La Fundació Pinnae va néixer l’any 2013 era la continuació de l’antiga Obra Social de Caixa Penedès. Jo en vaig treballar una pila d’anys al Penedès. Des del desembre de 1978, amb 20 anys, vaig passar per aquest ordre per oficines com Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei, El Papiol i finalment SSCC a Vilafranca del Penedès fins que, amb tota la moguda financera, el 2013 vaig acabar a Banc Sabadell, la meva segona casa laboralment parlant. La primera va ser sens dubte Caixa Penedès, fundada l’any 1913.
Des de llavors i durant cent anys l’Obra Social ha esdevingut pel territori un pilar referent, de promoció de les activitats socials i culturals. El darrer Cap de l’Obra Social que vaig conèixer quan Caixa Penedès era una Entitat respectada, va ser en Josep Cortès, bon amic nostre.
La Fundació Pinnae evoluciona en el temps i neix totalment orientada com a factor generador d’oportunitats envers el tradicional paper de l’antiga Obra Social de prestació de serveis i es converteix en una fundació que té la finalitat d’impulsar activitats en els àmbits de l’assistència a les persones més vulnerables o en risc d’exclusió, de la dinamització econòmica, de la inserció sociolaboral, així com la promoció cultural.
Bé, si feu un senzill càlcul podreu veure ràpidament que van ser un total de trenta-cinc anys els que vaig estar vinculat laboralment a Caixa Penedès. És fàcil deduir la gran quantitat de persones que vaig arribar a conèixer, molts companys i companyes de treball que han esdevingut bons amics, amb els que encara mantinc una excel·lent relació.
El meu llarg pas pels SSCC de Vilafranca del Penedès em va permetre, encara més, conèixer a moltes més persones, tant de la meva estimada Vilafranca i els seus voltants, com d’altres indrets, bàsicament del Baix Llobregat i Barcelonès.
En l’època en la qual els nostres “grans capos” ens van deixar tirats com a burilles, i tant Caixa Penedès com d’altres entitats se’n van anar a “fregir espàrrecs”, per dir-ho suau, els que vam quedar vam acabar fent molta pinya.
Com heu pogut veure l’inici de la Fundació va coincidir amb l’època convulsa de les Entitats Financeres, la desaparició de Caixa Penedès i de la seva Obra Social. Començava la singladura de Pinnae i de tots o gairebé tots els que estaven treballant a l’Obra Social: Jordi Admetlla, Xavi Freixedes, David Mateu, etc
Es va fer càrrec de la Fundació en Ricard Banquells, empleat del Penedès, que en els darrers batecs de la nostra Entitat va ser nomenat Director General. Llavors ja érem BMN. Per circumstàncies que no venen al cas va durar poc i simultàniament va ser nomenat President de la Fundació un bon conegut meu i col·laborador extern de Caixa Penedès, en Martí Solé, i com a Director General Antoni Gistau, un bon company i amic del Penedès.
Dono un fort salt en el temps. Ens situem l’any 2021, ja havíem editat el nostre conte solidari Mà Amiga (cuentomanoamiga.org) i havíem començat a fer alguna presentació del mateix i un dia en Josep Cortès, antic Cap de l’Obra Social, va contactar amb la família per dir-nos que havia estat fent gestions amb la Fundació per tal de fer una presentació del conte a l’Auditori de la seva seu, al magnífic Fòrum Berger i Balaguer.
Però no només això, ens va dir que en paral·lel farien una exposició de fotos meves en gran format i que s’exposarien a la sala que hi ha al costat de l’Auditori. Totes les despeses d’organització i fins i tot les de l’edició de les fotos se’n farien càrrec ells. No m’ho podia creure. I tota la recaptació per a la Fundació Miquel Valls.
L’únic que ens van demanar és que havíem d’escollir les fotos per l’exposició i més endavant si podia aconseguir que alguns dels coneguts/famosos podien venir convidats el dia de la presentació i algú que pogués conduir l’acte.
La data prevista per la presentació del conte i la inauguració de l’exposició va ser el dia 07/10/21. Durant uns quants dies d’aquell estiu, vam estar mirant els discs durs on tenia guardades les meves fotos, per a escollir les que es havien d’exposar. No només ens havien d’agradar sinó que, a més, havien de ser nítides per no perdre qualitat a l’ampliar-les. Recordem que eren de gran format.
A partir de llavors tots els contactes els vam mantenir amb en Xavi Freixedes, antic company de Caixa Penedès i qui es va encarregar de totes les gestions per l’organització de l’esdeveniment. Després d’unes quantes converses i d’haver-li enviat les fotos que ens van semblar més adients, ens va dir que les proves havien sortit molt bé. Llavors vam agrupar-les per temàtiques, llum, etc.
Entre tot això, vaig parlar amb Juan Carlos Unzué i Sisco Morell i els vaig explicar que em farien molt content si podien venir a la presentació de Vilafranca, doncs representava molt per a mi; em van dir que sí. En paral·lel li vaig preguntar a la doctora Mònica Povedano si li venia de gust participar en la taula rodona, en la que també hi hauria Anna Rigola de la Fundació Miquel Valls i els nostres fills Gemma, Dalmau i Pol. També em va dir que sí.
Veient la implicació de Nina amb la nostra causa, no m’ho vaig pensar ni un minut i li vaig trucar per proposar-li que fos la conductora de la presentació. A l’instant va dir que sí. Un problema familiar li va impedir venir, però ens va fer un vídeo preciós que es va passar a l’Auditori.
Va arribar el dia. Em vaig quedar impressionat amb l’exposició de fotos. Tot i les seves dimensions havien quedat espectaculars. Eren tan boniques que estava totalment incrèdul i, a més, totes eren del Delta de l’Ebre, la meva terra. Tot plegat era una passada, en Xavi i tot el seu equip, tots excompanys de Penedès, havien fet una extraordinària tasca.
La presentació va ser un goig, tot va sortir rodó i l’Auditori estava ple de gom a gom. Entre moltes vivències que vam experimentar, un excompany de la nostra Caixa, va fer públic que havien decidit que un romanent d’una demanda que havíem posat contra “els nostres anteriors capos”, la donaven a la Fundació Miquel Valls. Eren més de 3.000 €, una emoció més per afegir a un dia molt emocionant.
La taula rodona va ser molt especial per a nosaltres, els nostres fills hi estaven participant. Van parlar de meravella. Veure’ls allí parlant de l’Ela, del nostre projecte solidari i de la nostra nova situació. Quin aplom!.
Van venir moltes persones conegudes de la caixa, familiars com Agusti, Montse, Cristina (cunyats i neboda), Dalmau i Montse (cosins de Sión). També companys del Sabadell, Núria Lazaro i Enric Brunet amb les seves respectives parelles.
Quan va acabar l’acte vam anar cap a l’exposició de fotos i allí a Gemma se li va ocórrer la brillant idea d’organitzar una cursa amb les cadires de rodes. Juan Carlos, Sisco i jo la vam córrer. Va ser en mig de les fotos del Delta. El dia no podia acabar de millor manera, amb un bon humor desbocat, malgrat les nostres especials circumstàncies.
El temps continua passant, no té aturada. Estem en el mes de maig de 2023 es va estrenar el documental “Unzué. L’últim equip de Juancar”. Els amics de Pinnae es van oferir a passar el documental a Vilafranca i tot el que es recaptés seria per a la Miquel Valls.
El dia escollit va ser el 01/06/23 i el lloc l’Auditori del Fòrum Berger i Balaguer de Pinnae. Va ser un altre dia emocionant a la meva estimada Vilafranca i envoltats de moltes cares conegudes. Ens va acompanyar Santi Padró un dels directors del documental, que va participar en la taula rodona. Per aquella època en Antoni Gistau ja s’havia jubilat i havia ocupat el seu càrrec un altre bon amic de Caixa Penedès, en Joan Melero. Quina altra gran persona.
Un grup de persones dels Castellers de Vilafranca van aixecar una preciosa torre enmig l’Auditori. No us podeu imaginar quina imatge més brutal. Aquell bonic dia també ens van acompanyar Sisco Morell i la seva esposa Joana.
