El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha presentat aquest passat dimarts a Tortosa la nova Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català i un recull amb 40 propostes per a l’acció. L’objectiu és posar a disposició dels municipis eines pràctiques per incorporar la perspectiva lingüística en la gestió local i reforçar l’ús social del català.
En la trobada també hi han participat el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor, l’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, i el director del Centre de Normalització Lingüística (CNL), Jordi Duran, entre altres alcaldes, regidors i tècnics de la política lingüística del territori. L’acte ha servit per fer una crida als consistoris perquè elaborin plans locals d’impuls al català amb el suport del Consorci per a la Normalització Lingüística. Durant l’acte, el conseller ha remarcat el paper clau dels ajuntaments en la promoció de la llengua, destacant que són «l’administració més propera a la ciutadania» i que tenen «una capacitat d’incidència enorme».
La guia ofereix eines perquè els ajuntaments puguin dissenyar plans d’impuls al català adaptats a la realitat de cada municipi i aplicar mesures concretes en àmbits com l’atenció ciutadana, la cultura, l’esport, la integració de persones nouvingudes o la contractació pública. A més, el document es complementa amb un recull de 40 propostes pràctiques perquè els ajuntaments puguin fomentar l’ús del català tant en l’àmbit municipal com en el teixit social, cultural i econòmic.
Durant la jornada també s’han presentat les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població del 2023 per a les Terres de l’Ebre. Segons l’estudi, el territori és el que presenta una presència més elevada del català a Catalunya, amb un 87,6% de la població que el sap parlar i un 66,8% que el té com a llengua habitual. Aquestes xifres mostren, a més, un considerable poder d’atracció: el percentatge de parlants habituals (66,8%) supera clarament el de parlants inicials (57,7%), cosa que indica que una part significativa de la població l’adopta més enllà de la llengua familiar.
Les dades també reflecteixen un elevat ús entre els joves, especialment en la franja dels 15 als 29 anys, on el salt entre llengua inicial (59,8%) i llengua habitual (70,7%) evidencia una incorporació activa al català per part de parlants d’altres llengües. Tot i això, l’estudi constata un descens global de l’ús habitual en els darrers anys, que ha passat del 72,2% al 66,8%, atribuït principalment a factors demogràfics: disminució del nombre de nascuts a Catalunya, que ha provocat una baixada important en el percentatge de parlants inicials, i el creixement de la població estrangera, que tot i que una part aprèn i adopta el català, parteix d’altres llengües inicials i en part s’incorpora utilitzant el castellà, sol o en combinació amb la llengua d’origen.
El conseller Vila ha tancat la jornada amb una crida als ajuntaments perquè assumeixin un paper actiu en la promoció del català i aprofitin les eines posades a la seva disposició pel Departament de Política Lingüística i el Consorci per la Normalització Lingüística.
Redacció A.M