14.3 C
Amposta

Localitzat el quart niu de tortuga careta de l’estiu a la barra del Trabucador

El més vist

spot_img
- Advertisement -
- Advertisement -

El quart niu de tortuga careta de l’estiu va ser localitzat ahir a la barra del Trabucador, al delta de l’Ebre. Després de veure el vídeo d’una cria de tortuga acabada de néixer a xarxes socials, personal tècnic del Departament de Territori i Sostenibilitat es va posar en contacte amb l’autor i, gràcies a la col·laboració ciutadana, van poder localitzar el niu.

Els Agents Rurals van abalisar el niu i se’l va rodejar amb una malla protectora, atès que semblava haver estat remogut per alguna persona. Això, i el fet que durant tota la nit no hagi nascut cap tortuga, han aconsellat obrir el niu aquest matí.

Així, s’ha pogut determinar que contenia entre 88 i 103 ous, dels quals haurien sortit entre 59 i 77 tortuguetes que han arribar al mar. Altres 11 ous no estaven desenvolupats i 3 més es consideren viables. A més, s’han trobat 9 cries vives encara dins del niu i altres 3 eclosionant.

Totes les cries vives han estat traslladades a les instal·lacions de la Fundació CRAM per assegurar la seva viabilitat criant-les en captivitat fins que assoleixin un pes adequat (entre 1 i 2 anys). També s’hi han traslladat els 3 ous, per acabar de covar-los a la incubadora.

Es dona la circumstància que el passat 15 de juny es van localitzar rastres de tortuga careta a l’Illa de Buda, però es va descartar que hagués fet una posta. Molt probablement, atès el període d’incubació de 60 dies, aquest mateix animal va acabar fent el niu a la barra del Trabucador, en un indret on el temporal Gloria va provocar una acumulació de sorra superior a l’habitual.

Igualant el rècord de 2014

Amb aquest ja són quatre els nius de tortuga careta localitzats aquest estiu a Catalunya, igualant el rècord de l’any 2014. Així, una mateixa mare va fer dues postes, el mes de juliol, a Vila-seca. Els ous que va pondre es van agrupar en un mateix niu, el situat a la zona més segura de la platja. D’aquesta manera, les persones que s’estan encarregant de vigilar-lo permanentment només hauran de fer la guaita d’un. El GEPEC ha estat coordinant la tasca del voluntariat, amb estreta col·laboració de l’Ajuntament. Aquesta tortuga és la primera que repeteix Catalunya com a lloc de posta, atès que ja va fer niu el 2016.

També s’ha trobat un niu a la platja de la Mar Bella de Barcelona, amb 77 ous, 17 dels quals es van traslladar a les instal·lacions de la Fundació CRAM i al Zoo de Barcelona per a la seva incubació artificial. Els altres 60 ous es van deixar a la platja. Tanmateix, el niu es va traslladar uns metres terra endins, per evitar el contacte amb l’aigua, fet que podria posar en perill l’èxit de la posta. La zona ha estat delimitada amb una tanca perimetral i està permanentment vigilada, per tal d’evitar riscos en una de les platges més concorregudes de Catalunya.

Un fenomen a l’alça

En els últims 15 anys, els episodis de  reproducció de tortuga marina de l’espècie Caretta caretta a Catalunya han augmentat de manera significativa,  tal com es desprèn del Projecte d’investigació científica per a la conservació de la nidificació de la tortuga careta (Caretta caretta) a Catalunya, liderat per experts de les principals Universitats i Centres d’Investigació, i en què la Generalitat participa des del 2015. Entre d’altres coses, l’estudi vol determinar si aquest augment de la nidificació a la Mediterrània Occidental es deu a l’escalfament global.

El projecte, a més, preveu recollir les biometries de les cries, així com el seu estat de salut i d’incubació i analitzar genòmicament les cries i les mares i determinar tant el nombre de mares diferents que nidifiquen a Catalunya com si una mateixa mare ha fet més d’un niu, el mateix any o en anys diferents, i quina és la població d’origen d’aquestes mares.