Encara estem l’any 2023. Era estiu i un dia en Joan Melero em va dir que volia passar a saludar-nos a Sant Vicenç dels Horts. I així va ser. Vam estar una bona estona parlant dels vells temps a Caixa Penedès i també de tot el que havien fet a Pinnae per l’Ela.
Amb això que, entre dents, ens va dir que es volia proposar al Patronat de la Fundació Pinnae que el pròxim festival solidari Musicveu del 2024, coincidint en el fet que seria la 10a edició, seria en benefici de l’Ela. Tots ens vam quedar de pedra. No obstant ens va dir que no ho comentàssim, perquè no era oficial. Quanta generositat per part dels amics de Pinnae. I a banda de la recaptació que es faria, que era un aspecte molt important, quanta visibilitat s’acabaria donant a l’Ela. Recordeu que eren 14 concerts i un sopar solidari. Quin bon panorama, no?
Passat l’estiu en Joan em va confirmar que el Patronat, per unanimitat, havia aprovat la proposta que la 10a Edició del Musicveu seria per L’Ela. Va ser brutal rebre aquella magnífica notícia.
En aquella edició estaven previstes les actuacions de Andrea Motis & Josep Traver, Rafa Sanchez – LA UNIØN, e-STRINGS by GIO, Judit Nedermann, Lluís Gavaldà & Joan Pau Chaves, Elena Gadel & Manu Guix, Clarence Bekker Band, Les Anxovetes, The Logical Grup – Supertramp, Remember Queen, Men In Swing, Tomeu Penya, Gili & Romaní Hot Jazz Cats, Beethoven i Europa i el monòleg de Txabi Franquesa.
I els espais serien el Fòrum Berger i el Teatre El Casal de Vilafranca (Vilafranca del Penedès), l’Hotel Boutique Font de la Canya (Avinyó Nou), Caves Rovellats (La Bleda – Sant Martí Sarroca), Masia Torreblanca (Olèrdola), Codorníu (Sant Sadurní d’Anoia), Llopart (Subirats), Espai Far (Vilanova i la Geltrú), Jean Leon (Torrelavit), Can Ràfols dels Caus (Avinyó Nou), Oriol Rossell (Can Cassanyes – Sant Marçal), Teatre Municipal Ateneu (Igualada) i Teatre La Bòbila (Sant Pere de Ribes).
A partir d’aquell moment vaig tenir molt clar que la “padrina” del Festival havia de ser Nina. Primer ho vaig comentar a Joan, que li va semblar magnífic, i després a Nina que va acceptar encantada. El 22/11/23 es va presentar als mitjans la 10a edició de Musicveu.
El festival va començar el 14/02/24 amb el concert de Tomeu Penya al Fòrum Berger i Balaguer. Amb la família hi vam anar. També vam anar al de cloenda a les Caves Rovellats. Pel mig vam anar a algun altre més, però sobretot al de Judit Neddermann del 15/06/24 a les Caves Oriol Rossell. Aquell dia Judit estrenava en públic la cançó “Avui és el millor dia”. I tant que ho va ser. Judit em va convidar a fer un dels nostres primers bolos.
Amb aquest article, tot i que ja ho vaig fer en el seu moment, vull agrair al Patronat de Pinnae, al capdavant del qual hi ha en Martí Solé, i a tot l’equip de Pinnae, al capdavant del qual hi ha en Joan Melero, per tot el que van fer per l’Ela. Van demostrar tenir un gran cor i, a pesar de les circumstàncies, ens van fer gaudir d’un espectacular 2024.
Només amb el Festival Musicveu, es van recaptar més de 20.000 € nets que, a través de la Fundació Miquel Valls, van anar a parar a l’equip de la doctora Mònica Povedano, per a continuar investigant per a trobar una cura de l’Ela. Gran quantitat la recaptada que, afegida a la gran difusió que es va aconseguir, va fer que la 10a edició de Musicveu fos un èxit total.
En nom de tots els afectats d’ELA i les seves famílies, infinites gràcies, amics de Pinnae. Sou una enorme Mà Amiga. Us estimo.
“Avui és el millor dia”
Ilde Oliveras – Escrit amb els ulls.