Un altre dia dins de la “normalitat“. Així és com recorden en molts municipis petits a nord i a sud del país com van viure l’apagada elèctrica de fa un any. Una situació que no els venia de nou perquè, no es cansen de denunciar, el viuen de forma constant i reiterada, sobretot, amb el mal temps. Els governs municipals han elevat el to de les queixes, s’han reunit amb administracions i E-Distribución -l’empresa del grup Endesa encarregada de la xarxa que arriba als consumidors-, però segueixen sense trobar solucions a un problema que genera incomptables maldecaps als veïns i veïnes. La companyia respon que executa un pla d’inversions d’acord amb el Govern i recorda que la majoria d’incidències són causades per episodis climàtics violents.
A Mas de Barberans (Montsià) han perdut el compte de les vegades que en l’últim any han patit talls de subministrament elèctric, i en conseqüència també de telefonia i Internet, però el problema ve de molt enrere. «No sabria dir el número pel disbarat de talls que hi ha hagut», ha alertat l’alcaldessa Daniela Lleixà. «El dia de l’apagada va ser un dia a més a més», ha afegit.
Els talls que pateixen s’allarguen durant hores, alguns cops més de 12 hores, i la companyia elèctrica els ha atribuït moltes vegades als fenòmens meteorològics o a problemes amb animals, però Lleixà recorda que això “no passaria” si hi hagués una “xarxa robusta i en condicions“.
La informació que es té d’Endesa és “que s’estan fent millores” a la xarxa de distribució. Es té constància que s’han fet algunes intervencions durant el passat mes d’abril, abans de les festes majors que s’acaben de celebrar al municipi, però de la gran inversió que es va posar sobre la taula l’any passat, en una reunió amb l’empresa i amb el Consell Comarcal del Montsià de mediador, encara “l’esperen amb candeletes“.
L’alcaldessa de Mas de Barberans ha assenyalat que existeix un projecte per fer arribar la llum al municipi per altres vies, des del municipi veí de Roquetes, una proposta complexa amb expropiacions i “paperassa” pel mig, que Lleixà exigeix. «Ara només hi ha una línia i està totalment obsoleta i feta malbé. Hi ha pals que estan totalment podrits i que a la mínima ventada cauen, clar, perquè la xarxa no està en condicions», ha recordat.
El clima com a “excusa”:
Aquesta és la situació que es va viure al poble en el darrer episodi de forts vents. Al Mas es van registrar ratxes de més de 150 quilòmetres per hora, però la batllessa ha denunciat que la climatologia no pot ser “l’excusa per justificar que aquesta xarxa totalment obsoleta i vella s’afecti“. «No pot ser que, al mínim vent que fa, se’n vagi la llum perquè al municipi sempre n’ha fet», com ha recordat Daniela Lleixà. «El pal ha caigut perquè ha fet vent o ha caigut perquè ha fet vent i com estava podrit no ha aguantat?», ha insistit.
L’alcaldessa de Mas de Barberans ha demanat a la ciutadania que no s’avesi a “aquesta situació totalment indigna“, i ha reivindicat solucions, també d’urgència, per part d’Endesa. Proposen que sigui la companyia elèctrica qui assisteixi els negocis i els veïns i veïnes quan marxa la llum tantes hores.
«Hi ha una alternativa que com a ajuntament no ens podem permetre. No tenim musculatura econòmica com per tindre un grup electrogen per alimentar la població, però l’empresa ho hauria de tenir preparat», ha demanat l’alcaldessa. «No em canso de dir-ho: l’Estatut de Municipis Rurals diu que s’ha de garantir aquesta equitat de les zones rurals i la resta del país i, de moment, no ho veiem», ha criticat.
Successió de danes:
Per la seva banda, fonts del grup Endesa han qüestionat l’existència de problemes greus de subministrament als municipis consultats. Apunten que els principals talls de subministrament han coincidit amb la successió de danes i temporals de finals de 2025 i principis d’enguany, amb episodis de clima violent que haurien afectat, entre altres infraestructures exposades a l’aire lliure, la xarxa elèctrica. Segons han indicat les mateixes fonts, Endesa segueix treballant en millores dels equipaments seguint el pla d’inversions triennal que valida, supervisa i autoritza el Govern.
ACN