Finalment, també es realitzen estudis sanitaris per determinar quines són les patologies que poden afectar les cries, ja que actualment es desconeix què passa amb aquests animals un cop arriben al mar i fins que són juvenils de 5-6 anys, els anys on hi ha més mortalitat.

A Catalunya, el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat compta amb l’assessorament i suport científic d’un equip multidisciplinari format per persones doctores i llicenciades en Biologia, Veterinària i/o Ciències del Mar, expertes en nidificació de tortugues marines, investigadores genètiques, expertes en l’ús de l’hàbitat i en telemetria de tortugues marines, i veterinaris investigadors en biologia reproductiva de les tortugues marines.

Inici de la temporada reproductora l’1 de juny

L’1 de juny comença la temporada durant la qual es poden albirar postes d’aquesta espècie protegida i catalogada com a vulnerable, que s’allarga fins a l’octubre. Coincideix, així, amb la temporada de bany i gaudi de les platges. A més, les instal·lacions artificials com ara guinguetes, enllumenats o passejos marítims, així com la interacció amb els diferents agents (personal de neteja, turistes i vianants) poden afectar l’orientació o el comportament dels animals.

Per això, la Generalitat, juntament amb la Universitat de Barcelona (UB) i Vic (UVic), han desenvolupat un protocol de gestió d’episodis de nidificació, dins del grup de treball de tortugues marines coordinat pel Ministeri per a la Transició Ecològica. Aquest pla de gestió recull els principals acords i conclusions que han derivat del grup de treball estatal, adaptant-lo a les característiques de Catalunya.

L’objectiu és assegurar els millors resultats possibles davant la identificació d’un niu de tortuga careta a Catalunya. Per això, en les primeres hores des de la posta del niu s’avalua la seva viabilitat en funció del tipus de platja, la distància a l’aigua, la data de posta (la supervivència no és igual si el niu es fa a principis que a finals de temporada), etc. La voluntat és prioritzar una incubació natural sempre que sigui possible. En cas de dubte raonat, s’opta per un trasllat a una altra platja o, en cas extrem, la incubació artificial.

Les tortugues marines produeixen un elevadíssim nombre d’ous amb una possibilitat de supervivència baixa (només 1 cria de cada 100 ous al primer any de vida i 1 de cada 1.000 arriba a l’edat adulta).  Precisament, el grup d’experts en tortugues marines que ha desenvolupat l’Estratègia de Conservació de la tortuga marina considera que és important per al coneixement de l’espècie millorar aquestes taxes de supervivència i poder-ne estudiar les primeres fases del cicle de vida, tan mitjançant l’estudi de la seva dispersió un cop alliberades com estudiant les malalties que les puguin afectar, fet que es desconeix completament. A més, això permetrà fer un mostratge no invasiu per a estudis genòmics. Per això, el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat autoritza el trasllat de part de la posta a conservació ex-situ, inclòs animals sans, en un nombre que no comprometi la viabilitat del niu.

Col·laboració ciutadana

La col·laboració ciutadana és essencial per garantir la viabilitat dels nius d’aquesta espècie. En cas de veure una tortuga o bé descobrir rastres d’un niu és molt important trucar immediatament al 112, perquè es pugui activar el protocol de resposta de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, amb la intervenció del Cos d’Agents Rurals.

A l’espera que arribin agents i personal tècnic de la xarxa, és important no acostar-se a l’animal, ni molestar-lo, ni tocar-lo. S’ha de preservar la zona on estigui i no se l’ha d’intentar tornar al mar. La xarxa de rescat demana la col·laboració de la ciutadania per tal de poder-ne garantir l’èxit reproductor i el seguiment de l’espècie, per això recorden que no es poden fer fotos amb flaix ni utilitzar focus per seguir la tortuga, ni fer sorolls estridents ni crits durant el procés de nidificació.

Redacció – E. C.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -