El passat 27 de setembre es va celebrar com cada any des que es va constituir a la ciutat de Torremolinos, el dia del turisme, que aquest any té com a objectiu buscar fórmules sostenibles per viatjar. La constitució d’aquest dia obeeix a moltes raons, el moviment turístic no ha deixat de créixer i les persones tenen al seu abast qualsevol mitja de transport per poder anar en un curt temps a qualsevol lloc del planeta que els permet conèixer altres cultures, paisatges, tradicions i costums com a turisme global. També tenim el turisme local molt arrelat a Catalunya, és una prioritat que representa el 12% del producte interior brut, PIB, important pels pobles Catalans i comarques com la del Baix Ebre, amb un entorn natural, idíl·lic i únic al Sud d’Europa. A la resta de Catalunya també gaudim de paratges com el Delta de l’Ebre , les seves costes o a l’interior amb una gran varietat gastronòmica i uns paratges muntanyosos també únics que es va repetint a tot el país.
Aquest és un sector a l’alça tant abans del confinament per la Covid com ara, que està experimentant grans canvis molt positius sent una alternativa viable a activitats que durant la pandèmia han desaparegut o van a la baixa. La col·laboració perquè es facin possibles aquestes activitats requereix una participació múltiple per organitzar-ne el desenvolupament ,aquest s’ha de fer juntament amb els governs locals, organitzacions civils i sector privat d’aquesta forma la representació és diversa i inclusiva. L’ implementació de polítiques que lluitin contra les desigualtats turístiques per tenir un equilibri per a tots els actors i territoris que intervenen en aquest sector públic o privats, tenint en compte els costos que representen, la fiscalitat local ,qüestions mediambientals i socials són els eixos per fer que aquestes propostes vagin endavant i tinguin un futur.
Avui la paraula turisme va acompanyada de sostenible o sigui turisme sostenible, no deixa cap petja de Carbó del qui ho practica, és el que no embruta, no espatlla l’entorn, no contamina i respecta per sobre de tot el medi ambient i entorns naturals. Turisme recurrent de les nostres administracions més properes de pobles i comarques amb un potencial natural ampli i exquisit tant d’aigua com terra que estan destinades a ser la substitució d’empreses obsoletes com poden ser les nuclears i que no són les úniques pel que s’ha de diversificar la demanda a altres sectors com les energies verdes amb un gran potencial i futur, per cobrir la totalitat de les demandes obsoletes. És una activitat que creix molt ràpidament i, per tant, una font molt important d’ingressos orientada a les persones i que proporciona llocs de treball al territori, que ajuda a revitalitzar les economies locals. Tenim moltes formes de turisme entre les quals es troben l’Alternatiu o sostenible basat en la natura també descrit com eco turisme i el turisme cultural. Sostenible o alternatiu és aquell que guarda i fa guardar un gran respecte pels ciutadans locals, el medi ambient i el patrimoni cultural dels pobles i cal que la gent faci vacances educatives i emocionals beneficioses per l’entorn natural. Tipus de turisme que té un objectiu, apreciar els beneficis de fer-lo i desfruitar-lo, com evitar les diferents formes de turisme especialment en l’equitat social i el medi ambient. El turisme sostenible permet el desenvolupament d’una consciència crítica de les formes i maneres que aquesta activitat pot millorar el benestar de les persones i protegir el patrimoni cultural, social i natural, la idea fonamental és saber gaudir d’un lloc sense deixar cap petja després d’haver-ho fet.
De totes maneres la reflexió, entorn el turisme és que s’ha de controlar el d’alta ocupació en àrees molt concentrades i massificades des que incentivar els centres turístics d’illes, zones de muntanya o centres de costa amb l’única finalitat de conservar els accessos locals, el caràcter geogràfic, la diversificació dels ecosistemes i la diversificació de l’economia. El turisme massificat en àrees protegides és una decisió dolenta perquè la fauna es veu afectada per la pressió turística i afecta els seus patrons de moviment i estada en aquests entorns naturals i els que recolliran les conseqüències d’aquestes imprudències seran aus com els voltors que tenim a l’espai natural de Caro. Les administracions han d’estar vigilants a totes aquelles accions punibles que puguin interferir el bon funcionament dels ecosistemes que tenim, només així els podrem gaudir. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
