L’Equip d’Atenció Primària (EAP) Terra Alta ha iniciat una prova pilot de monitoratge remot amb polseres intel·ligents per millorar el seguiment de pacients amb insuficiència cardíaca. La iniciativa, impulsada des del Centre de Suport a la Innovació i Referència (CSIR), permetrà avaluar durant quatre mesos el potencial d’aquesta tecnologia com a eina de suport assistencial des de l’Atenció Primària.
El projecte compta amb la participació d’una vuitantena de pacients dels dotze municipis de la comarca: Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, la Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs. L’objectiu és comprovar si un sistema de monitoratge continu pot contribuir a millorar el seguiment clínic de persones amb malalties cròniques complexes i facilitar la detecció precoç de possibles descompensacions, especialment en pacients amb insuficiència cardíaca amb grau funcional II i III.
La gerent d’Atenció Primària i a la Comunitat Terres de l’Ebre, Ester Gavaldà, ha destacat que «aquesta prova pilot ens permet explorar noves eines per reforçar el seguiment dels pacients crònics en un territori rural com la Terra Alta. Apostem per models innovadors i proactius que ens ajuden a apropar l’atenció sanitària a les persones, millorant l’accessibilitat i la continuïtat assistencial».
La iniciativa s’emmarca en el projecte CAIROS, orientat a impulsar nous models d’atenció basats en la transformació digital i la integració de serveis sanitaris. Per fer-la possible, s’ha constituït un equip multidisciplinari format per professionals de l’EAP Terra Alta, de la Direcció de Sistemes d’Informació i Comunicació (DSIC) de l’ICS Terres de l’Ebre i personal investigador de la Unitat de Suport a la Recerca de l’Atenció Primària Terres de l’Ebre – IDIAP Jordi Gol. El projecte també compta amb la col·laboració de la Fundació TIC Salut Social.
La prova pilot parteix de la necessitat d’adaptar els models assistencials a la realitat de la Terra Alta, una comarca marcada per la dispersió geogràfica, l’envelliment de la població i les dificultats de cobertura professional en determinades zones. En aquest context, les polseres intel·ligents permetran recollir dades clíniques en temps real i de manera continuada. La informació quedarà a disposició dels professionals sanitaris, que podran analitzar-ne l’evolució, detectar possibles canvis en l’estat de salut dels pacients i actuar amb més rapidesa davant incidències o complicacions.
La directora de l’EAP Terra Alta, Francesca Frígola Pérez, ha explicat que «les dades que recull la polsera ens permeten fer un seguiment més acurat i identificar tendències que poden alertar d’una possible fibril·lació auricular o d’altres descompensacions. Aquesta informació ens ajuda a actuar de manera més precoç, contactant amb el pacient si és necessari per valorar la situació i donar una resposta més immediata i resolutiva, evitant en alguns casos desplaçaments als serveis d’urgències o ingressos hospitalaris».
Abans de posar en marxa el projecte, els responsables van dur a terme una fase preparatòria per seleccionar la tecnologia més adequada a les característiques del territori i dels usuaris. Aquest treball va incloure l’anàlisi de la connectivitat de la comarca, la cerca de dispositius de monitoratge remot i la realització de grups focals amb professionals sanitaris.
Durant els pròxims mesos, les dades recollides per les polseres serviran per generar alertes davant possibles signes de descompensació i donar suport a la presa de decisions dels equips de medicina, infermeria i enginyeria biomèdica. Amb els resultats obtinguts, l’EAP Terra Alta podrà avaluar l’impacte real d’aquest model de seguiment en l’atenció a les persones amb malalties cròniques i el seu potencial per contribuir a la transformació del sistema assistencial en entorns rurals.
Redacció A.M