Plegar cortines, tancar finestres i porticons. Resguardar els vehicles. Allunyar el màxim possible els munts de llenya o fonts de combustible. Mantenir una franja de seguretat al voltant de les cases. Autoconfinar-se en un lloc segur i disposar d’una motxilla amb els elements bàsics necessaris. Si bé es podrien considerar com a part del sentit comú, són consells bàsics que els bombers no deixen de repetir als propietaris d’habitatges en zones forestals com a manual d’actuació en cas d’incendi. Ho traslladen a propietaris de zones amb disseminats com la del Mascar, en ple parc natural dels Ports, on a l’estiu poden arribar a viure 800 persones. «Ens poden salvar la vida en un moment determinat», assumeix Juan Domingo Puig, un dels veïns.
Superada, a priori, l’època de l’any amb un risc més gran d’incendi, els bombers no abaixen la guàrdia i dediquen també esforços a difondre i informar les persones que viuen -de forma permanent o temporal- en habitatges disseminats propers o enclavats dins de zones forestals.
«Permeten que la nostra acció tingui sentit. Si una edificació no té les mesures d’autoprotecció que nosaltres entenem que calen, no serà segura i, per tant, no estarà protegida. Al final serà part de l’incendi perquè serà fàcil que acabi cremant i augmentant el problema. Al mateix temps, de retruc, no serà un espai segur de confinament per a les persones», raona el sergent i cap del parc dels bombers de Tortosa, Jordi Bort.
La necessitat d’habilitar una franja lliure de combustible de 25 metres al voltant de la casa és una de les mesures principals que posen sobre la taula. «No vol dir que siguin totalment nets, sinó que en un bosc, un espai verd que estigui ben gestionat, que no hi hagi ramatge dels arbres a menys de sis metres o arbres en contacte amb la casa perquè hi hauria continuïtat de combustible», exemplifica Bort.
També, per exemple, que els vehicles no es trobin a l’exterior tocant a l’habitatge, prioritzant la possibilitat de tancar-lo a l’interior, sempre que sigui possible, per evitar que rebi impacte de l’incendi i les radiacions que generin. Els munts de llenya, xemeneies o barbacoes (i les bombones de butà o recipients amb dissolvents) no han de trobar-se al costat de l’habitatge per evitar que donin continuïtat a un possible foc.
Al mateix edifici, cal tancar porticons i finestres per evitar l’entrada de fum i radicació a l’interior. També plegar tendals i cortinatges interiors. S’han de tancar les aixetes de subministrament energètic i preparar una motxilla amb el material indispensable per a una emergència (llums portàtils, medicaments, aigua, ràdio amb piles o diners en efectiu).
«Si de tot el que diem van quedant coses, encara que potser no les apliquin totes, al final estan garantint la seva seguretat i també la nostra. Si nosaltres hem de posar bombers a protegir aquesta casa amb aquestes persones, també estem posant en perill els nostres dispositius», defensa el sotsinspector adjunt de la Regió d’Emergències de les Terres de l’Ebre, David Ropero. Argumenta que, en el cas d’un hipotètic foc, els mitjans d’extinció no disposarien d’efectius per protegir tots i cadascun dels habitatges disseminats.
Per això, creu que les mesures d’autoprotecció relatades faciliten «molt» la feina en aquests casos. «És més fàcil arribar aquí i dir; mira, aquí és zona segura, quedeu-vos aquí dins i esteu amb contacte amb nosaltres i via telèfon us comuniqueu. Aquesta és la primera mesura d’autoprotecció: que es puguin confinar en un lloc segur», sosté. «És molt important que la gent tingui consciència de la situació, és el preu que s’ha de pagar per viure en un entorn com aquest i s’han d’autoprotegir. Els bombers no podem arribar a tot arreu», sentencia.
Veïns sensibles:
Amb 205 habitatges disseminats, en una zona a uns 1.000 metres d’altura allunyada de nuclis urbans i un únic accés a través del Portell, per la coneguda carretera del Caragol, la zona del Mascar és una on les recomanacions dels Bombers troben més ressò entre un veïnat ja sensibilitzat. Tot i que als mesos d’hivern només hi viuen de forma estable unes 15 o 20 persones, les habitualment més moderades temperatures de l’estiu poden ajudar a superar els 800 aquesta època de l’any.
«Tenim un risc perquè el bosc s’ha fet molt gran. Abans hi havia neteja, havien ramats de béns, això es controlava, però ara s’ha tornat una mica selvàtic. Ara, com està abandonat, hi ha més perill de foc i ens preocupa cada vegada més perquè veiem els incendis que surten per tot arreu i aquí fa molts anys que parlem d’una via d’evacuació, perquè només en tenim una, pel Portell i la costa, i no veiem que es faci cap franja de protecció, en cas d’haver de sortir, si el foc centrés per allí, això és una ratera: no podem sortir de cap manera», explica Puig, propietari d’una casa a la zona.
Els veïns del Mascar tenen contacte regular amb els Bombers, amb reunions periòdiques durant les quals els recorden les recomanacions per garantir la seva protecció i evitar ensurts. «Són de sentit comú i no està de més. Però no tothom hi pensa en això, no hi pensem tots», reconeix. És feina que sovint s’ha de començar a preparar ja a la primavera, abans de la campanya d’estiu, de forma preventiva.
Inés Sorribes, una altra de les propietàries del Mascar, apunta que, en el seu cas, poden arribar a desbrossar l’espai de l’entorn de la casa fins a dos cops a l’any, en funció de la malesa que les pluges i el temps poden ajudar a generar. «El fet de viure aquí és una meravella, però comporta uns riscos», assumeix. «Estem en una zona on hi ha molta vegetació, cada cop més frondosa, i ens estem enfrontant a estius cada cop més secs, amb la vegetació més seca», precisa.
«Tota la gent que vivim aquí dalt, si tenim dos dits de front, per dir-ho d’alguna forma, hem de saber que ho hem de tenir net i que hem de prendre moltes precaucions, perquè això és una bomba», subratlla, tot admetent que una imprudència en espais forestals com el Mascar podria «costar vides» i generar «molt de mal«.
ACN