14.3 C
Amposta

Lluc Sabaté: “Al meu jo del passat li diria gràcies per desaparèixer”

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

A les Terres de l’Ebre hi ha molts clars exemples de superació, però sense cap mena de dubte un d’aquests és troba a Sant Carles de la Ràpita. Lluc Sabaté és un jove rapitenc a qui li van diagnosticar un càncer als 17 anys. Una malaltia que l’ha fet crèixer personalment i que ell mateix assegura que l’ha fet veure la vida d’una altra manera. Anys després, ha decidit tornar a crear contingut a YouTube.

La redacció d’Imagina Ràdio ha tingut l’oportunitat de conèixer la seva part més personal:

Com te definiries per a la gent que no et coneix?

Per la meva malaltia he canviat molt el meu caràcter ara sóc una persona diferent, especial i més positiva voldria transmetre aquest bon caràcter a tota la gent perquè emprenguin els obstacles de la vida amb més bon rotllo.

Com va sorgir la idea de crear un canal de YouTube?

Vaig crear el canal el 2015 per a fer alguns vídeos amb els col·legues i allí es va quedar durant uns anys. Jo des del 2016 fins ara he utilitzat el meu Instagram per a tindre contacte amb la gent i a poc a poc vaig aconseguir seguidors, però fa un mes vaig recordar el canal del YouTube i vaig dir encara que per mi sigui molt complicat crear aquest contingut m’atreviré i vaig crear el meu vídeo d’un somni i a partir dalli em vaig atrevint més i vaig creant més contingut.

El video de “Un somni” ha sigut el que més visites ha tingut i alhora va ser el que va marcar un inici, com ho has viscut?

Bé, vaig estar molt content d’aquell vídeo,  jo que m’esperava una pluja de crítiques per part de la majoria de gent la gent va tenir molta comprensió en mi i voldria transmetre que la gent que hagi sofert una malaltia com la meva s’atreveixi a fer-se un canal de YouTube i començar a compartir contingut.

Com ho vau viure a casa i en la gent del teu voltant?

Ha sigut una forta alegria per als meus pares i els familiars, a part ha sigut nou tema de conversació per a moltíssima gent no cal dir que ja fa temps que estan orgullosos del que faig i de l’esforç que poso per a aconseguir-ho.

Quins objectius tens?

Simplement passar bons moments i sentir que aprofito el temps durant el meu dia a dia hi ha dies que se’m fan molt llargs.

Sents que estàs aprenent alguna cosa d’aquesta experiència?

Si, molta gent que desconeixies veus que està més per tu i et dóna suport, això em reconforta i em dóna ganes de seguir creant contingut.

Que et diries al teu jo del passat?

Va ser una època que no estic orgullós de qui era i no era molt feliç. Responen a la teva pregunta al meu jo del passat, li diria: “gràcies per desaparèixer, de fa cinc anys estic molt més feliç i tinc il·lusió per seguir fent coses”. M’he empres la vida amb humor i valoro els petits plaers de la vida.

Quin és el consell que li donaries a una persona a qui li acaben de detectar un càncer?

Que tingui molta paciència i que a poc a poc les coses es poden solucionar serà molt dur, però després te n’adones que val la pena.

Foto: Cedida

I última pregunta, com som una ràdio musical, ens agradaria saber quina és la teva cançó preferida i perquè


M’agrada molt aquesta cançó en particular perquè fa molts anys que l’escolto i m’ha acompanyat en la meva malaltia.

Redacció- Xavi Llambrich

 

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -