14.3 C
Amposta

Per què no avancem?

Ens cal invertir més de 40 milions cada any fins al 2050 en cicles formatius, inversió amb un gran retorn social i econòmic en un país, Catalunya, on l'atur juvenil és del 27,27% en el sector de les renovables

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

L’observatori de les energies renovables a Catalunya ha presentat un informe executiu de l’informe de la situació del progrés de la implantació d’energies renovables al nostre país. La demanda elèctrica de Catalunya del 2021 va ser de 44,66 kWh el 14% més del 2020 però lluny dels 47,09 del 2019 tot i la normalització del consum energètic després de la pandèmia. Aquesta demanda elèctrica ha estat coberta per la nuclear en un 52%, aquesta aportació és 7 vegades la de la hidràulica, nou vegades més electricitat que els parcs eòlics i 63% de l’energia solar fotovoltaica. Només en un any excepcional de la hidràulica i les renovables poden arribar a cobrir el 20% de la demanda elèctrica. L’any 2021 Catalunya ha augmentat la dependència de recursos externs per cobrir la demanda elèctrica en un 84,6%, gas i cogeneració el 80% amb un 15,4% de recursos propis.

L’aprovació del Decret Llei 24/2021 d’acceleració de les energies renovables participades i distribuïdes és l’eina del govern de Catalunya per consolidar la implantació de les renovables al país, que juntament amb mesures econòmiques i financeres dels fons Europeus, aquesta nova regulació està afavorint l’autoconsum, però el nou Decret no resol el col·lapse administratiu en la gestió dels projectes que la ponència ha donat el vistiplau i s’ha de començar de zero. S’han de simplificar tots els procediments i en contra del que opina la ponència, diuen que hi ha d’haver una col·laboració publicoprivada amb entitats professionals que ajudin a accelerar les tramitacions de forma fiable, eficient, amb garanties i volen terminis clars i breus dels procediments que en cas de silenci administratiu es resolguin positivament, proposta enverinada de la ponència per donar al sector, el Campi qui més pugui, ben segur que la proposta ha estat ben rebuda pels empresaris del sector.

Crec que aquest sector ha d’estar liderat des de el sector públic amb participació del privat, però només participació, els funcionaris estan prou capacitats per tirar endavant amb celeritat tots els projectes sense fer esperar les empreses que els volen dur a terme. De totes maneres la modificació del Decret llei 24/2021 inclòs el Decret Llei del 15/2022 ja proposa la tramitació urgent dels procediments d’autorització per raons d’interès públics, projectes solars i eòlics fins a 5 MW,mesura positiva, però que només afecta 450 MW dels 12.000 que s’han de col·locar.

Però el que hauria de ser una bona mesura per les petites i mitjanes empreses es queda en no res, les grans empreses fan agrupació de projectes per salvar les restriccions posades pel govern perjudicant els petits projectes i la previsió si seguim en la mateixa situació és que el 94% dels objectius d’energies renovables que té a l’agenda Catalunya només es podran cobrir amb importacions de fora fent dolents tots els objectius que hi han marcat per la transició energètica. L’any 2021 a Catalunya s’han posat en servei instal·lacions solars fotovoltaiques amb una potència de 87,3 MW un 72% més que el 2020,la capacitat d’auto consum al país és de 212,1 MW que poden generar 275 GWh l’any, un 0,6% de la demanda total, es va fent feina, però estem molt lluny dels objectius.

Amb tot un aspecte positiu és que s’aniran promovent comunitats energètiques per afavorir un autoconsum més participatiu. Un altre aspecte positiu és la reducció de les emissions associades a la generació elèctrica de 95,3 kg de CO₂ per MWh el 2020 als 93,2 de CO₂ l’any 2021, facilitat per la reducció dels cicles combinats, cogeneració, valorització de residus i tractaments de purins, segons PROENCAT hi haurien d’haver instal·lats al territori 757 MW fotovoltaics i 440 MW eòlics que caldria instal·lar cada any fins al 2030. Cal parlar d’objectius a curt termini per assolir el repte del 2030,és negatiu parlar a llarg termini amb l’objectiu del 2050 perquè allunya l’agenda diària i posposa les decisions més necessàries. S’han d’invertir més de 40 milions a l’any fins al 2050 en cicles formatius per contribuir a desenvolupar professions de futur, promoció, divulgació o equipaments, inversió amb gran retorn social i econòmic en un país amb l’índex d’atur juvenil més alt de l’OCDE un 27,27% en un sector de gran projecció i futur com és el de les energies renovables. Pensem-hi.

Joan Cunill, tècnic superior mediambiental

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -