D’entrada lamentar la mort d’una persona i les tres ferides que el titular de la central d’Ascó ha notificat al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) per inhalació de Diòxid de Carboni provinent d’una descàrrega de gas en l’edifici Elèctric de la central en disparar-se el sistema contra incendis. Podríem ser respectuosos a l’hora de donar la nostra opinió sobre l’accident, incident greu en el vocabulari de les centrals, si hagués estat l’únic, però és difícil aturar l’emprenya ment quan sabem que és una de les centrals que més incidents de tota classe ha tingut des del seu començament. El CSN va augmentar les directrius de notificació d’incidents i seguretat el 2006, fins llavors eren 6 o 7 l’any, però a partir d’aquesta data varen pujar a més de trenta per any. Aquests incidents de la central d’Ascó són el 62% de la mitjana que tenen les centrals que hi ha al país segons el CSN.
El fet és que en el territori es va refredar la consciència que són les centrals nuclears i que poden fer a la població si es produís un accident greu. En tenim, però una idea bastant aproximada per les informacions que hem tingut dels accidents de Fukushima o Txernòbil del mal que han fet a les persones i al territori proper i llunyà perquè la fuga de partícules de Txernòbil, territori d’Ucraïna, varen arribar a Catalunya. Després de tants anys transcorreguts dels accidents encara les zones de seguretat estan contaminades. Ara, avui més que mai la consciència adormida del territori hauria de despertar per fer un gran front comú i sortir al carrer per donar la visibilitat de vida de tots els ciutadans perquè d’una vegada es tanquin aquestes ferralles i així evitar qualsevol risc a la vida de tots. Políticament, ens barallem al territori per qüestions que no són vitals i contràriament del que ens hauríem de preocupar, no ens amoïna, amaguem el cap sota terra pensant que el que no es veu no existeix i res més lluny de la realitat, existeix i hem de fer-hi front, ben desperts.
L’energia nuclear són construccions molt complexes per l’escassetat de tecnologies industrials i per la reacció nuclear que és molt perillosa si se’n perd el control, les centrals nuclears d’Ascó es varen construir, Ascó I el 1982 i és de tipus PWR amb una potència de 1032,5 MW, Ascó 2 es va construir el 1985 i és de tipus PWR també amb una capacitat de 1027,2 MW, aquesta energia surt de les reaccions nuclears i la desintegració dels nuclis d’alguns àtoms sent una central termoelèctrica que aprofita una font de calor per convertir en vapor a alta temperatura un líquid que fa circular pels conductes i que utilitza aquest vapor per fer anar una gran turbina que produeix l’energia. La maquinària tipus PWR té una vida útil de trenta anys, però fa pocs dies el govern d’Espanya els hi va allargar la vida més de vint anys entre totes dues sense fer cas a les recomanacions externes que volien el tancament d’aquestes per l’historial tan negatiu i perquè així ho aconsellava la maquinària PWR que ha acabat la vida útil, a partir d’ara les incidències es podrien multiplicar i els que ho patirem serem tot el territori sense cap excepció.
Els avantatges d’aquesta energia és la no generació de gasos efecte hivernacle, ja que no empra combustibles fòssils ni carbó, que es pot planificar l’energia que produeix, produeix molta energia amb poc combustible, urani, que es pot fer servir en la medicina per curar gent i té un cost molt baix en avenços tecnològics. Els desavantatges, la gestió dels residus nuclears, cada central produeix al llarg de la seva vida la quantitat de quaranta mil tones de residus nuclears que tenen més tres-cents nuclis de vides mitjanes, els més actius tenen una durada superior al carboni-14 i emeten partícules gamma i beta que poden durar actius milers d’anys, un gran problema per la humanitat, els accidents nuclears que tenen greus conseqüències com hem pogut veure, les instal·lacions igual que la maquinària també tenen data de caducitat, són dependents de l’exterior pel combustible, l’urani, es fan servir per a la destrucció massiva de persones, armes nuclears i que les inversions per fer una central nuclear no s’amortitza mai. Les dues opcions són antagòniques, però la qüestió fonamental és si podem viure sense l’energia nuclear.
Diversos estudis fets ens diu que l’energia instal·lada al país és el 5,2% de carbó, cogeneració del 5,4%, nuclear 6,7%, fotovoltaica 10,8%, hidràulica 6,2%. La demanda que té el país amb cogeneració solament es podria cobrir, per tant, apartem les demagògies, les negacions i comencem el tancament de totes les centrals nuclears sense cap excepció. Si volem que això passi haurem de conquistar-ho al carrer perquè ningú dona res per res o lluitem o millor que mai hàgim de marxar del territori per un incident gravíssim. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
