Els problemes que té Espanya amb els directius mediambientals de la UE, és un dels països més sancionats per no complir-les, es multipliquen amb l’entrada al país de residus per valorar-los d’altres països de la comunitat i per les màfies que s’enriqueixen amb aquestes pràctiques. El crim organitzat ha triat Espanya com a destí final de tota classe de residus industrials i RSU que venen principalment de França, Itàlia, Alemanya i Bèlgica amb el suport des de l’interior del país. Des de la signatura del conveni de Basilea l’any 80 la norma Europea és que cada nació gestioni els seus residus fent que l’impacta ambiental sigui petit així com la salut humana amb el tractament de cada residu i el cost és pagat pels ciutadans. Precisament minimitzar el cost fa que molts traficants i mafiosos siguin contractats per guanyar diners i moure els residus a països on les lleis són més laxes o fer-los passar per articles re valoritzables, reutilitzables i reciclables. Venen Espanya perquè és més barat, a França gestionar una tona de RSU té un cost de 250 euros i Espanya 50 euros la diferència és substancial per enviar nombrosos camions cada dia. De moment Espanya agafa el relleu d’Itàlia que té tots els abocadors plens i estan obligats a incinerar amb un cost per tona de 400 euros, d’aquí que les màfies aprofitant el gran negoci repartint a tot Europa els residus. Els principals destins són les comunitats que tenen més gestors de residus implantats al seu territori, com és Catalunya i els principals residus que arriben són RSU que en lloc de ser tractat i separat en el país d’origen s’envia directament a Catalunya fent creure que és un residu concret i pot ser valorat directament, quan no és així i s’han de triar també ho fan amb residus industrials amb un marge de benefici més gran per tractar-se d’olis, restes de construcció o dissolvents residus molt perillosos.
Com poden actuar aquestes màfies amb la fiscalització que tenen aquests residus considerats molt perillosos i poder passar les inspeccions i arribar a Catalunya, tot el negoci gira sobre la falsedat documental, en els documents posa que és un residu determinat quan és un altre amb el que es pot determinar que alguns funcionaris han d’estar dins aquestes màfies per poder operar i fer-ho fàcil. Frau que es posa en marxa des d’estructures mercantils organitzades per moure milions de tones i guanyar molts de diners, no són fàcils de trobar perquè actuen en un 50% il·legals l’altre 50% legal. Es pot fer una bona fiscalització per aturar aquestes pràctiques fraudulentes, un expert Europeu diu que l’única manera de frenar-ho és començar a treballar amb un sistema informàtic a tot Europa, que permeti harmonitzar controls perquè el problema rau que no tenen informació dels residus que surten d’un país i van a parar a un altre, a Espanya les comunitats autònomes cada una té el seu propi sistema i aquesta és l’entrada de les màfies per riures de la legislació i enriquir-se, tampoc ajuda que les condemnes de presó i les sancions són molt baixes si es comparen amb els guanys que esperona més als mafiosos per continuar.
A Catalunya any rere any no paren de créixer, amb la recuperació econòmica després de la pandèmia es porten allà on no toca, els casos de residus que és llençant o porten a altres llocs es multipliquen en l’últim any hi ha hagut un increment del 70%, és un problema que ha pres una gravetat important i que afecta no solament a les grans ciutats, també en els petits pobles o entorns rurals. Els abocaments il·legals cada cop són més freqüents i poden venir d’obres no permeses on els promotors no poden contractar un gestor de residus, n’hi ha d’altres com abocament de neumàtics o líquids inflamables llançats a l’entorn natural que són molt contaminants i s’han de retirar de l’entorn amb uns determinats protocols, segons les autoritats pertinents aquestes pràctiques s’acabarien amb grans sancions, podrien ser una de les solucions l’altre seria l’homogeneïtzació de dades de tot el país per saber com ens hem convertit en l’abocador d’Europa i trobar als culpables, que trist. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.