14.3 C
Amposta

Sense vergonya ni escrúpols

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Durant el curs de formació presencial en Gestió Hospitalària 1988-89 a Escola Superior d’Administració d’Empreses (ESADE) de Barcelona el professor encarregat d’introduir-nos en la Psicologia de les Organitzacions ens va explicar els conceptes relacionats amb els Ancoratges de carrera professional i em va impactar sentir que un dels trets més característics de les persones amb l’ancoratge gerencial és no tenir vergonya ni escrúpols.

Avui, 32 anys després, amb les experiències viscudes a diferents llocs de responsabilitat en diverses organitzacions de serveis sanitaris del Servei Català de la Salut (CatSalut), de l’Institut Català de la Salut (ICS) i del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) actualitzo i comparteixo aquí la meva percepció i l’empremta d’aquells conceptes i d’aquelles paraules.

El concepte d’Ancoratge de carrera el va crear Edgar H. Schein, reconegut expert en matèria de psicologia de les organitzacions i de cultura corporativa. Així cada persona tenim un diferent i més significatiu ancoratge de carrera que guia els nostres projectes, objectius i expectatives professionals i està molt relacionat amb el caràcter; la personalitat; les aptituds, capacitats i habilitats; i les motivacions, necessitats, valors i interessos personals. És la resultant de la interacció entre la persona i el seu ambient de treball amb l’experiència, les vivències i els aprenentatges acumulats. Acostuma a ser estable i pot variar i evolucionar perquè no és immutable.

Schein va identificar 8 ancoratges de carrera que ens motiven a les persones i ens poden ajudar a definir en què som bons (què puc oferir i em sento més competent); què és el que ens agrada (què desitjo i escullo fer); quin nivell d’ambició tenim (quina autoimatge i necessitats em mouen); i quin és el nostre sistema de valors i els seus límits (què faria, i què NO faria). Tenir-ne consciència clarifica el nostre potencial desenvolupament i suma confiança futura per aconseguir metes més realistes i satisfactòries. Heus aquí només algunes notes per il·lustrar-ho:

  • Ancoratge Tècnic-Funcional: Prioritzen la formació, competència, desenvolupament, expertesa, reptes i promoció en la seva àrea específica o especialitat. Ex: professionals de la salut (metges, infermeres, farmacèutiques, tècnics), informàtics, enginyers, administradores.
  • Ancoratge Gerencial: Ambicionen la gerència i l’alta direcció. S’orienten a l’èxit i als resultats. Requereixen lideratge i competències analítiques, emocionals, interpersonals i intergrupals. Exerceixen el poder sense sentir culpa ni vergonya. Ex: gerents, directores d’organitzacions.
  • Ancoratge de Creativitat: Creen amb el seu esforç coses noves, serveis o empreses. Sacrifiquen estabilitat i temps lliure. Assumeixen riscos. Desitgen sobresortir. Ex: emprenedors, artistes i treballadores de la cultura.
  • Ancoratge de Seguretat: Busquen estabilitat, seguretat econòmica-financera o geogràfica i sentit de pertinença a l’organització. Ex: funcionaris i treballadores d’empreses públiques.
  • Ancoratge d’Independència: Necessiten llibertat, autonomia, flexibilitat i estil propi. S’allunyen de normes i restriccions. Ex: docents, escriptores, periodistes, consultors, emprenedores.
  • Ancoratge d’Estil de vida: Intenten conciliar vida personal, familiar i professional. Ex: treballadores amb família monoparental o que tenen cura de familiars dependents.
  • Ancoratge de Servei: Executen tasques amb valors transcendents, solidaris, i d’assistència o suport als altres i a un món millor. Ex: ensenyants, professionals de la salut, dels serveis socials i d’atenció als ciutadans.
  • Ancoratge de Repte: Desafien problemes o obstacles insalvables, competeixen per triomfar amb oponents o situacions difícils. Aguditzen el seu enginy amb noves idees. Ex: esportistes, comercials.

El diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans ens defineix vergonya (deshonor humiliant, cosa deshonorant), culpa (falta més o menys greu comesa voluntàriament) i escrúpol (dubte, hesitació, por a obrar o a decidir per no saber si estaria bé, si seria encertat, etc.) i ens ajuda a entendre que exercir funcions gerencials sense sentir vergonya, sense culpa i sense escrúpols és un fet present en moltes ocasions en la presa de decisions en diferents empreses i organitzacions de tota mena, incloses les del conjunt del nostre actual sistema sanitari.

Penso que el concepte d’Ancoratges de carrera d’Edgar H. Schein segueix sent una eina molt útil per a l’autoconeixement de les habilitats, capacitats, necessitats, motivacions i valors autopercebuts en l’experiència laboral d’una persona i per consolidar-les i desenvolupar-les en futures oportunitats professionals en la pròpia o en una nova organització on sigui possible sintonitzar amb els seus objectius i valors si existeix l’encert mutu a l’hora d’elegir-ho i acordar-ho així.

Enric Nin Julve, Metge Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -