L’aigua dolça és un recurs natural que, com d’altres, l’ésser humà consumeix sense mesura i no té en compte la seva caducitat. Hi ha 1365 milions de Km cúbics d’aigua salada, el 97,5 %, mentre que 35 milions de Km cúbics ho són d’aigua dolça o de boca, corresponent al 2,5% de l’aigua del planeta. El programa de les Nacions Unides pel desenvolupament ( PNUD ) estableix que l’aigua té un paper fonamental en el desenvolupament sostenible de les societats, que inclou la reducció de la pobresa; per aquesta raó tots els recursos d’aigua dolça tenen una gran rellevància i un paper de primera línia. La gestió sostenible implica atendre la demanda d’aigua dolça pel consum i protegir amb els mitjans adequats aquest recurs natural. Una dada important és que la població creix a raó de dues-centes mil persones cada dia, xifra que fa que hagi d’augmentar la quantitat i la qualitat de l’aigua per satisfer totes aquestes demandes, mentre que la disponibilitat d’aigua dels rius, llacs, embassaments o aqüífers cada vegada és més limitada i cada vegada són més els territoris que pateixen estrès i dèficits hídrics.
Una de cada deu persones no té accés a aquest recurs natural i es calcula que l’any 2030 hi haurà una demanda de més del 40% que no es podrà subministrar i afectarà les persones i també a l’agricultura. Aquest augment de la demanda i l’escassetat de l’oferta farà pujar i molt els preus dels aliments col·locant en l’escenari un altre gran problema si no és resolt: hi ha una possibilitat molt alta que la manca d’aquest recurs provoqui conflictes entre els països perquè a quinze anys vista la meitat dels territoris del planeta viurà en àrees que no tindran aigua dolça. Més de mil milions de persones ara mateix no hi tenen accés i passaran gana de forma crònica, patiran de sobrepès; més del doble que no tenen aquest servei no tenen cap mena de sanejament, el 80% de les malalties existents en els països pobres són causades per la mala qualitat de l’aigua, la mortalitat d’infants és altíssima a causa de les diarrees, la mortalitat d’animals és alta i el 25% de la superfície agrícola plantada es perd a causa de la séquia. Aquest context s’anirà agreujant cada cop que el recurs vagi disminuint.
L’aigua dolça es caracteritza per tenir una baixa concentració de sals dissoltes i una manca total de sòlids dissolts, el 96% del 2,5% total d’aigua liquida es troba és en zones soterrades mentre que una part molt petita és la superfície i l’atmosfera. Per calcular la quantitat d’aigua disponible en els diferents territoris del planeta, hem de conèixer el cicle mediambiental. Aquest cicle és un procés on l’aigua es mou des de l’aire fins a la terra i s’anomena Precipitació, finalment torna a l’atmosfera amb l’evaporació. Els principals components del cicle són, l’escorrentia d’aigua en superfície, la filtració en el sol, l’alliberació d’aigües soterrades fins aigües superficials i la evapo-transportació dels cossos de l’aigua, el sol i les plantes. L’aigua dolça pot ser Blava que és de rius, aqüífers, llacs i la Verda que alimenta els cultius i s’allibera a l’atmosfera.
Hi ha dues solucions tècniques que es podrien utilitzar, la primera i més senzilla seria la millora en la gestió i administració d’aquesta aigua dolça. En els països desenvolupats com el nostre es perden cada dia de l’ordre de 46 milions de metres cúbics d’aigua a causa de les fuites subterrànies en el transport d’aquesta aigua pel consum. L’altra solució és la dessalinització de l’aigua del mar mitjançant l’osmosi; actualment, però, aquesta opció resulta molt cara perquè implica una despesa molt alta, l’energia hauria de ser a un cost molt baix per ser atractiva i viable. Els que governen sempre posen per davant l’economia al benestar de les persones; greu error que ens pot costar quedar sense aquest recurs i seria una tragèdia.
És de vital importància la consciència ciutadana de fer un ús responsable de l’aigua, igual que les indústries i estaments públics, mitjançant plans integrals orientats a establir objectius per estalviar aigua dolça que també inclou un consum responsable d’aliments amb menys consum d’aigua. I cal que ho faci el conjunt de la societat, només aixi podrem arribar a la solució adequada i donar una perspectiva llarga al recurs natural de l’aigua dolça o de boca.Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
