No és normal que les dones estiguem contínuament jutjades per la nostra aparença física, o que se’ns imposen uns ideals de bellesa sobre quins són els cossos acceptats, que afecten la nostra autoestima i fins i tot la nostra salut mental.
No és normal que les dones se’ns qüestione la nostra vàlua professional, sobretot per ocupar càrrecs i responsabilitats, l’anomenat sostre de vidre. Encara més quan ets la primera, obrir pas és molt dur. Recordo quan em vaig incorporar com a directora Territorial de Salut i Gerent de la Regió Sanitària, més d’un comentari masclista vaig haver de fer callar. Quan estudiava infermeria em cridava molt l’atenció que, sent una professió molt feminitzada els alts càrrecs eren majoritàriament masculins. Amb la meua innocència de joventut fins i tot pensava que devien ser molt bons, però amb els anys vaig entendre que la causa era més bé una altra. La falsa creença derivada del patriarcat que posava obstacles al fet que les dones tinguen càrrecs de responsabilitat i decisió. Encara massa sovint veiem taules de decisió formades estrictament per homes que, personalment, crec que fan mal a la vista. Les dones som el 50% de la societat i hem d’estar representades aportant la nostra visió i forma de fer sense cap mena de dubte, tenim molt a dir i molt per aportar.
No és normal que quan ocupes llocs de responsabilitat molta gent et pregunte com t’ho fas a casa? Com t’organitzes? Què diu el teu home? I els teus fills?…
No és normal que les dones ocupem una mitjana de quatre hores al dia pel treball de la llar i la cura i la mitjana que hi dediquen els homes sigui d’una i mitja. Això significa que disposem de menys temps per a nosaltres. O que quan un membre de la unitat familiar ha de fer dedicació parcial, la major part dels casos és la dona la que la fa. O que el 80% les excedències laborals les agafen les dones. La bretxa salarial també és això.
No és normal que les professions dedicades a les cures estiguin menys reconegudes socialment i econòmicament. Com pot ser? Si és la base de la vida. Si no hi ha cura de les persones grans, de les persones dependents i dels més menuts, la societat es trenca. Reflexionem i posem-hi remei.
No és normal que les malalties que afecten a les dones estiguen poc investigades. Hi ha dades que ja avalen que determinades malalties es comporten diferent, i hem de saber reconèixer-les i tractar-les ben d’hora.
No és normal que la regla, la menopausa encara siguin temes tabús, o que encara es pense que és normal que la regla fa mal i que l’endometriosi encara tarde anys a ser diagnosticada.
No és normal que una de cada quatre dones manifesten que han tingut dificultats econòmiques per adquirir productes menstruals en algun moment de la vida fèrtil.
No és normal que les dones no puguen tenir un part respectat, o que no puguen decidir com afrontar este episodi tan important de la seva vida.
No és normal que les pèrdues perinatals, gestacionals o neonatals continuen sent tabú. Són pèrdues i dols. Ser mare és molt important per la vida de les dones i no és normal que encara sigui un tema tabú del qual poc se’n pot parlar i que té un impacte molt rellevant en la vida de les dones.
És l’hora d’avançar cap a la normalitat feminista. En aquesta tasca estem tota la societat interpel·lada per a construir. Cal transformar la societat, tenir referents, empoderar-nos. És hora de posar noms de dones als nostres carrers, places i espais, d’eliminar els sostres de vidre i tenir més dones en càrrecs directius i taules decisives. Cal tenir igualtat d’oportunitats, pensar en futur amb amplitud de mires i garantir més drets: drets sexuals i reproductius, dret al temps, avançar cap a la corresponsabilitat…
Tornem a estar a les portes del 8 de març, data que commemora el Dia Internacional de les Dones. Una celebració que ja no hauria d’existir, ja que significaria que som una societat igualitària i, per tant, feminista. Malauradament, encara ens queda molt camí per recórrer i molts deures per fer. Cal fer una crida a totes les persones, des dels més menuts als més grans: iaios, pares, mares, parelles, companys, empresaris, docents, comerciants, agents culturals, institucions… tothom està interpel·lat.
Si mirem al nostre voltant i analitzem la realitat que ens envolta, observarem moltes desigualtats, discriminacions i violències que es reben només pel fet de ser dona. Els drets de les dones encara no estan plenament garantits, encara que anem fent camí perquè en un futur pròxim el 8 de març només sigui una celebració, i no una reivindicació. Per això encara són necessaris els moviments de lluita a favor dels drets de les dones, els moviments feministes. Cal escoltar les necessitats de totes les dones. Totes: les joves, les grans, les racialitzades, les dones amb diversitat funcional o sensorial, migrades, de tota orientació sexual o identitat de gènere. També les víctimes de violència masclista i les que, desgraciadament, ja que ja no hi són: les víctimes de feminicidis, les víctimes de conflictes armats, víctimes a la mar Mediterrània i a totes les mars. No oblidem tampoc les dones referents ni les que per culpa del sostre de vidre no han pogut prosperar, les dones de Tortosa i les de tots els seus barris i pobles. Escoltem la pluralitat, només així podem respondre i atendre a les seves necessitats de veritat. Posem a les dones al centre, ja és hora.
Enguany el Govern de la Generalitat per commemorar el 8M, fica el focus en els drets sexuals i reproductius, ja que des de fa molt de temps, els drets sexuals i reproductius han estat al centre de la lluita feminista. I és que el dret al propi cos és el dret més essencial de tots. Per això ha d’estar al centre de l’agenda política. Hem de tenir en compte que els drets sexuals i reproductius són drets humans, tal com va reconèixer la comunitat internacional als anys noranta. I per continuar avançant en la transformació feminista del país que empenyem amb força les entitats i les institucions, és essencial garantir i consolidar drets existents, per exemple la interrupció voluntària de l’embaràs a tot Catalunya, a les Terres de l’Ebre també o l’accés gratuït de mètodes anticonceptius de llarga durada, i introduir-ne de nous, per exemple el dret a l’equitat menstrual que inclou l’accés igualitari a l’educació del propi cos i a la salut en perspectiva de gènere i l’accés als productes menstruals reutilitzables i gratuïts que s’han començat a distribuir a les farmàcies del nostre país a partir d’aquest dilluns amb la campanya pionera al món liderada pel Departament d’Igualtat i Feminismes, La meva regla, les meves regles.
Avancem cap a la normalitat feminista, que no vol dir altra cosa que la igualtat, i per fer-ho necessitem a tota la societat per tant faig una crida a parelles, avis, pares, germans i amics acompanyeu-mos en aquest camí, un camí conjunt de tota la societat, tothom hi sortirà guanyant.
Acabo en un desig per una Tortosa més justa, solidària, feminista i, per tant, igualitària!
Tingueu un bon 8M! Però recordem cada dia ha de ser 8M !
Mar Lleixà Fortuño
Primera tinenta d’Alcaldia, regidora d’Igualtat i Feminismes i directora Territorial d’Igualtat i Feminismes
