Necessitem solucions econòmiques i ambientals per fer front als factors complexos que estan impulsant la desforestació dels boscos i per evitar la seva destrucció, s’estan prenent mesures des d’institucions, ONG o Països per solucionar aquest atzucac. El Grup Banc Mundial està recolzant iniciatives privades i publiques en economies de països emergents, l’objectiu és mobilitzar inversions amb les infraestructures que calguin per conservar i gestionar tots els boscos de forma sostenible, paral·lelament volen convertir els mercats de carbó en font d’ingressos econòmics pels països que s’estan desenvolupant i sobretot compromesos amb la reducció d’emissions i la conservació dels boscos. Els boscos no emmagatzemant només carbó fan una gran feina per mantenir l’equilibri ecològic, promoure el desenvolupament tant econòmic com humà amb la sostenibilitat del Medi Ambient. Segurament mentre la velocitat de resposta sobre el canvi climàtic no estigui a l’altura de l’amenaça el dia a dia continuarà agreujant-se arreu del planeta, la prioritat és acabar amb els combustibles fòssils a més de conservar i protegir els boscos.
El sector forestal té un futur incert m’entres es vagi talla’n arbres a un ritme frenètic i no es vagi repoblant els arbres a mesura que es tallen anticipadament perquè el seu cicle de creixement és de deu anys, passats aquests tindrem un problema de manca de massa forestal, si no plantem ara el problema, s’agreujarà abans de deu anys. No es pot entendre el fet de talar arbres sense tenir un pla per plantar el que s’ha talat perquè suposarà uns costos alts fer-ho més tard per l’absència de captació de diòxid de carbó i les necessitats del sector que haurem de suplir amb ajuts públics. M’entres a la resta del planeta la desforestació és un greu problema per la biodiversitat i l’escalfament global, a Catalunya per molt contradictori que sembli s’obren arbres, tenim un creixement descontrolat i la seva densificació és un greu problema davant l’emergència climàtica, la proposta feta per Acció Climàtica de la Generalitat de fer tales selectives per augmentar l’aigua que va als rius, torrents o embassaments encara que té molts detractors sembla que és l’única solució per abordar la pèrdua d’aigua. Des de fa més de cinquanta anys les aportacions d’aigua a les capçaleres han disminuït entre un 5% i un 10% cada deu anys, aquesta disminució fa que ens hàgim de replantejar el consum d’aigua dolça i els ecosistemes fluvials, cal tenir en compte que no només s’ha d’avaluar la quantitat d’aigua sinó també la seva qualitat biològica com apunta l’ecòleg Narcís Prat.
La desforestació és una pràctica que implica l’eliminació de boscos, la conversió d’àrees boscoses en terrenys agrícoles, ramaderia i altres activitats humanes que té greus conseqüències ambientals i socials, els boscos disminueixen a un gran ritme perdent arbres i habitats d’espècies vegetals i animals. La solució per evitar-la són diverses, promoure practiques sostenibles a l’agricultura, ramaderia o l’explotació de recursos naturals, desenvolupar polítiques i regulacions de protecció als boscos, incentivar la reforestació que compensi la pèrdua de la desforestació, hem d’implementar hàbits de consum sostenible i donar suport a pràctiques responsables de la indústria, essencial per parar La desforestació que és un gran problema per la Biodiversitat, el canvi climàtic, les comunitats locals o els humans. El consum de carn roja, soja i oli de palma contribueix a la desforestació de milions d’hectàrees, la protecció dels boscos és important per preservar el nostre hàbitat garantint un futur sostenible per tothom. Una investigació científica recent ens diu que des del 2001 s’ha produït un augment de tales i en l’última dècada s’han perdut més de 5 milions d’hectàrees de boscos de muntanya per any, l’estudi assenyala que els últims vint anys el 41% de la superfície forestal s’ha perdut per tales d’arbres, el 29% per incendis forestals, el 15% per cremes de cultius itinerants i el 10% per usos agrícoles permanents, la superfície forestal atenent aquestes dades ha caigut més del 40% de l’era preindustrial, els boscos de muntanya són la llar del 86% d’espècies, mamífers, amfibis o aus, la crisi de la biodiversitat dels boscos amenaça els aliments de més de dos-cents milions de persones, ara mateix s’ha accelerat la desforestació i es calcula que els boscos desapareixen a una velocitat equivalent a 27 camps de futbol per minut, si no aturem les tales ens quedarem sense boscos. Les Nacions Unides van arribar a un acord per protegir el 30% de la superfície del planeta amb l’objectiu del 2030 que implicarà mesures noves com augmentar la superfície de boscos protegits arreu. Cal que tinguem uns bons pulmons per poder gaudir de la vida al nostre planeta. També la UE va aprovar una llei que prohibeix vendre tota mena d’articles provinents de les tales de boscos.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental