El portaveu del grup PDeCAT l’alcalde de Gandesa va dir que cal tenir en compte el col·lectiu de caçadors i si es va oposar a les sancions a aquest col·lectiu que la llei té previst, al Consell de la Terra Alta, dient que presentaria mocions de suport per treure aquestes sancions. Cal ser rigorós, la llei 5/2020 es va aprovar al Parlament de Catalunya amb els vots entre d’altres del PDeCAT incloent-hi les sancions. No hi ha més hipòcrita que aquell que sap però no ho diu i és montà un discurs del tot populista per no dir la veritat a la ciutadania. Però el fons de la qüestió no és si la nova llei tindrà o no tindrà sancions, el fons hauria de ser que la nova llei es prohibís doncs en ple segle XXI ja no és cap tradició, cap esport ni cap activitat de lleure, és una provocació de violència, mort i contaminació del medi ambient.
Les polítiques de la conservació de la biodiversitat i la natura a Catalunya han estat supeditades als interessos dels caçadors, espais naturals propietat de l’Administració i pagats amb diners públics, protegits per aquesta amb la figura de Reserves Natural on la caça està expressament prohibida, són descatalogades per la mateixa Administració davant les pressions del col·lectiu de caçadors per fer-ne zones de caça particulars. L’exemple més proper el tenim a l’Illa de Buda al Parc Natural del Delta de l’Ebre, la prioritat d’aquest govern està encaminat a protegir els interessos particulars enfront dels públics. Aquesta claudicació de la Generalitat ha provocat que els caçadors es creguin amb el dret d’imposar les normes o les regles del joc.
Els interlocutors d’aquesta nova llei són essencialment l’Administració i els caçadors, deixant a fora col·lectius i propietaris que tenen una altra visió sobre aquesta llei. Un dels punts de la llei és que es necessita controlar i reduir la cabanya cinegètica però hi ha alternatives fora de la caça, es vol crear la figura del controlador professional del caçador, habilitat en l’àrea especifica de caça per fer el que vulguin al territori, es volen crear associacions per la defensa de les espècies cinegètiques que serien dels caçadors, es riuen de la ciutadania, doncs associacions ja n’hi ha bastants d’aquestes. A part d’altres punts de la llei, aquesta es fa a mida dels caçadors, doncs val a dir que els associats a Catalunya han baixat any rere any, de més de cent mil han passat a menys de cinquanta mil i no ens hem de plegar a les condicions d’aquesta minoria, el rere fons de tot deu ser l’econòmic doncs aquesta activitat va en contra dels humans igual que els animals afectats directament, es produeixen assassinats en el curs de l’activitat, estenen el perill als excursionistes, boletaires, als propietaris de les cases rurals, no respectant la zona de seguretat i de manera col·lateral inclou als seus gossos o les fures perquè en deixar de ser útils són sacrificats. Una altra qüestió per la seva prohibició és la contaminació i enverinament que fa del medi natural. No podem permetre activitats de violència i mort que s’ensenyen als petits per seguir una mal dita tradició que no només porta violència i mort. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
