A hores d’ara he escrit 31 articles a Imagina Ràdio, 6 dels quals també al Setmanari l’Ebre, des del primer confinament per la pandèmia de la Covid-19. Tan aviat publiquem un nou article, cada dijous amb periodicitat bisetmanal des de fa un any, el meu neguit i les meves preocupacions omplen l’espai per trobar què escriure per al dijous següent. Per a una persona jubilada com sóc, i que escric sense tenir formació ni experiència d’escriptor, són molts els moments de dubte per continuar-ho fent, i fer-ho el millor possible. Avui encara tinc suficients motius per continuar escrivint: tenen a veure amb mi mateix, amb tu i l’audiència, i amb els temes i els continguts dels articles. Us participo aquí algunes de les meves reflexions sobre el que escric.
Confinats tots, l’abril de 2020 vam parlar amb Josep Lluís Villa (llavors director d’Imagina Ràdio, i divendres passat premiat com a “Valor ebrenc 2021”), la possibilitat d’aprofitar aquest mitjà digital per donar a conèixer les meves opinions sobre “L’endemà de la Covid-19” amb 5 articles que recollirien molts elements informatius sobre la situació i els efectes generats per la pandèmia, el model d’atenció sociosanitària, els professionals, la ciutadania i el futur d’alguns recursos hospitalaris de les Terres de l’Ebre. La bona acollida i l’audiència d’aquests, per ser només articles d’opinió, va ser determinant perquè quasi un any després, i tenint cura de publicar-ho passades les eleccions de Catalunya de 14 de febrer de 2021, publiquéssim 3 nous articles amb contingut eminentment informatiu per ajudar a entendre millor el què estava passant a les Terres de l’Ebre i a Catalunya amb les llistes d’espera de les intervencions quirúrgiques amb termini màxim d’accés garantit, de les proves diagnòstiques i de les consultes d’atenció especialitzada per a tots els ciutadans amb cobertura pública de CatSalut.
L’impacte i l’audiència d’aquests 3 articles va tornar a superar les expectatives en sumar diversos centenars de visualitzacions més a ImaginaRàdio procedents de la difusió i els contactes personals a través de LinkedIn i de WhatsApp. La següent publicació “Colls d’ampolla, oportunitats per a la millora de la sanitat pública”, escrita amb l’experiència de com resoldre problemes de llista d’espera que són bàsicament problemes de colls d’ampolla, va donar lloc al pic més alt d’audiència d’un article d’opinió meu en aquest medi comarcal amb seguiment general i va ser també la base de la confiança per acordar amb ImaginaRàdio continuar escrivint articles d’opinió, dijous sí, dijous no.
Des de llavors fins ara els temes i els continguts dels articles publicats he anat ampliant-los amb articles on la meva formació, coneixements o experiència sempre estan presents, moguts per les meves emocions, desitjos, necessitats o interès, i acompanyats de moltíssimes hores de lectura, recerca i actualització personal convertides en apunts, esborranys, escrits previs, i els escrits finals. Alguns d’aquests treballs previs han quedat guardats al meu calaix, cap i cor sense publicar-se i han deixat pas a temes més oportuns o actuals.
Una adient difusió i un fàcil enllaç amb tots els meus articles perfectament ordenats i arxivats al web d’ImaginaRàdio que trobem a la secció d’Opinió amb el tag “Enric Nin Julve” han fet possible que moltes persones totalment desconegudes, fidels subscriptors i altres persones i contactes dels molts anys de vida personal i de tasca formativa o professional, hagin tingut l’oportunitat de llegir i de donar-me la seva opinió directa de coses que els hi ha cridat l’atenció, agradat o desagradat, i que m’han servit per comprendre millor el que succeeix quan escric i alguna persona, lectora com tu, em retorna percepcions, experiències, idees o propostes diferents, que permeten ampliar el meu autoconeixement i el coneixement d’altres dels quals n’aprenc. D’un mateix article m’heu retornat observacions molt distintes: “… amb massa números em perdo”, “¿perquè no ens dóna aquesta informació qui toca?”, “gràcies per dir-nos, sense ferir ningú, que hi ha coses que poden canviar”, “no sabia que això fos així”, etc.
Curiosament, quan a l’estiu passat vaig escriure 4 articles sobre els “Jocs Olímpics de Munich 1972″, on vaig treballar-hi tenint 19 anys, poc pensava que mantindria l’interès de l’audiència; o que alguns articles sobre la “Salut Mental”, “Ma solitud”, “Les experiències depressives” i “El missatge dels nostres símptomes i malalties” fossin molt llegits; o que tantes persones es quedessin sorpreses o inquietes quan vaig parlar de “Sense vergonya ni escrúpols”, “Qui paga mana”, “Ser o no dels nostres”, “La por a l’èxit existeix”; o que molts lectors valoressin “La interdependència”, “Les utopies imprescindibles per fer camí”, “La gestió itinerant i el bon contacte”; “La retroalimentació constructiva”, “Camí dels Estrets d’Arnes”, “Sorres daurades i còdols foradats”, “Regalem contactes sincers”, “Teranyina d’afectes, la màgia d’estar en grup”.
Tot això ha estat possible sense escriure ni dir res en l’etern debat sobre “Hospital Sí, …, aquí o allí?” conscient que les Terres de l’Ebre mereixen un espai i una reflexió estratègica i harmoniosa amb líders i interlocutors competents, seriosos i discrets per preveure quines necessitats sanitàries de la població caldrà atendre els propers 10 ó 20 anys, i perquè tots i cadascun dels equipaments necessaris, vells o nous, estigui oportuna i correctament integrat, i tingui sentit, en aquest context i horitzó. De fet, qualsevol projecte seriós, treballat i consensuat, si es converteix en realitat, ho serà amb la pràctica totalitat de directius i d’autoritats actuals amb els seus mandats acabats.
Sempre que escric, escric per a algú. Encara que “la meva audiència és ideal” en veritat està configurada entre d’altres per moltes persones a les quals recordo, penso i actualitzo la meva relació quan escric i contacto amb ells. En cada tema, en cada paràgraf, en moltes paraules o expressions concretes, existeix alguna o algunes persones, presents o absents, amb qui ens hem acompanyat, ajudat, estimat, admirat, diferenciat, o allunyat, i el seu record es posa en evidència a través de la meva intencionalitat en el text explícit, i metafòricament en el que és implícit. Aquest algú, ets TU, sou molts TU, i sense aquests TU no escriuria això. Moltes gràcies!!!
Enric Nin Julve, Metge Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública
