La cinquena campanya d’excavacions del castell templer d’Algars de Batea (Terra Alta) ha posat al descobert una troballa excepcional. Els arqueòlegs han localitzat tres fragments d’esteles ibèriques amb símbols i llances gravades. És la primera vegada que se’n troben i documenten a les Terres de l’Ebre i la troballa confirma «les sospites» que al castell d’Algars hi havia hagut un assentament ibèric. Les esteles estan gravades en pedres reaprofitades per construir la fortificació medieval del segle XIII, estratègica per a l’orde templer entre Catalunya i Aragó. L’Ajuntament de Batea reconstruirà el castell d’Algars. La primera fase està a licitació i inclou refer tres dels cinc arcs que s’han recuperat amb les excavacions.
Els fragments d’esteles ibèriques són «un descobriment inèdit» en aquest sector geogràfic del sud de Catalunya. Com ha explicat l’arqueòleg i codirector de les excavacions, Pere Rams, hi ha una quarantena d’esteles íberes documentades entre el Matarranya, el Baix Aragó i el Baix Aragó-Casp, però a la part catalana no se n’havia trobat mai cap. «És una troballa excepcional», ha destacat.
Les esteles són pedres sorrenques rectangulars, d’uns 80 centímetres d’alt i 60 d’ample, amb la cara frontal gravada. Daten d’entre els segles III i I aC. Els tres fragments trobats a Batea podrien formar part d’una única estela, amb sanefes en forma de ‘X’ i llances simètriques i alineades. Rams ha descrit que aquestes astes dibuixades podrien representar «els caps de la tribu».
A les esteles ibèriques és habitual trobar «símbols solars, cavalls i genets, o escriptura ibèrica». «El problema del món iber és que, com no s’ha llegit l’escriptura ibèrica, no se sap bé la funcionalitat de les esteles», ha detallat l’arqueòleg bateà. «Tant els genets i els cavalls com les llances representen l’elit dels poblats ibèrics». Els fragments es traslladaran al Museu de les Terres de l’Ebre per a la conservació i estudi.
Assentament iber confirmat:
Al castell d’Algars se sospitava que hi havia hagut un poblat iber. En excavacions anteriors s’havien trobat restes de ceràmica, però «un element tan significatiu com una estela ibèrica demostra que aquí hi havia un assentament», ha dit Rams. També s’han localitzat ceràmiques ibèriques i íbero-romanes, indicant que la fortificació templera va transformar una construcció anterior.
Un castell medieval enterrat:
Els fragments d’esteles íberes s’han trobat sota arcades interiors del castell medieval d’Algars. La primera referència escrita és de 1153, quan Ramon Berenguer IV va donar la fortalesa als templers. El castell està situat al turó dominant el riu Algars, a la riba dreta, amb visió privilegiada de la vall de Sant Joan.
En aquesta cinquena campanya s’ha completat la recuperació de la plataforma superior, s’ha excavat la torre nord-oest i s’ha prioritzat la part sud, que serà objecte de restauració arquitectònica. L’edificació principal ocupa 355 m², amb murs defensius, espai de ronda i nivells de defensa.
Rams ha destacat que el castell d’Algars era «el primer element defensiu dels dominis de l’orde militar de Miravet», i que és «més gran i monumental del que pensàvem».
La reconstrucció:
Les excavacions del castell d’Algars van començar el 2017, impulsades per l’Ajuntament de Batea i finançades per la Diputació de Tarragona i la Generalitat. Ara, amb un ajut de 200.000 euros del Departament de Cultura, es reconstruirà la fortificació medieval, referint tres dels cinc arcs interiors i restaurat la sagristia.
El castell d’Algars és Bé Cultural d’Interès Nacional i Espai de Protecció Arqueològica. El regidor de Cultura, Xavier Galcerà, ha remarcat que es recupera «un important patrimoni històric i cultural», i que la seva reconstrucció serà «un actiu turístic destacat» per a Batea i per a Catalunya.
ACN