El jaciment iber de l’Antic d’Amposta continua aportant noves dades sobre la vida quotidiana de les comunitats que van habitar la desembocadura de l’Ebre durant la segona edat del ferro. La nova campanya arqueològica, desenvolupada entre el 13 i el 31 de juliol pel grup de recerca GRESEPIA de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha permès ampliar el coneixement sobre l’organització dels espais domèstics i les activitats econòmiques dels seus habitants.
Els treballs s’han centrat principalment en els sectors 2000 i 3000 del jaciment, dues àrees que permeten estudiar l’evolució de l’assentament i la manera com s’estructuraven els espais de vida. Les excavacions han confirmat l’existència de cases construïdes durant la segona meitat del segle V aC, amb superfícies d’entre 20 i 25 metres quadrats i amb elements com llars de foc, que indiquen el seu ús com a habitatges.
Amb el pas del temps, alguns d’aquests espais van ser modificats i dividits en àmbits més petits amb funcions específiques. Les evidències recuperades apunten que alguns recintes es destinaven a l’emmagatzematge, mentre que altres podrien haver estat vinculats al treball metal·lúrgic del plom.
Una de les principals línies d’interès del jaciment és precisament la relació amb les activitats pesqueres. Fins ara, a l’Antic s’han recuperat més de 150 fragments de plom, entre els quals hi ha uns 80 pesos de xarxa utilitzats en diferents modalitats de pesca. Aquestes peces evidencien el grau d’especialització dels habitants de l’assentament en activitats vinculades al riu, el Delta i el medi marí.
Les dimensions i característiques dels pesos recuperats permeten relacionar-los amb diferents sistemes de pesca, des d’arts amb fils de mà fins a xarxes utilitzades en la pesca amb rall, tresmall o en aigües obertes. Aquestes troballes, juntament amb les restes de fauna marina recuperades, reforcen la importància dels ecosistemes fluvial, deltaic i marítim en el desenvolupament de l’assentament. Durant aquesta campanya també s’ha recuperat un petit anell decorat elaborat amb os o banya, procedent d’un nivell del segle II aC, una peça d’ornamentació personal que amplia el coneixement sobre els objectes d’ús quotidià dels habitants de l’Antic.
Els treballs formen part del projecte quadriennal ‘Evolució del poblament, paleo-paisatge i canvi social a la desembocadura de l’Ebre (primer mil·lenni aC)‘, impulsat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i finançat per l’Ajuntament d’Amposta. Les investigacions també contribueixen al projecte estatal PALEODELTA, orientat a estudiar el poblament i la transformació del paisatge deltaic durant la protohistòria. La campanya ha estat dirigida pels doctors Samuel Sardà i Marc Prades, professors del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV, amb la participació d’investigadors del GRESEPIA, estudiants dels graus d’Història i d’Història de l’Art i Arqueologia, i alumnat del Màster d’Arqueologia Clàssica Aplicada.
Redacció Andrea Maqueda