14.3 C
Amposta

Ordenem la transició

Les entitats i plataformes de Catalunya defensen una transició, energètica, democratitzada, racionalitzada, municipalitzada, eficient amb respecte per la biodiversitat, el paisatge i la ciutadania del medi rural i urbà

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

La transició energètica desordenada i amb molta presa no porta res de bo, a Catalunya no hi ha un full de ruta o un llibre blanc que indiqui els objectius de les energies renovables, a quin lloc del territori es podrien tenir segons el clima, espais naturals… i quines serien les que tindrien més rendiment i molt poc impacte per les persones i el territori. Ara aquestes energies renovables es van muntant en funció d’empreses que escullen el lloc per a fer negoci propiciant que alguns territoris estiguin molt massificats i és aquesta qüestió que s’ha d’ordenar i ho ha de fer la Generalitat.

Després de la impugnació d’alguns articles de la llei sobre el medi ambient del 16/2017 aprovada en seu parlamentària i deixar-la sense efecte, el TSJC ha tornat al govern perquè rectifiqui els articles que segons aquest tribunal envaïen competències de l’estat Espanyol i la Generalitat comenci amb la seva aplicació. A tal efecte l’oficina del Canvi Climàtic ha iniciat els treballs per l’elaboració de l’ESCACC pel període 2021-2030, el marc estratègic de referència de les polítiques d’adaptació del canvi climàtic de Catalunya prevista en aquesta llei. Aquesta adaptació del canvi climàtic és el segon pilar de les polítiques climàtiques que a diferència de la mitigació del clima té un caràcter més local. L’adaptació és la capacitat d’ajust pels sistemes humans i naturals del canvi climàtic i dels seus impactes per moderar els danys, la capacitat de reduir la vulnerabilitat social, ambiental, econòmica i territorial.

Però cal un enfocament diferent de la que fins ara ha dut l’administració, la transició energètica no és solament instal·lar aerogeneradors, plaques fotovoltaiques o altres models de renovables, aquesta ha de fomentar entre la ciutadania l’eficiència i l’estalvi energètic buscant substituts als combustibles fòssils.

En un escenari de descarbonització Catalunya ara mateix no és autosuficient perquè ha d’importar l’energia de substitució dels combustibles fòssils, hidrogen per exemple, i ens cal creure que sense un decreixement de l’economia serà difícil fer la transició, recordar que el nostre país, Catalunya, depèn en un 75% de les energies fòssils que consumeix.

El desordre energètic també afecta la UE, que al febrer d’enguany va fer saltar totes les alarmes en la presentació de la taxonomia sobre el clima amb l’objectiu d’accelerar la descarbonització han contemplat que la inversió privada en gas i energia nuclear poden desenvolupar un paper en aquesta transició. Espanya ja ha dit que es nega etiquetar la nuclear i el gas com energies verdes i a l’espera que no prosperin propostes com aquesta. Ens manca una aposta seriosa per la gestió real de la demanda energètica i el reconeixement de les renovables enfront dels combustibles fòssils, és necessari si volem concloure aquesta transició amb èxit, acabar amb el greenwashing, el rentat de cara de les indústries dels combustibles fòssils. Un engany en tota regla pels ciutadans que compren els seus productes pensant que son sostenibles i eficients i només han fet un canvi d’etiqueta, el producte és el mateix. La fita de Catalunya segons el govern és passar del 94% de dependència exterior al 6,7% el 2050, aquest pla tan ambiciós, sobre el paper, ja veurem com evoluciona, contempla la necessitat d’adaptar la demanda de l’energia i tot el conjunt de sistemes energètics al nou model, la descarbonització de la indústria, avançar en l’economia circular, configuració d’un sistema elèctric nou, impulsar la mobilitat neta o tenir els nous edificis amb zero emissions. Un pla per canviar de soc arrel el que tenim fins ara amb molts sectors implicats que seran durs de convèncer, com les indústries, a part del que és dur d’aquesta transició haurem de veure si el TSJC no l’impugna també, aspectants amb el recorregut que tindrà. Pensem-hi.

Resum: Les entitats i plataformes de Catalunya defensen una transició, energètica, democratitzada, racionalitzada, municipalitzada, eficient amb respecte per la biodiversitat, el paisatge i la ciutadania del medi rural i urbà.

Joan Cunill, tècnic superior mediambiental

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -