, quan se la van emportar a entubar, perquè, amb una malaltia pulmonar, ho veia molt fosc.”

A Tarragona, la Noa no millorava, i la van traslladar a l’UCI de Vall d’Hebron, on va haver d’estar-se dues setmanes sola mentre els pares eren a casa, a Amposta.

La mare, Gina Bou, explica emocionada com va haver de passar dues setmanes ella també sola a casa passant la quarantena. “Com que jo tenia símptomes, ens van dir que intentéssim estar cada un en una habitació. S’acabaven de dur la xiqueta a Vall d’Hebron, i jo no em trobava bé, i no ens podíem ni abraçar.”

I a més a més, només rebien notícies per telèfon. “Tants de dies sempre el mateix, i sempre esperant la notícia ‘de va millorant’. Va ser molt angoixant.”

Finalment va començar a remuntar i la setmana passada la van anar a buscar. Però el patiment no acabava aleshores. “La duresa va ser quan la vam anar a buscar a Barcelona. Vam veure veure-la gairebé immòbil, estava dormint, i ni et reconeixia, ni et mirava. De la sedació, ens diuen que és normal”.

D’allà torna al Joan XXIII de nou, on a poc a poc comença a reaccionar. El primer biberó després del gota a gota se’l va prendre sencer. I finalment, dijous, li va arribar l’alta, tot i que els queda molta feina per fer a casa. “Hem de fer moviments de cames i d’articulacions.  Abans de la maltia s’agafava al sofà, i es ficava de peu, però fins arribar al lloc on estàvem, encara ens queda una batalla.

I saben que són on són gràcies a l’ajuda dels metges i les infermeres, a molts dels quals només van conèixer per telèfon. “Tots els professionals, que han estat al costat, chapeau.” I també gràcies al suport de família i amics, que els van acompanyar amb fotos i vídeos durant tot el temps.

I sobretot, gràcies a la força de la Noa. “Ha trobat moltes barreres, i totes les ha anat passant. Si ella pot, tots poden.” D’aquest manera, la Gina encotatja totes les persones que estiguin passant per una situació semblant.

Font: CCMA

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -