Santa Bàrbara ha viscut unes festes de Nadal marcades per una sensació que feia anys que no s’instal·lava amb tanta intensitat al poble: la por. Una onada de robatoris produïda just abans de les dates nadalenques va alterar la tranquil·litat de la ciutadania, especialment de la gent gran, que, com cada any, sortien de casa per celebrar les trobades familiars.
Els fets es van concentrar en poques setmanes, però la seva proximitat en el temps va generar un temor col·lectiu. «Enguany hem acabat en 9 robatoris i l’any passat n’havíem tingut 12. El que passa és que l’any passat havien sigut molt espaiats en el temps. Quan és tan concentrat, genera aquesta angoixa, sobretot a la gent gran i a la gent que viu sola», reconeix l’alcalde de Santa Bàrbara, Josep Lluís Gimeno.
L’alcalde de Santa Bàrbara, Josep Lluís Gimeno, fa balanç dels últims robatoris
El diumenge 16 de novembre, mentre es celebrava la Fira de l’Oli i la Mediterrània, una família del municipi va patir un robatori al seu domicili, rebentant-li la porta i emportant-se joies i objectes de gran valor. Un altre furt és a la veïna N.F. al pàrquing exterior d’un supermercat del poble. Un home se li va acostar a preguntar com arribar al poliesportiu municipal, mentre un altre li va prendre el bolso del seient del vehicle. Dins del bolso portava la documentació personal, targetes, el telèfon mòbil i la targeta identificativa del marcapassos. En qüestió de minuts, els lladres van fer algunes transferències internes, arribant als 4.500 €, però, gràcies a la ràpida actuació del banc, les operacions van quedar bloquejades abans que poguessin retirar els diners.

«En vint minuts casa meua era un desori»:
El robatori de C. A. va ser un dels primers furts d’aquesta sacsejada abans de les festes de Nadal. Es va produir el 6 de desembre, mentre treia la gosseta. «Vaig marxar de casa a les cinc i mitja de la tarda a passejar la gosseta. No vaig estar fora ni vint minuts», explica la víctima.
En tornar, la porta estava oberta i li havien robat algunes joies de valor. «Quan vaig arribar a casa, vaig anar a ficar la clau al pany, i es va obrir la porta,… i ja em vaig trobar la balda al mig del passadís trencada, portes i armaris oberts, calaixos per terra,… i quan vaig arribar a l’habitació, tot estava llançat. Era un desori, allò esgarrifava». Així ho recorda C. A. a Imagina Ràdio:
La primera testimoni explica com va ser el robatori
«M’estaven vigilant. Ja sabien més o menys a l’hora que marxava i venia». Els lladres van actuar amb rapidesa i, segons testimonis del veïnat, eren tres, que vestien de negre i portaven guants i passamuntanyes. «Unes veïnes van veure tres persones al cantó del carrer i anaven en passamuntanyes. Eren alts, vestien de negre i marxaven de pressa cap al carrer Major», explica.
C.A. segueix narrant com van succeir els fets
Des d’aquell dia, la por forma part del seu dia a dia. «Jo ara sempre que marxo de casa tinc temor. Quan arribo a casa, sempre tinc pànic. Miro les portes i dins dels armaris. Tinc temor», confessa. I afegeix: «Estos Nadals els he viscut molt malament. Sempre tinc el cap i els ulls ficats allà».
La víctima explica com se sent després del robatori
«Quan vam encendre els llums, tot estava revolt»:
Els intents de robatoris estaven a l’ordre del dia del municipi. Una altra víctima va patir un furt a la casa familiar el cap de setmana abans de Nadal. «Natros vam sortir de casa sobre les set i mitja de la tarda i quan vam tornar eren sobre les nou i mitja», explica. En entrar al domicili, el primer que va veure van ser uns calaixos oberts. «Al primer moment no vaig reaccionar, però quan giro el cap i vaig trobar-me papers per terra, calaixos oberts, tot revolt… vaig dir: Mos han entrat a robar». Així ens ho explica la veïna de Santa Bàrbara:
La segona víctima narra el seu robatori
Els lladres havien accedit a l’habitatge pel carrer principal, tot i ser una zona cèntrica i transitada. «És un carrer bastant freqüent, prou cèntric, on sempre passen molts cotxes i veïnat, i tot i això van rebentar el pany i van entrar per la porta principal», lamenta.
Els assaltants van regirar completament la casa. «Van fer els dos pisos de la vivenda, totes les habitacions, tots els armaris, calaixos, roba… tot remenat», relata. El botí no va ser especialment elevat a nivell material, però sí a nivell emocional: «Realment no teníem moltes coses de valor, però sí que alguna cosa més sentimental, com joies; alguna cosa de diners; i dècims de loteria».
La veïna segueix explicant com va ser el furt
Aquella mateixa nit, amb la porta destrossada, la família va haver de dormir a casa. «Els Mossos ens van habilitar una habitació. La xiqueta va anar a dormir a casa dels iaios i natros ens vam quedar dins del domicili, amb la porta que no es podia tancar».
La segona testimoni detalla com es van desencadenar els fets després del robatori
Tot i que la vida continua, l’emoció segueix oberta. «Això és una cosa que tardarà a marxar. Estes festes de Nadal les hem viscut amb aquell aire constant, aquell neguit», reconeix la veïna afectada. «Sempre tens el pensament de: Quan torne a casa, què em trobaré?».
Esta sensació ha sigut compartida per molts veïns i veïnes del poble, tant víctimes com no. «Crec que tot el poble ha viscut este sentiment d’angoixa, de pensar quines mesures podem adoptar, i el fet de veure si quan arribo a casa m’han entrat a robar o no», afegeix. A més, desmunta un dels tòpics més estesos: «Hi ha gent que em diu que si ja m’han entrat una vegada, no m’entraran més. Però, això no és veritat. Jo conec casos de gent a qui li han entrat dos cops. Jo no em quedo tranquil·la».
La víctima lamenta la situació emocional que està vivint i, també, a nivell de poble
Cases soles i llums encesos:
La por no marxa, i no només l’han patida les persones afectades directament. Una veïna explica com moltes famílies van canviar rutines durant les festes. «Ma mare estava preocupada perquè havien de marxar a sopar fora i no sabia què fer per a què semblés que hi havia algú a casa. I va deixar els llums i les televisions enceses,… Això va fer que es quedés més tranquil·la», explica. «A mi me va sorprendre perquè abans sempre deixava els llums apagats i, sobretot, la tele». Així ens ho explica a Imagina Ràdio:
La tercera testimoni ens narra com ha viscut estos Nadals
Aquestes pràctiques es van repetir arreu del municipi. «Molts dels meus amics també van fer-ho. Era una preocupació compartida, i esta solució a molts, entre cometes, els va tranquilitzar», relata. «El fet de tornar a casa després del dinar o del sopar, o després de la cavalcada, era obrir la porta i pensar: m’hauran robat?… Per sort, no ha passat res, però la preocupació està perquè no se sap mai quan poden tornar a actuar».
Ens segueix explicant la sensació que s’ha viscut a nivell de municipi
Resposta institucional i dispositiu especial:
Davant l’augment sobtat de robatoris, l’Ajuntament va reaccionar ràpidament. «Al segon robatori ja es va començar a treballar», assegura l’alcalde Lluís Gimeno. Es va reforçar la presència dels Mossos d’Esquadra i els vigilants del poble van activar serveis d’alta visibilitat, deixant altres tasques que fan normalment per estar constantment vigilant Santa Bàrbara.
«Es van muntar operatius a nivell de poble, comarcal i de carretera», explica Gimeno, que confirma que durant les festes de Nadal no s’han registrat nous robatoris. «Han estat uns Nadals complicats, però l’operatiu ha estat fort i els resultats hi són. Tot i això, la nit de Reis es va complicar l’operatiu per la ‘rave’ de la Sénia, ja que moltes dotacions que vigilaven tota la comarca van haver de desplaçar-se allà dalt».
No obstant, reconeix que l’impacte emocional ha estat profund. «Quan els robatoris són tan seguits, la sensació d’indefensió és molt gran. És per això que, no pensem baixar la guàrdia de les mesures que tenim implementades». Així ho explica l’alcalde del municipi:
L’alcalde Josep Lluís Gimeno detalla el dispositiu de seguretat que s’ha implementat
Pressió política i problemes de cobertura:
La situació va arribar fins al Parlament, on el grup de Junts per Catalunya va reclamar mesures urgents al Govern. La diputada Irene Negre va advertir que “Santa Bàrbara no pot normalitzar una situació d’inseguretat que afecta directament la vida quotidiana de la gent“.

Un dels punts més sensibles és la manca de cobertura mòbil. «És especialment preocupant en situacions d’emergència», va remarcar Negre. Des de l’Ajuntament, Gimeno admet que “encara estem lluny d’una situació òptima“, tot i algunes millores recents d’algunes companyies.
Una calma fràgil:
El dispositiu de seguretat es mantindrà vigent, en un municipi on l’any passat es van registrar aproximadament 240 delictes. Per part de l’Ajuntament, per ara no es preveu ampliar més la dotació de vigilants municipals. «Esperem que els Mossos no ens llevin dotacions a Santa Bàrbara», reclama l’alcalde.
Tot i que la situació s’ha estabilitzat, la por encara no ha marxat del tot. «Jo crec que estarem temps en esta angoixa», diu una veïna planera. Una frase que resumeix l’estat d’ànim d’un poble que, aquest Nadal, ha celebrat les festes amb el cor una mica més encongit del que és habitual.
Redacció R.F


