14.3 C
Amposta

L’exhumació de víctimes, l’actual “paisatge sonor” de la Batalla de l’Ebre

L'exposició 'Ossos com a tiges que encara no han florit' reconeix l'ofici d'arqueòleg amb la sonoritat del seu treball

El més vist

- Advertisement -
El so de les bombes, la metralla i els trets es van deixar de sentir a l’Ebre a final del 1938, però hi va quedar un silenci colpidor que encara embolcalla els espais on es va viure la Batalla de l’Ebre. 83 anys després s’han recuperat tímidament vestigis i víctimes, com és el cas de la fossa de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre. Aquest dissabte, al Centre 115 Dies de Corbera d’Ebre (Terra Alta) s’inaugura l’exposició ‘Ossos com a tiges que encara no han florit’, una mostra que posa “sonoritat” a la incansable i preservant feina de recuperar la memòria històrica d’aquell cruent conflicte i reconeix l’ofici d’arqueòleg per desvincular-lo de “la visió romàntica” que amaga el patiment i la serenor que requereix.
Als impactants sons de l’excavadora, els pics o les pales, els segueixen els atenuants serrells dels pinzells, les pinces o les bufades per escampar la terra. Aquest és el “paisatge sonor” de la Batalla de l’Ebre actualment, el que generen els arqueòlegs i antropòlegs forenses que treballen durant mesos en l’exhumació dels cadàvers de les fosses que Memòria Democràtica pot documentar i localitzar.

- Advertisement -

Convidats a participar del cicle Ebre, Música i Patrimoni, que organitza el Museu de les Terres de l’Ebre de Tortosa, el Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) inaugura aquest dissabte l’exposició ‘Ossos com a tiges que encara no han florit’, una mostra que reivindica l’ofici d’arqueòleg i ret homenatge als desapareguts en la Batalla de l’Ebre, de la qual es compleixen 83 anys aquest diumenge. “Havíem de pensar en un paisatge sonor sobre la Batalla de l’Ebre i després de visitar la fossa de Santa Magdalena vam pensar que el so que la representaria seria el que fan els arqueòlegs mentre estan treballant”, ha explicat Teresa Ferré, directora del COMEBE.

Amb aquest treball sonor també es desmitifica i es desvincula la feina arqueològica de “la visió romàntica” que transmet el cinema o la literatura d’aventures. “La realitat és molt més dura”, ha remarcat Ferré. L’equip d’Iltirta Arqueologia ha treballat al Mas de Santa Magdalena de Móra d’Ebre durant vuit mesos, de desembre a juliol. “Han patit el temporal Filomena, fred, calor, vent, temporals de pluges” i al seu dia a dia es basa en un treball molt minuciós que requereix molta serenitat i força física.

Ho explicaran en primera persona per inaugurar la mostra aquest dissabte al migdia i l’exposició es podrà veure fins al 30 de setembre al centre d’interpretació de Corbera d’Ebre. A l’entrada de la mostra, un codi QR permet visitar-la acompanyats de tots els sons que es generen en els treballs de recuperació d’una fossa i d’exhumació dels cossos, l’única sonoritat que trenca el silenci corprenedor que irromp i envaeix, 83 anys després, quan es visiten els espais on es va lliurar la Batalla de l’Ebre.

L’evolució de la sanitat durant la guerra

Aquest mas situat a Móra d’Ebre va ser utilitzat per l’exèrcit republicà com a hospital durant la Batalla. La seva magnitud, amb 64 rases i 177 cossos i 9 amputacions recuperats, l’ha convertida en la fossa més gran que s’ha obert a Catalunya. Es va trobar, en bona part, per la llibreta que guardava el fill del doctor Miquel Gras Artero, cirurgià que va anotar totes les intervencions i els noms dels soldats que va atendre a Santa Magdalena. A la llibreta hi apareixen Josep Aubeso i Joan Urgell, dos soldats a qui busquen les seves famílies des de fa més de vuit dècades. “Ara esperem que dues d’aquestes mostres coincideixin amb les mostres genètiques d’aquestes famílies”, ha apuntat Ferré.

La directora del COMEBE ha destacat que Santa Magdalena “és especial” perquè aportarà coneixements sobre la sanitat durant la Guerra Civil i a la Batalla de l’Ebre i sobre com l’exèrcit republicà usava aquests espais. “Hi ha pocs objectes personals, excepte alguns anells i altres, però hi ha un dipòsit amb restes de material mèdic i servirà per veure com treballaven els equips sanitaris durant la guerra”, ha detallat. Es coneix que la sanitat republicana “va fer bastants innovacions” i comptaven amb equips quirúrgics complets que atenien els sodats ferits al front. Ara al laboratori es podrà ampliar el coneixement sobre els recursos que disposaven.

Font: ACN
- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -