El 17 de maig s’ha celebrat el dia mundial del reciclatge, reduir, reutilitzar i reciclar per fer un futur sostenible, dia que convida als ciutadans a la reflexió sobre la seva importància dins el context de l’escalfament global i quines mesures podem adoptar per la seva preservació i conservació del nostre planeta. Aquest any s’impulsa la transició cap a una economia circular reconeixent en el reciclatge una de les opcions per reduir els residus que generem en tots els àmbits de la nostra vida que en són moltíssim, reciclant materials que han estat usats protegim el medi ambient en reduir el gran consum que fem de recursos naturals que són finits i matèries primeres. Per unanimitat tothom a hores d’ara creu que el reciclatge és clau per reduir la gran quantitat de residus que produïm pel gran consum que fem, la disminució dels nous recursos pel reciclatge minimitzarà l’impacta del medi ambient i entorn natural.
La ràtio de reciclatge a Espanya és del 36,7% i aviat s’hauran de comptabilitzar els residus bioestabilitzats com a reciclats i la xifra baixa al 24,3% lluny del qual té a l’agenda Europa que és el 55%, a Catalunya tampoc arribem a la xifra que demana Europa, però anem per davant d’Espanya amb el 46% reciclat. El sistema tradicional de contenidors per la recollida de residus no aconsegueix millorar de manera substancial a Catalunya, més de la meitat dels 4 milions de residus van acabar barrejats en un contenidor gris, però una de les assignatures pendents a casa nostra són els residus per habitant que en aquests moments són de 519 kg per any i persona, la prevenció d’aquesta reducció és un dels objectius del govern de la Generalitat que en la futura llei vol incloure mesures punitives als envasos d’un sol ús, a les càpsules de cafè i la prohibició del sobre envasat de productes frescos que vol aprovar recentment. I m’entres no estar feta la llei, tenim els fons Next Generation que van destinats entre altres a municipis per fer millores en la recollida de residus, també aniran a plantes de triatge, gestió i tractament de residus, perquè n’hi ha moltes que s’han de posar al dia amb l’estructura i normes i en alguns casos se n’hauran de construir de noves.
La gestió de residus s’ha convertit en poc temps en l’eix central de la gestió mediambiental i un sector de l’economia del país i local, el detonant ha estat l’entrada de les normes Europees que condicionen de manera important la manera de planificar i gestionar aquest sector vital per l’existència de l’home en aquest planeta, d’aquí l’acceleració en tots els aspectes de la valoració de residus, ens cal mantenir tot el que s’ha fet fins ara i els mecanismes i instruments que cal aplicar el futur. El reciclatge de les nostres comarques, només n’hi ha una que passa del barem de la UE que és el 55% i és la Terra Alta amb un 62,9% m’entres en el Baix Ebre és del 43,3%,, a la Ribera d’Ebre el 48,9%, el Montsià el 50% i la comarca de tot Catalunya que recicla més és la Conca de Bàrbara amb un 80,4% i les que reciclant menys son les àrees urbanes de Barcelona i les suburbanes en algunes d’elles no arriben al 30%.
Ens cal fer un esforç per arribar al que marca la UE, d’altra banda, consensuat amb tots els països i per aquest motiu han de tenir la responsabilitat de posar-ho a la seva agenda complint amb els compromisos presos, cosa que com és habitual Espanya no fa i ha sigut novament denunciada per incompliment de l’objectiu comunitari sobre el reciclatge, la solució és deixar d’enterrar residus sense tractar, com fa Espanya, de manera generalitzada i implementar la recollida de la matèria orgànica ampliant i complint els objectius marcats de reutilització de residus. Ara toca la presidència de la UE a Espanya, veurem quina gestió faran si de totes les normes mediambientals que s’aproven no en compleixen gairebé ni una.
La gran majoria de ciutadans s’esforça a separar els residus domèstics pels diferents contenidors, moguts per la idea que aquest petit gest de triar i col·locar-los al seu contenidor ajuda a la solució total de la generació de residus en el model de consum que tenim i com a grans consumidors de recursos naturals finits. Aquest esforç no serveix per a res si l’única gran empresa Espanyola que es dedica el reciclatge d’envasos fa la gestió malament, empresa dedicada al Greenwashing o l’engany només per fer diners, diuen que són una organització sense ànim de lucre, però la seva junta general està formada pel 60% del sector empresarial (com Mercadona i afins) el 20% sector de les matèries primeres i l’altre 20% sector del comerç i distribució, amb aquests accionistes no podem creure el de, sense ànim de lucre, haurien de dir amb ànim de molt lucre. Com tot el que es fa malament és per la permissibilitat dels ciutadans que tenen a les seves mans eines per acabar amb les males praxis que ens perjudiquen a tots. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
