El Departament de Territori i ONU-Hàbitat, el programa de Nacions Unides per a la millora dels assentaments urbans, han dut a terme avui el segon taller de treball per desplegar el Programa de Resiliència Urbana a les quatre comarques de les Terres de l’Ebre. En aquesta segona sessió s’ha obert la participació a més agents econòmics, socials i institucionals del territori per tal d’incloure la més àmplia gamma de propostes i visions. La sessió ha comptat amb la paricipació de la directora general d’Agenda i Renovació Urbana, Nel·la Saborit Esteve; el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó Fernandez, i l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs i Roiget.
El Programa Global de Ciutats Resilients té l’objectiu d’incorporar la resiliència urbana en les polítiques d’urbanització sostenible. El Programa està alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), l’Acord de París contra el Canvi Climàtic i la Nova Agenda Urbana i, fins ara, només s’aplicava a ciutats. La prova pilot a les quatre comarques ebrenques permetrà escalar i calibrar la metodologia, per primer cop, a una escala territorial més extensa.
Aquest programa de Nacions Unides acompanya les ciutats, i ara els territoris, en el camí d’augmentar la seva resiliència davant els reptes territorials, econòmics i socials; identificants accions, i construint coneixement conjunt amb el territori per a la formulació de polítiques i projectes.
Per aconseguir-ho, empra una metodologia amb diverses fases. La primera és la recollida d’informació sobre la zona, amb la participació de tots els actors del territori. Aquesta és la fase es va iniciar el passat mes de juny, amb reunions de membres d’ONU-Hàbitat amb representants del teixit territorial.
Diagnòstic de reptes i oportunitats, ara amb més veus
La sessió de treball d’avui forma part de la segona fase de la metodologia, que és l’elaboració d’un diagnòstic de les febleses i les oportunitats de les Terres de l’Ebre davant de les transformacions econòmiques, territorials i socials. El taller ha servit per compartir uns primers resultats sobre el context territorial analitzat. També, a partir del llistat definit per l’eina d’ONU-Hàbitat, s’han treballat quins riscos són aplicables a les Terres de l’Ebre, se’ls ha prioritzat i se’n han detectat de nous. Aquest treball ha de servir per nodrir bona part de la diagnosi del projecte.
Per tal que aquesta diagnosi acabi recollint amb la major exactitud possible les visions i el sentir de les comarques ebrenques, el Departament de Territori ha ampliat la participació en els tallers a més entitats, associacions i institucions, fins a un total de 45.
Així, en aquest segon taller han participat representants de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), l’Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre, PIMEC a Terres de l’Ebre, la Fundació i2Cat, l’Observatori de l’Ebre, el FabLab d’Amposta, la Fundació Catalunya la Pedrera, Associació l’Aube, les Cambres de Comerç de Tortosa i Reus, l’Observatori de l’Ebre, la Universitat Rovira i Virgili, els consells comarcals, l’IDECE, els parcs naturals del Delta de l’Ebre i els Ports, la Reserva natural de Sebes i SEO/Birdlife.
També han assistit membres d’Incubalia, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Centre d’Estudis Històrics Comarcals del Baix Ebre, Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, Centre d’Estudis de la Terra Alta, T-Valley Ecosystem, Associació de Voluntaris del Parc natural del Delta de l’Ebre, Jóvens per la cultura i la sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, Pandorahub de Tivissa, Diàspora Ebrenca, Associació Empreses Ecoturisme del Delta de l’Ebre, els sindicats CCOO, UGT i USOC, i ACCIÓ, entre d’altres.
En la darrera fase de la metodologia, l’equip de persones expertes del Prorama de Resiliència d’ONU-Hàbitat ajuda a elaborar les recomanacions d’actuacions prioritàries. Aquestes recomanacions van en la línia de gestionar els riscos de les diverses transformacions que encara el territori, adaptar-s’hi i planejar el desenvolupament sostenible de la zona amb la implicació de tots agents, sense deixar ningú enrere, de diferents nivells d’administracions i de la societat civil.
Les Terres de l’Ebre, un territori a preservar i a desenvolupar des del punt de vista econòmic i social
Fins ara, la metodologia del Programa s’ha implementat en ciutats i entorns urbans molt diferents de tot el món, de diverses grandàries, situacions geogràfiques i contextos climàtics, com Dakar, Maputo, Asunción, Medellín o la mateixa Barcelona.
Ara, ONU-Hàbitat i la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General d’Agenda i Renovació Urbana, col·laboren per adaptar la metodologia del Programa a territoris i àrees més extenses que les ciutats i que presentin també vulnerabilitat davant el canvi climàtic i altres reptes, tant econòmics com socials. L’objectiu és adaptar els indicadors i les recomanacions a aquesta nova escala de treball, tenint en compte que també involucrarà actors més diversos i diferents escales de govern.
Les Terres de l’Ebre són un territori complexe, que combina zones de gran valor natural amb àrees urbanitzades, entorns d’economia basada en la producció d’aliments i el sector primari i d’altres especialitzats en el turisme i el sector serveis. Esdevé, per tant, un territori idoni per aquesta primera prova pilot a nivell global. Alguns dels reptes que s’analitzaran són la conservació dels entorns naturals on conviuen l’economia tradicional amb noves oportunitats econòmiques; els reptes demogràfics, molt diferents als municipis de l’interior dels de la costa; la identitat específica de les Terres de l’Ebre, o el repte energètic postnuclear.
El programa dura 4 anys. Durant aquest primer any, es treballa en la recollida de dades i la diagnosi de la situació de les Terres de l’Ebre mitjançant el treball conjunt amb els experts i expertes de Nacions Unides.
La prova pilot a l’Ebre s’emmarca en el memoràndum d’entesa signat entre ONU-Hàbitat i el Govern català, representat pels departaments de Territori i d’Acció Exterior i Unió Europea.
Redacció