L’Ajuntament de Masdenverge (Montsià) i els veïns afectats del municipi reclamen que es rebaixi la llera del barranc de la Galera per atenuar els danys que provoquen els aiguats. L’extraordinària barrancada que va castigar el petit municipi fa dues setmanes ha deixat destrosses per valor d’un milió d’euros a la xarxa de camins, segons els càlculs del consistori, que demanarà la declaració de zona catastròfica. Més enllà de la malmesa, han constatat que la força de l’aigua va arrossegar ingents quantitats de graves i sediments elevant considerablement el nivell de la llera. L’alcalde, René Gonel, ha demanat per escrit a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que enfondeixi el barranc per evitar un nou episodi, però l’ens no ho veu clar.
Just quan es compleixen gairebé 23 anys d’una barrancada que va esborrar literalment el pont que creua el barranc de la Galera i va deixar seriosos desperfectes en camins, habitatges i finques particulars els veïns de Masdenverge han comprovat que aquests episodis, llavors considerats extraordinaris, se succeeixen cada cop més sovint. Va passar també, amb menor intensitat, el 2018, el 2021 amb el Gloria i, ara, s’ha tornat a repetir.
Per a molts afectats, el desbordament del barranc de la Galera de fa dues setmanes va arribar a tenir conseqüències més destructives que el de fa més de dues dècades. Molts camins i passos de barranc han desaparegut, l’aigua va trencar murs i va penetrar en jardins, horts i habitatges. L’espai natural de la Foia ha resultat arrasat pel pas violent de l’aigua i el barranc va a estar a un metre escàs de saltar per sobre del reconstruït pont de la carretera T-350. Alguns veïns van quedar incomunicats i aïllats durant un o dos dies.
El govern municipal, com altres municipis veïns afectats de la zona, ja ha anunciat que sol·licitarà la declaració de zona afectada per emergència al govern espanyol. Mentrestant, màquines i camions -amb el suport econòmic de la Diputació de Tarragona- treballen des de fa dies per intentar restablir, principalment, els camins i passos de barranc que permeten accedir a explotacions agrícoles, granges i habitatges.
Amb tot, la temuda recurrència de noves barrancades en un context d’agreujament dels efectes del canvi climàtic genera temor davant la possibilitat d’un altre nou episodi imminent. Amb poc menys de 15 quilòmetres quadrats de superfície, el barranc de la Galera creua de sud a nord el seu terme municipal. “La particularitat que tenim és que ens baixa aigua del barranc del Solsó i del de la Galera: s’ajunten els dos al nostre terme i tot es multiplica”, assenyala l’alcalde.
“Tornarà a passar”
El problema afegit, segons remarca Gonel, és que aquesta nova barrancada, més enllà de fer d’arrossegar restes vegetals i brossa, ha transformat l’estructura de la llera i, a partir de l’acumulació de graves i sediments arrossegats, l’ha fet pujar notablement. En alguns punts, de fet, ja es troba al mateix nivell que els passos de barrancs habilitats. “Cal arranjar al barranc perquè si ens gastem diners amb camins, tornarà una barrancada i passarà el mateix. Com? Enfonsant-lo més, traient vegetació intensiva i permetre que, quan baixi, tingui un pas per allí”, ha apuntat.
La petició ja ha estat trasllada per escrit a l’ACA i està prevista una reunió els pròxims dies per abordar la qüestió. El govern municipal planteja que sigui alguna de les dues plantes d’extracció d’àrids del poble, situades just al costat del barranc, que s’encarreguessin de retirar aquests materials i comercialitzar-los amb els permisos corresponents.
L’organisme de la Generalitat va anunciar poc després de l’episodi de fa dues setmanes la inversió de 120.000 euros accions de neteja de restes vegetals i redistribució de graves dins la llera des barrancs del Montsià, entre els quals el de la Galera. En el cas del tram de Masdenverge, està previst suavitzar els dipòsits que s’han consolidat amb el creixement de vegetació al damunt.
Els dubtes de l’ACA
Però l’ACA no acaba de veure clar enfondir la llera, un projecte que “caldria analitzar en profunditat si és viable”, atès que “podria afectar la dinàmica del barranc, provocar afectacions a tercers i suposar una afectació ambiental”. Fonts de l’ens han indicat a l’ACN que els ajuntaments es poden acollir als ajuts previstos per actuacions estructurals de protecció i defensa davant avingudes, sempre i quan disposin prèviament d’un projecte redactat. Recorden, a més, que l’extracció d’àrids, “excepte en casos molt concrets”, es desaconsella perquè podria afectar finques confrontants i alteraria la dinàmica fluvial. Afegeixen que es tracta d’un procediment complex que en última instància ha de resoldre la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) com a administració competent.
L’alcalde insisteix que limitar-se a redistribuir les graves als laterals de la llera no serà “prou efectiva per l’aigua que baixarà”. “La nostra aposta és enfonsar més el barranc tres o quatre metres perquè absorbeixi més quantitat d’aigua i no faci tantes destrosses com ara. El barranc cada cop es fa més ample i menys fondo”, replica Gonel, que tem que nous episodis portin l’aigua a l’interior del nucli urbà.
No és cap situació en absolut desconeguda per veïns i administracions el fet que una part del poble es trobi en plena zona inundable pel pas del barranc de la Galera. El 23 octubre de l’any 2000, la crescuda del barranc, a més de rebentar el pont, va inundar l’interior de granges, cases i també d’equipaments municipals, inclosa l’escola de primària del poble. El seu trasllat a una ubicació més segura, com reclama la mateixa Generalitat, segueix pendent de concretar-se des de llavors. Pràcticament ningú té ganes de parlar de retrocedir o expropiar.
“Estem desemparats”, diuen els veïns
Jesús Farnós encara recorda també aquell episodi. No és el primer cop, com va passar aquest 3 de setembre passat, que ell i la seva família han hagut de marxar a corre-cuita davant el sobtat increment del nivell del barranc. L’aigua els ha destrossat portes, tanques, mobles i equipaments de la casa que ara ja té a escassos metres de la llera. Com a veí afectat, secunda la demanda de l’alcalde d’enfondir el barranc.
“Veiem que cada cop va pujant, porta molts sediments i moltes graves. Fa anys que es va fent més ample, vam donar per perduts 25 o 30 metres de terreny perquè quan baixa agafa el que vol”, ha apuntat. Calcula que en poques dècades ha perdut la meitat de la profunditat. “Això, sumat a actuacions de fa temps modificant els passos del barranc, per on passava abans l’aigua, rebota cap aquí. Tinc la finca aquí perquè l’he heretat i farem les neteges que facin falta. Però ens trobem desemparats”, conclou. I, malgrat tot, assumeix que el problema és de molt difícil solució en l’actual context de canvi climàtic accelerat. “Encara que ho reparin, se segur que tindré problemes en poc temps, segurament els pròxims anys”, tanca.
ACN
