La contaminació per plàstics està afectant la salut humana, l’acidificació dels oceans, la biodiversitat i el clima, dels més de cinc-cents milions de tones de plàstic que es produeixen arreu del planeta només el 10% de tot es recicla la resta és cremada o abocada al medi ambient, en qualsevol lloc hi ha la petja de l’home i tenim residus en aquest cas plàstics, només cal anar a caminar pels camins rurals o carreteres del nostre territori, veurem a un cantó o l’altre de la via ampolles d’aigua, envasos de refrescos bosses de menjar preparat de la gent que ha anat a fer bicicleta, caminar o donar un vol amb cotxe, l’educació ambiental la tenim estripada i segur que han escoltat un món de vegades que els residus que podem generar fent la caminada a peu o amb vehicle ha de tornar amb nosaltres a casa per reciclar-ho, però una gran majoria encara no ho fa. El plàstic el tenim incorporat a la nostra vida diària el fem servir per a moltes coses sense saber moltes vegades si són segurs per la salut, els plàstics està fet per combinacions de molts productes químics i una part d’ells són tòxics que poden provocar danys a la salut de les persones, el 98% d’aquests d’un sol ús estan fets per combustibles fòssils. Es demana a través d’organitzacions no governamentals a l’ONU que deixin de veure la contaminació pels plàstics com un problema de residus i s’abordin els fluxos de materials a través de tota la trajectòria vital del plàstic, des de l’extracció, producció, ús de matèries primeres fins al seu alliberament al medi ambient.
Els microplàstics, la concentració d’aquests en l’organisme humà activa les cèdules immunitàries al cervell fent que les defenses automàtiques s’empassin els microplàstics com ho fan per qualsevol altra substància per destruir-la, però no ho poden fer, les cèdules de defensa que té el cos humà s’embussen i formen un tap que provoca l’arribada d’oxigen i sang al cervell, la trombosi. També poden conduir a l’oclusió local de petits vasos cerebrals creant un entorn d’hipòxia i d’isquèmia que porta a la disfunció cerebral i al deteriorament neurològic. Els microplàstics ens porten a l’envelliment, la seva exposició es produeix cada dia amb els hàbits de vida que tenim, l’ús de fiambreres de plàstic, ampolles d’aigua de plàstic i altres recipients que siguin de plàstic d’un sol ús per la conservació d’aliments, tots aquests microplàstics que consumim s’acumulen en els teixits humans accelerant l’envelliment humà. Un estudi de la URV ens diu que a la platja del Fangar cada kilogram de sorra acumula 1.100 microplàstics que ens converteix en el segon punt negre de la platja Catalana analitzada, és curiós que les platges de Barcelona tenen les concentracions més baixes de microplàstics, m’entres que la del nostre territori està de les primeres, sembla segons l’estudi que la sorra és l’epicentre del problema, com més fina és més carregada de microplàstics, la del Fangar, com més gruixuda és la sorra menys microplàstics.
La Plastifera, quan els residus de plàstics arriben a l’aigua són colonitzats de forma ràpida per comunitats microbianes que en formen una biopel·lícula, aquesta comunitat es coneix com la Plastifera i representa una gran amenaça per als ecosistemes marins en especial en les aigües molt fredes de l’oceà austral, a mesura que aquests residus es van desplaçant la Plastifera es va desenvolupant seguint una successió ecològica típica fins a convertir-se en una comunitat complexa i especialitzada. Els plàstics donen refugi aquests microorganismes actuant també de vectors que permeten la dispersió de patògens potencialment dolents i bacteris portadors de gens resistents als antibiòtics en altres entorns. La Plastifera pot alterar l’equilibri natural de la vida marina que no es limiten a l’aigua solament, poden afectar la forma en què l’oceà absorbeix el carbó i produeix gasos d’efecte hivernacle, molt negatiu per l’escalfament del planeta. L’Oleispira SP una troballa clau per la seva presència en el propilè, aquest bacteri capaç de degradar hidrocarburs pertany a un grup de microorganismes que descomponen el petroli i altres contaminants, bacteris importants en la lluita per mitigar els impactes de la contaminació plàstica. Entendre aquests processos obre la porta per abordar els residus plàstics en qualsevol ecosistema terrestre o marí.
Hem d’entendre que el planeta està cobert de milions de tones de residus de totes classes i de diferents impactes sobre el medi on es troben, conviure amb ells és un exercici que alguns membres de la biodiversitat han après a fer, alguns insectes es mantenen amb bona salut menjant microplàstics, però no és el cas de les persones que en consumir-les l’afecta a la salut. És important gestionar i fiscalitzar bé totes les indústries que produeixen aquests tipus de materials per preservar els nostres rius, la nostra biodiversitat, en definitiva la nostra manera de viure i el nostre salut. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.