L’empresa responsable de la fase primera de les obres de posada en valor i recuperació de la Celòquia del Castell ha fet arribar a l’Ajuntament d’Amposta l’informe preliminar complet de les excavacions arqueològiques que es van realitzar aquest estiu (del 9 de juny al 10 de juliol i del 13 de juliol al 17 d’agost) en aquesta zona i que han permès descobrir troballes d’un alt valor històric. Entre altres coses, les conclusions a les quals arriba l’informe confirmen l’existència d’un tercer fossat, que fins ara havia estat ocupat per rebliments de terra i restes de murs d’època moderna de finals XIX i XX, i l’existència d’un arc que devia contribuir al tancament de la boca del fossat. També ha permès documentar la continuïtat del mur d’escarpa del segon fossat que envoltava el recinte de la celòquia.
L’informe clou que “el Castell d’Amposta representa un cas únic dins l’arquitectura dels ordes militars a l’àmbit de l’Ebre. Al contrari que els castells de Miravet i Ulldecona, no ocupa un punt elevat i, per tant, no presenta la clàssica estructura de recinte jussà i recinte sobirà. El castell d’Amposta està bastit damunt d’una plataforma i confia la seva inexpugnabilitat als fossats, d’aquí la seva potència i complexitat. Tanmateix, el castell ampostí sí que comparteix d’altres aspectes amb la resta de castells ebrencs, com ara la mínima conservació de restes andalusines.
És innegable l’ocupació anterior, però no es documenta un reaprofitament de les seves estructures. Els santjoanistes feren tabula rasa de l’antic hisn andalusí i plantejaren una construcció on la pedra, material ric i costós, és part integrant del discurs de victòria i la representació simbòlica del nou poder feudal. El castell d’Amposta degué construir-se sota l’influx de l’arquitectura militar de les fortificacions croades orientals. Com a castell de frontera i dominadora d’un ampli territori, el castell d’Amposta es degué convertir en un punt de referència en la identitat santjoanista, com demostra el fet que el nou priorat adoptés el nom de Castellania d’Amposta.
Redacció – Ll. S.
