El sector primari és el 80% de l’activitat del nostre territori, per tant, podem afirmar que la poda és una de les activitats més importants que s’han de fer per obtenir un equilibri entre les funcions vegetatives i reproductives de les plantes, oliveres, tarongers, ametles, així aconsegueixen elevades produccions sense que els arbres perdin la seva vitalitat allargant el període productiu endarrerint l’envelliment i escurçant el període improductiu de les plantes joves. Les restes de les branques de la poda que no s’aprofiten per a llenya els pagesos les cremen al camp. L’any passat el govern de la Generalitat va prohibir la crema d’aquestes restes vegetals agrícoles i silvícoles, només es podia cremar de manera excepcional si es feien al·legacions de caràcter fitosanitari, ja que no tenen cap tractament i la majoria dels pagesos del territori si van acollir. Aquesta llei 7/2022 de Residus i sols va ser polèmica i molt contestada pel sector de la pagesia amb l’argument que per les petites explotacions els era impossible fer front a una despesa econòmica per trinxar aquestes restes per deixar-les al camp com abono natural. Després de moltes pressions al congrés dels diputats per part d’associacions agràries i pagesos a principis d’aquest any va fer aixecar la prohibició de la crema, sent possible per la llei de Gestió de la política agrària comuna (PAC) que esmenta que les petites explotacions poden cremar.
Una gran contradicció de la política agrària comuna que va en contra de la sostenibilitat i els acords presos per la mitigació del canvi climàtic. Quan es cremen les restes vegetals aquestes alliberen una gran quantitat de CO₂ que prèviament havien capturat ajudant a l’escalfament del planeta. La nova PAC ens diu que triturar aquestes restes millora la rendibilitat de la finca i ajuda els pagesos a adherir-se als ecorregims de la nova PAC, per entendre’ns ajuts econòmics que si es crema no els tenen, segons Europa els punts clau de la trituració són, la Seguretat evitant possibles incendis, Rendibilitat per incorporar nutrients al sol a cost zero, Protecció del Sol evitant la seva erosió, Humitat per fixar l’aigua evitant l’evaporació i la sostenibilitat, per tant, el picat de restes vegetals ajuda a frenar el canvi climàtic no la crema que l’incrementa.
Aquesta és la mecànica que s’ha treballat al nostre territori i altres per les restes de la poda, la crema, però sembla que a través de Recerca, Desenvolupament i Investigació (R+D+I) a Europa s’han buscat alternatives i n’ha sorgit una que ha estat provada a la comunitat Andalusa, el Projecte LIFE CompOlive per les restes d’olivera. La prova ha estat avaluada per tècnics de la UE i les universitats de Jaen, Espanya, GmbH d’Alemanya i Caliplast de França, s’han aconseguit de manera satisfactòria els objectius marcats per l’estudi i ara es posaran en pràctica. Aquest estudi consta de diferents fases en tot el procés des de la transformació dels residus de la poda de l’olivera fins al desenvolupament del nou Bioplàstic que n’era l’objectiu. Demostra aquest projecte que la valorització de la poda es converteix en un reforç per a matrius polimèriques que milloren la sostenibilitat d’aquests materials. Projecte amb molts beneficis, permet substituir material d’origen fòssil per altres més sostenibles, evita també l’alliberament anual de milers de tones de CO₂ a l’atmosfera provocades per la crema dels residus vegetals de la poda. Aquest projecte va sorgir davant la necessitat de revalorar residus procedents d’oliveres, el volum anual que se’n generen és molt alt a la zona Mediterrània on ni han plantat moltes hectàrees com en el nostre territori i amb poques iniciatives per donar una sortida aquest residu amb problemes ambientals associats, fins ara majoritàriament era la crema. Cal que l’oficina del govern de la Generalitat al nostre territori amb Albert Salvadó al capdavant es posin a treballar per portar aquesta innovació al territori que a més de ser sostenible proporcionaria uns diners addicionals als pagesos que els anirien prou bé. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
