L’antiga estació de la Via Verda de Prat de Compte va acollir el passat diumenge 17 de maig un acte d’homenatge a les persones de la Terra Alta deportades als camps de concentració nazis, en una jornada centrada en la memòria històrica i el record col·lectiu.
La trobada va començar amb la benvinguda de l’alcalde del municipi, Miquel Trilla, i la projecció del documental ‘Carretera a Gusen‘, dirigit per Eloy Calvo. El film narra el viatge en bicicleta que el bomber de Terrasa Àlex Cirera Izquierdo va realitzar l’any 2019 fins al camp de Mauthausen-Gusen per retre homenatge al seu avi, Fèlix Izquierdo, mort el 1941 en aquest camp de concentració nazi.
Després de la projecció, el president de l’Amical Mauthausen, Joan Calvo, va conduir un diàleg amb el públic assistent en què es va posar l’accent en la importància de la memòria individual i col·lectiva. Durant la seva intervenció, també va alertar sobre el ressorgiment actual de discursos d’odi, que es va comparar amb els que van proliferar als anys trenta del segle passat: «amb els discursos d’odi perdem humanitat i la deshumanització era un dels primers objectius dels camps de concentració i d’extermini nazi», va subratllar.
En la mateixa línia, el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Joan Aubanell, va reivindicar la necessitat de mantenir viu el record de les víctimes i de continuar impulsant iniciatives de recuperació de la memòria històrica, especialment en el context social i polític en el qual vivim. «Crec fermament que aquests actes no s’han de deixar de fer perquè, malauradament, totes aquestes persones a qui avui retem homenatge, ja van estar massa anys sense ser reconegudes i van caure en l’oblit», va esmentar Aubanell.
A més, el president de l’ens comarcal va explicar la voluntat de portara activitats divulgatives als centres educatius de la comarca, amb xerrades adreçades a l’alumnat de quart d’ESO de l’Institut Terra Alta de Gandesa i de l’Institut Escola Mare de Déu del Protal de Batea. Les sessions aniran a càrrec de l’empresa Terra Enllà i tenen com a objectiu conscienciar els joves sobre la repressió patida pels seus avantpassats en el context de la Guerra Civil i la postguerra.
Paral·lelament, diversos ajuntaments de la comarca han iniciat tràmits per instal·lar llombardes de memòria Stolpersteine en record de la ciutadania deportada, una iniciativa que es vol estendre a la resta de municipis de la Terra. Alta.
L’acte, que va ser conduït per la consellera comarcal de Cultura, Marta Samper, va finalitzar amb una ofrena floral a l’escultura commemorativa dedicada als deportats de la comarca, una llista que supera la quarantena de noms i que continua ampliant-se gràcies a les tasques de recerca en curs.
Redacció A.M