14.3 C
Amposta

Turisme postcovid, per Rapitenc Sense Filtro

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Veiem aquest dilluns al telenotícies de TV3 que, si ens basem en les cerques que fa la gent al portal d’Airbnb, les Terres de l’Ebre seran una de les destinacions turístiques preferides aquest estiu.

És curiós, no? Que una zona sovint tan oblidada per tothom i turísticament (gràcies a Déu) encara poc massificada com són les Terres de l’Ebre, en un context social de crisi sanitària i de recessió econòmica, es posicionen com una de les destinacions més demandades pels usuaris d’aquesta web… i si fem cas del que ha passat els darrers dies a La Ràpita, sembla que la notícia va en la direcció correcta, ja que tothom coincideix en el fet que no recorda un volum tan alt de gent a l’última setmana de juny.

I això, per què passa? Jo crec que hi ha, sobretot, tres motius.

El primer és molt evident: el coronavirus i les restriccions de mobilitat que ha comportat, que ha fet que molta gent que hagués viatjat a Tailàndia, Croàcia, Somàlia o quin fos el destí de moda d’enguany, no pugui anar-hi. Aquesta gent, però, són gent que té per costum viatjar tots els anys, i enguany, no volen renunciar completament a fer-ho, per tant busquen un destí de proximitat que els sigui desconegut, i aquí entrem les Terres de l’Ebre, lo cul de Catalunya.

El segon motiu, és el famós temporal Glòria, que va col·locar les nostres comarques al centre mediàtic durant aquells dies de destrosses i patiments, i ja llavors, molta gent, va dir que aquest any vindrien a visitar-nos com una manera d’ajudar-nos. (Per cert, també és curiós que tot això els polítics ho han oblidat abans que el “populatxo”).

Per últim, el tercer motiu, que per a mi és la clau: molts de pobles de per aquí, especialment lo que jo conec més, La Ràpita, s’han especialitzat a oferir vacances Low Cost, que amb el context econòmic actual, això agafa una importància capital per a trobar-nos on som ara.

Que vull dir amb vacances Low Cost? Vacances d’apartament, supermercat i platja, cosa que està “de puta mare”, “ojo”, que tothom té dret a poder gaudir d’uns dies de relax i no totes les butxaques poden permetre’s una setmana a un hotel… però això obre dues preguntes:

Com hem arribat aquí? És lo que necessita lo nostre poble?

Aquí vam arribar a l’època del Boom Immobiliari, quan des dels òrgans de govern es va prioritzar (o facilitar) la construcció de blocs d’apartaments per a segones residències i urbanitzacions d’adossats amb piscina comunitària per sobre d’altres opcions com la construcció d’hotels, que a curt termini era menys rendible per a les arques municipals, però que a la llarga hagués tingut un impacte més positiu per a l’economia local, i poso un exemple: Una família que està a un apartament 7 dies potser menjarà 1 o 2 cops fora de casa, mentre que una que estigui a mitja pensió a un hotel, ho farà cada dia.

Vull dir en això que voldria que La Ràpita fos com Peníscola o Salou? NI DE CONYA. La Ràpita és bonica perquè encara, sobretot a l’hivern, és un poble autèntic. Però crec que, si en aquella època s’hagués pensat en lo futur, s’haguera pogut buscar un equilibri entre les dues opcions buscant la sostenibilitat del poble.

Perquè aquesta és l’altra qüestió: la sostenibilitat. Sovint, a l’estiu, tots tenim la sensació que el poble no està preparat per a assolir la gentada que tenim per aquí, i això provoca problemes de mobilitat i de grans aglomeracions quan es fa algun acte com les festes majors.

Un dels problemes que ha comportat la política de segona residència és l’arribada dels apartaments turístics, i amb ells, més turisme Low Cost. Quanta gent pot posar-se a un mateix apartament? Tots sabem com funciona això.

A part, els apartaments turístics tenen una altra problemàtica: disparen els preus dels lloguers. Tots hem sentit alguna vegada lo difícil que és llogar un pis a La Ràpita per a tot l’any i allò de “si el vols de setembre a juny, val X, però si el vols per a tot l’any, t’he de cobrar més, que perdo la rendibilitat que li trac a l’estiu”.

Jo no crec que aquí arribem mai a estos extrems, però a les grans ciutats turístiques com Barcelona o París, aquesta pràctica està expulsant als habitants a la perifèria, ja que els pisos queden en mans de grans inversors que els dediquen a fer d’apartament turístic. En aquest sentit, recentment hem pogut veure als mitjans com Amsterdam va pel camí de carregar-se aquests apartaments després de limitar-los molt durant els pròxims anys. Prenem nota.

Qui paga les conseqüències de tot això? Los Rapitencs. Ja sigui en la clàssica imatge de tots los anys en la “basura” fora dels contenidors i les gavines i gats obrint les bosses per a menjar o amb els problemes circulatoris i d’aparcament, que són absolutament desesperants. Sobre això últim, també “té collons” que siguem l’únic poble de per aquí baix que no té implementada una zona blava amb bonificacions per als residents… i si els forasters volen aparcar, que deixen el cotxe als afores, o que paguen.

També estaria bé aquella idea reclamada per molts veïns de fer tot el centre del poble per als vianants, com a mínim a l’estiu, per a desincentivar l’ús del vehicle i “obligar” a la gent a passejar una mica. Sabeu que? Normalment, la gent, quan va caminant, mira més els aparadors de les botigues (i compra més) que quan va en cotxe. Quines coses, no?

Per últim: no sé si us heu fixat, però als anys 80-90 La Ràpita era un referent gastronòmic a tota Catalunya i cada setmana venia gent, únicament, a dinar. Ara encara passa una mica, perquè tenim “maravilles” com lo d’Asmundo, per exemple, però molta d’aquesta gent que venia aquí ara van a Les Cases o al Poblet, dos llocs menys massificats, en una oferta menor, però molt especialitzada i valorada.

Bé, veure’m com va l’estiu i esperem que la Covid “dels collons” ens deixi gaudir-lo. Jo us deixo aquí la meva reflexió.

Rapitenc Sense Filtro

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -