La política de Brussel·les amb tots els temes que si treballen és una de calç i un altre de sorra, la nova mesura agrària aprovada per la Comissió que es troba dins del pacte Verd diu que el 2050 els sols han d’estar en bon estat i ho recullen en la Directiva de Vigilància dels sols. Aquesta Directiva exigeix als estats membres la identificació de zones contaminades en els seus territoris i la creació d’un registre en una base de dades públiques, un cop identificades s’haurà d’estudiar i veure si representa un perill per la salut i l’entorn natural. Associacions pageses han denunciat que aquesta mesura no simplifica, afegeix més càrrega burocràtica als productors que veuen una gran contradicció amb el que els va prometre la presidenta de la CE, un dels punts més conflictius és la falta de claredat amb els paràmetres identificatius del sol que s’han de fiscalitzar per fer-ne la qualificació de l’estat en què es troben. La Comissió justifica aquestes mesures assegurant que més del 60% dels sols de la UE estan fets malbé per pràctiques insostenibles, esgotament del sol i la contaminació.
Unió de Pagesos demana a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en mig de la controvèrsia Europea dels sols la retirada de la qualificació de zona vulnerable per nitrats d’origen agrari a vuit nous municipis, un d’ells de les Terres de l’Ebre i fan aportació de les últimes dades del 2024 que en alguns casos marquen la tendència a la baixa dels nivells de nitrats per sota de 37,7 ml/l establerts oficialment. És clar que no és una prova contundent de baixada de paràmetres les paraules que fan servir ja ho demostren, si ho haguéssim de quantificar, en alguns casos voldria dir el 20% del total, tenim municipis al baix Ebre i Montsià que estan per sobre del llindar establert, municipis on es fan valoracions de dejeccions de ramaderia intensiva i que molt sovint es fan servir per adob als camps de conreu.
La llei proposada inicialment el juny del 2022 defensava la restauració del 20% dels ecosistemes degradats pel 2030 i tots ells pel 2050 incloent-hi les terres de cultiu, s’estableix en la llei la correcció de pol·linitzadors, recuperació del 30% de les torberes buides per ús agrícola, no reduir espais verds i eliminar barreres artificials dels rius, es busca també acompanyar els Acords sobre la Biodiversitat de les nacions Unides, després d’una gran discussió parlamentària va quedar aprovada amb vots favorables de vint països i vots en conta de 6 i una abstenció, recordar que Espanya i va votar a favor, per tant, és d’obligat compliment a Catalunya.
94 Organitzacions de la societat civil s’han adreçat a la presidenta de la CE, per carta, manifestant la seva indignació per la gran influència que tenen sobre l’executiu Comunitari els grans grups de pressió agraris que busquen, abans que la comissió els prohibeixi, evitar aquesta sobre les substàncies Perfluoroalquilades in polifluroalquilades conegudes pels Tòxics Eterns o PFAS. Són molt crítics amb les tàctiques de pressió i desinformació que fan a l’executiu que utilitzen les empreses per comercialitzar els esmentats productes. Aquest producte ha provocat la crisi més greu de la història del Planeta, assenyalen que usar les PFAS per envasos alimentaris, productes domèstics, pintures, productes de neteja i altres són un perill per la salut de les persones. La proposta inicial per prohibir els PFAS és del 2022 i el 2025 encara no s’ha fet, aquest és el poder d’aquests lobbies assetjant dia si i altre també als polítics que han de legislar la regulació d’aquests productes químics invertint la friolera de més de deu milions d’euros a l’any per fer aquestes pressions. Es dona el cas que la Comissió Europea no té cap regla legislada de com protegir la independència del procés per prendre decisions sobre aquest assumpte, les organitzacions denunciants proposen fer un tallafoc per impedir que aquests hòldings puguin continuar influint aquests polítics en contra del bé general i a favor seu. Cal arreglar-ho i ser creïbles davant la ciutadania si no de què ens serveixen les institucions europees.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.