Els municipis catalans de més de 500 habitants amb un índex socioeconòmic territorial (IST) més elevat el 2020 són Matadepera (Vallès Occidental), Castellolí (Anoia) i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), segons les dades publicades aquest dimecres per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En l’altre extrem, entre els municipis catalans amb el menor IST, hi ha Barbens (Pla d’Urgell), Salt (Gironès) i Seròs (Segrià). L’índex concentra en un sol valor informació amb indicadors sobre la situació laboral, el nivell educació, la immigració i la renda de la població. Les dades mostren que la renda mitjana més alta és a Matadepera (22.806 euros), mentre que la més baixa és a Salt (9.468 euros).
A les Terres de l’Ebre els municipis amb un índex socioeconòmic territorial (IST) més elevat el 2020 són Paüls (Baix Ebre), Caseres (Terra Alta) i Xerta (Baix Ebre), els únics que tenen un índex igual o superior a la mitjana catalana que és de 100. Tota la resta de municipis ebrencs se situen per sota.
L’Idescat informa que hi ha 37 municipis amb un IST alt, que supera en més de 20 punts la mitjana catalana, i 31 amb un IST baix, 20 punts per sota de la mitjana. Els que tenen millor nivell socioeconòmic són 12 de la zona metropolitana, 10 de Comarques Centrals i 6 de l’Alt Pirineu i Aran. En canvi, els municipis amb nivell socioeconòmic més baix són 16 a Ponent i 9 a les comarques gironines.
La majoria dels municipis de Catalunya, però, són en el nivell que es considera mitjà-alt d’IST. Es tracta de 527 localitats, repartides per tot el país, excepte a les Terres de l’Ebre. Finalment 352 municipis tenen un IST mitjà baix, on hi ha la majoria dels de l’Ebre.
Al Pallars Sobirà tots els municipis tenen un nivell socioeconòmic per sobre de la mitjana catalana, mentre que a la Cerdanya, el Pla de l’Estany, el Moianès, el Solsonès i la Segarra ho tenen 9 de cada 10 localitats.
En canvi, tots els municipis de la Ribera d’Ebre i el Montsià estan per sota de la mitjana, i al Baix Penedès, el Baix Ebre i la Terra Alta hi són 9 de cada 10. La població ocupada, que és del 64% a Catalunya, té els seus nivells més alts a Vila-sana (81,1%) i Castellolí (80%), i els més baixos a Talarn (30,7%) i Lloret de Mar (44,5%).
Les localitats analitzades amb més treballadors de baixa qualificació són Sant Pere Pescador (35,2%) i Ullà (29,8%), mentre que a la inversa lideren la llista, de nou, Matadepera (2,6%) i Sant Cugat (3,9%).
Els indicadors concrets analitzats per l’IST mostren que la població jove sense estudis postobligatoris és d’un 26,6% a Catalunya, però arriba al 60,9% a Torres de Segre i al 57% a la Jonquera, i baixa al 5,4% i el 8,2% a Matadepera i Sant Cugat, respectivament.
Pel que fa al percentatge de gent de més de 20 anys amb estudis baixos -que és del 14% a tota Catalunya-, lideren el rànquing la Fatarella (33%) i Vilalba dels Arcs (31,6%), mentre que on n’hi ha menys és a Lladó (3,3%) i Matadepera (3,9%).
Els municipis amb més estrangers de països amb renda baixa o mitjana són Guissona (51,8%) i la Portella (40,4%), mentre que els que en tenen menys són Castellolí (0,6%) i Maspujols (1,1%), amb la mitjana catalana en el 13%.
ACN
