La sarna sarcòptica afecta a la cabra salvatge des del 2014, tant en la Reserva Nacional de Caça (RNC) dels Ports de Tortosa i Beseit (part dins del Parc Natural dels Ports) com en les àrees de caça properes. De fet dins de la RNC dels Ports la població de cabra salvatge ha patit una disminució d’un 34% respecte al cens realitzat el gener de 2015, de manera que arriba a afectar quasi a tota la seva superfície.
Josep V. Jovaní Bordera, director tècnic de la RNC dels Ports de Tortosa i Beseit, explica que no tota aquesta disminució pot ser responsabilitzada a l’acció de la sarna, ja que una part és déu a una deliberada reducció de la densitat d’aquest ungulat. En les àrees privades de caça (APC) afectades per aquesta disminució ha estat molt més accentuada, podent arribar, en algunes, aquesta davallada prop del 90% de la població inicial. Cal tenir present que en el seguiment de la malaltia en altres zones afectades fora del nostre territori, s’ha observat que quan apareix la sarna en una zona nova afecta greument a les poblacions de cabra salvatge, amb mortalitats del 90% o més.
Tot i això, com passa de forma normal quan la sarna arriba a una zona amb cabra salvatge, a les zones on la sarna va arribar primer i va afectar més greument a les seves poblacions, els efectius de cabra ja s’estan recuperant.
En el cas de la RNC i de les APC afectades s’aplica el pla de control que es va redactar el 2015, de manera que s’apliquen mesures cinegètiques concretes:
1. En la fase 1 del Pla (zones on entra la sarna), cal controlar l’avenç de la malaltia eliminant animals amb símptomes compatibles amb sarna sarcòptica, així com disminuir la densitat d’animals actuant sobretot sobre els animals més vells que són els que tenen menys probabilitats de sobreviure.
2. En la fase 2 del Pla, a les zones més afectades i on baixa la densitat per la mortalitat, l’objectiu ja no és eliminar els animals infectats per contenir-la sinó garantir que els animals tinguin les millors condicions per fer-se resistents a la sarna i deixar que la malaltia tingui la seva evolució natural, la qual cosa contribuirà a recuperar i regenerar la població de cabra. En aquest cas, només es capturen i sacrifiquen animals per raons humanitàries, sense probabilitats de sobreviure atès que tenen la major part del seu cos afectada i tenen grans patiments.
La primera conseqüència és que s’ha disminuït la pressió cinegètica que s’està fent sobre l’espècie afectada.
Aquesta malaltia ha afectat als permisos de caça que s’estaven atorgant, de manera que s’ha reduït de manera molt significativa la caça (més del 50% de mitjana). Però les cabres són fàcils de veure a la major part de la RNC i no sembla haver afectat al turisme. En el cas de la RNC dels Ports de Tortosa i Beseit la reducció dels ingressos econòmics pels permisos de caça, només amb taxes, ha estat d’un 30%.
Jovaní Bordera apunta que s’ha aplicat, des de la seva aparició, el pla de control aprovat, el qual contempla:
- Mesures de control i seguiment de la població de cabra afectada.
- Aplicació de tractaments desparasitants localitzats.
- La millora de l’hàbitat perquè hi hagi més aliment disponible pels animals.
En aquests moments, des de la Direcció tècnica de la RNC i d’acord amb el compromís adquirit durant les últimes reunions dels Òrgans de Govern de la Reserva, s’estableix com a prioritari l’execució d’una sèrie d’actuacions per la millora de l’hàbitat. La Universitat Autònoma de Barcelona des de la Facultat de Veterinària realitza un seguiment de la malaltia i treballa en busca solucions, en col·laboració amb el DARP.
El que està passant a les Terres de l’Ebre ha passat abans amb la cabra salvatge i l’isard a Andalusia, la regió de Múrcia, la comunitat Valenciana, Castella – La Manxa, Astúries, Castella – Lleó, Rioja, els Alps i molts altres llocs del món i, per tant, ja es preveu com serà l’evolució, i els especialistes de la UAB ja preveuen que la recuperació s’anirà produint progressivament i la malaltia fent crònica (amb onades cada X anys, cada cop amb menor mortalitat a causa de la selecció dels animals més resistents).
El director tècnic de la RNC dels Ports, apunta que en el cas dels Ports la malaltia ha progressat molt més lentament que a altres àrees, i no ha succeït el que es va pronosticar en els escenaris més pessimistes, que es moririen totes o gairebé totes les cabres en uns mesos. Aquesta malaltia ja fa 5 anys que és a la zona i encara no ha acabat de creuar la RNC ni afectar a la zona sud. De fet, a mesura que està arribant a unes zones, ja comença a recuperar-se a d’altres. La raó d’aquesta menor velocitat rau en les característiques de la zona, el fet que pràcticament només hi ha una espècie comuna (el cabirol és molt menys freqüent), les actuacions dutes a terme des del DARP (disminució de la densitat a zones estratègiques, el seguiment estret, l’administració de pinso tractat a algunes zones…) i possiblement a la genètica d’una part de les cabres.
Redacció – V. Ll. S.
