14.3 C
Amposta

Les Terres de l’Ebre van perdre més de mil habitants l’any passat

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

L’ICS Terres de l’Ebre crea una Unitat domiciliària per recollir mostres per a PCR

La Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre, arran de la COVID-19, ha constituït la Unitat de Recollida de Mostres, integrada per...
- Advertisement -
- Advertisement -

La pèrdua de població a les Terres de l’Ebre no s’atura. Durant el 2018, el territori va perdre 1.100 habitants respecte el 2017, i se sumen sis anys consecutius de davallada demogràfica des que el 2012 es va assolir un màxim històric de població. D’altra banda, com assenyala l’Informe d’Economia Local i Regional que elabora la Càtedra d’Economia (CELiR) de la URV, l’economia va continuar creixent, per quart exercici des del 2014. És una creixement “quantitatiu”, del que no s’acaben de determinar les característiques. Els salaris no creixen i costa generar contractes per a les persones més qualificades, una mà d’obra que costa cobrir, possiblement per la fuga de talent que va lligada al despoblament.

La despoblació és una de les principals “debilitats” de l’economia de les Terres de l’Ebre. Com recull el document de CELiR, l’any passat el territori es va situar en 178.398 habitants, 1.100 menys que el 2017, representant el 2,35% de la població catalana (7.600.065) i perdent pes demogràfic fins del país. En sis anys s’han perdut 13.428 habitants, un 7%. La circumstància “més preocupant” és que gran part d’aquesta davallada, són persones entre 25 i 49 anys (5.637 persones d’aquesta franja d’edat). La població “probablement formada” marxa fora a treballar i es produeix una important fuga de talent.

Això afecta el tipus de creixement que està registrant l’economia ebrenca. “Sospitem que els salaris no han crescut gaire i sabem que costa generar contractes per a les persones més qualificades, i, si es creen, sovint no hi ha mà d’obra suficient per cobrir-los”, ha explicat Juan Antonio Duro, director de la Càtedra. “Necessitem créixer molt més, primer pels nivells de PIB que teníem abans de la crisi, molt per sota de la mitjana catalana, i segon, perquè proporcionalment la crisi ens va afectar molt més”, ha afegit.

El catedràtic ha assenyalat que cal millorar l’estructura econòmica del territori a través d’elements claus com “la governabilitat territorial, la potenciació de la marca Terres de l’Ebre, i l’aposta per sectors motor com l’agroindústria o el turisme”. Pel que fa a les dades, les empreses societàries actives del territori (més de 3.000) ocupen actualment més de 17.500 persones i durant el 2018 van tenir un increment sostingut d’ocupació del 28,1%, un increment inferior menor que en els anys anteriors. En aquest mateix capítol també s’apunta la important davallada de treballadors autònoms, 3.000 menys 10 anys, el que representa una davallada del 16,8%.

D’altra banda, l’any passat va ser nefast per als cítrics i l’oli, dos dels principals sectors productius de l’Ebre. No obstant, en termes generals va ser un any agrari millor que el 2017, tot i la disminució del VAB agrari. L’Ebre segueix sent un territori altament atractiu per al turisme però continua ocupant una posició molt discreta dins el conjunt de les marques turístiques de Catalunya, pel que fa a visitants i pernoctacions. La sisena posició d’un total de nou. El 2019 va haver-hi un creixement del nombre de visitants i pernoctacions sensiblement inferior al de la mitjana catalana, i especialment en l’àmbit del turisme rural, també en els hotels. Per contra en càmpings, l’increment és superior al català. Segons l’informe hi ha una oferta turística poc desenvolupada encara, però amb molt potencial de creixement quantitatiu i qualitatiu.

Font: ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

Rescaten un jove caigut en un pou a Alcanar

Els Mossos d’Esquadra i de la Policia Local d’Alcanar van rescatar el passat 28 de maig un jove de 18 anys que havia caigut...

Benito Almirante: “El risc de contagi a l’aire lliure és gairebé nul”

Benito Almirante, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Vall d'Hebron, ha estat un dels experts que més optimisme ha mostrat durant aquests...

El sector dels vaixells turístics demanen que es reactivi la seva activitat

Els vaixells turístics no han pogut reprendre l'activitat ni tan sols en els territoris del país on ja s'ha implantat la fase 2 del...

Alcanar intensifica els controls a les zones turístiques amb l’entrada a la fase 2

Després d'entrar a la fase 2, la Policia Local d'Alcanar ha tornat a obrir els accessos secundaris al municipi per garantir la lliure circulació...

Rescaten una tortuga de Florida al polígon Oriola d’Amposta

La Policia Local d'Amposta va rescatar ahir a la tarda una tortuga de Florida de grans dimensions que es trobava al mig de la...
- Anunci -
- Anunci -