La Taula de Consens del Delta es va reunir, el passat dijous 14 de març, amb la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera i amb el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort.
En aquesta trobada, es va formalitzar la creació d’un instrument de treball en comissió per part dels tres organismes, que han nombrat com la ‘Mesa de Treball‘. Aquestes reunions tindran lloc cada tres mesos amb l’objectiu de compartir informació i discutir les diferents alternatives d’actuació a un nivell més tècnic. L’objectiu final és arribar a un acord àmpliament compartit sobre les accions concretes a realitzar de manera planificada al Delta de l’Ebre. Així, ho va afirmar satisfet el portaveu de la Taula de Consens del Delta de l’Ebre, Xavier Curto.
D’altra banda, en aquesta Mesa de Treball es va tractar el tema del ‘Pla de Protecció‘, que actualment es troba en procediment d’avaluació estratègica des d’agost de 2022. Des de la Taula s’ha advertit diverses vegades que, si no es modifiquen alguns punts del seu contingut, aquest no serà acceptat pel territori. S’han presentat les mesures prioritàries, paral·lelament a l’aprovació ambiental del pla, en els àmbits fluvial, litoral i ambiental. S’ha criticat el retard en l’aprovació del pla, afirmant que si s’hagués actuat amb més diligència, hauria estat aprovat al setembre de 2023. Ara, la qualitat de la documentació i l’incompliment dels terminis legals poden comportar problemes importants, com la no consideració dels acords territorials, que poden impedir la seva aprovació final. Entre els punts concrets que s’han destacat hi ha els camins de guarda, que el pla desestima reforçar, malgrat que des de fa més de dues dècades han estat una proposta de protecció davant les inundacions marines eficaçment assumida pel territori, segons la Taula de Consens.
En tercer lloc, pel que fa a l’atermenament, el Ministeri ha defensat la seva validesa en referència al procediment administratiu dut a terme. S’ha anunciat una revisió més detallada dels municipis més controvertits, com ara Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, així com de les afectacions a estructures pertanyents al domini públic-hidràulic.
En la reunió amb les entitats adherides, s’ha informat sobre l’execució de les guardes de les basses i els treballs de localització i caracterització de sorres marines prop de les costes de l’Ebre. S’ha anunciat el tancament dels procediments de licitació per a l’avanprojecte d’extracció de sorra i restauració d’ecosistemes litorals durant el mes de març. A més, es preveu iniciar les obres del camí de guarda als Alfacs al maig, així com iniciar l’estudi del traçat del camí de guarda del Fangar, tot dins del marc de l’Estratègia Delta.
S’ha posat de manifest la preocupació pel Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre (PHE), ja que no s’ha fet el seguiment prescriptiu de l’any hidrològic 2022/23. Les actuacions a la costa i al riu estan per sota del pressupost previst, i les masses d’aigua del Delta es troben en un estat preocupant, sense que es facin constar mesures correctores aplicades des del 2023. La reunió ha evidenciat els reptes pendents en matèria de protecció i gestió del Delta de l’Ebre, posant de manifest la necessitat d’actuar amb diligència per salvaguardar aquest important ecosistema.
Finalment, van abordar el Pla de Gestió de l’espai protegit (parc natural), un instrument essencial per a la protecció del Delta, ja que condiciona la resta de plans i actuacions en aquest entorn.
Redacció L.P.
Enllaços relacionats
