14.3 C
Amposta

La Ribera d’Ebre acumula el 50% de les fosses de la guerra civil a les Terres de l’Ebre

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va posar en marxa l’any 2017 un Pla de fosses a través de la Direcció General de Memòria Democràtica. L’objectiu era localitzar, documental i, finalment, excavar les fosses comunes de la Guerra Civil Espanyola que hi ha a tot el país. Actualment hi ha 527 fosses, 90 de les quals estan a les Terres de l’Ebre.

La Ribera d’Ebre és la primera comarca ebrenca amb nombre de fosses, en té 43, gairebé la meitat, i la segueix la Terra Alta amb 29. Entre totes dues sumen el 80% de les fosses de les Terres de l’Ebre. A més, la Ribera és la tercera comarca amb més fosses de tot Catalunya, per darrere del Pallars Sobirà (64) i el Priorat (51).

A la Ribera d’Ebre n’hi ha 8 a Flix, 7 a Ascó, a Móra d’Ebre 6, a la Palma d’Ebre 3, a Tivissa 3, a Ginestar 2, a Garcia 2, a Vinebre 2, a Móra la Nova 2, a Miravet 2, a la Torre de l’Espanyol 2, a Benissanet 2, a Riba-roja d’Ebre 1 i a Rasquera 1.

A la Terra Alta n’hi ha un total de 29: a Corbera d’Ebre 10, al Pinell de Brai 6, a Bot 2, a la Fatarella 2, a la Pobla de Massaluca 2, a Gandesa 4, a Batea 1, a Caseres 1.

Al Baix Ebre 12: al Perelló 3, a Tivenys 3, i una a l’Ametlla de Mar, Deltebre, l’Ampolla, a Aldover, Tortosa i Benifallet (aquesta última no consta al mapa de fosses).

Al Montsià 7: a Santa Bàrbara 2, a Amposta 2, i una a Sant Jaume d’Enveja, Masdenverge i la Galera.

Vuitanta-dos anys després de la fi de la Guerra Civil Espanyola encara hi ha moltes famílies que no han pogut trobar els seus familiars i segons el Departament de Justícia hi podria haver unes 20.000 persones enterrades en fosses. El programa disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i més de 300 perfils genètics de restes de fosses.

Per la seua banda, Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha parlat a Imagina Ràdio i anima a tothom, qui cregui que algun familiar seu pot estar enterrat en alguna fossa, a que doni l’ADN perquè pugui ser identificat: “La donació d’ADN per part dels familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les restes”. Carim diu que, de moment, “les fosses no poden ser un actiu turístic, perquè encara s’hi està treballant i encara s’han d’obrir moltes fosses. Ara, volem centrar els esforços en tornar els cossos a les famílies”. El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre es posa al servei del Departament de Justícia i ajuda a fer la crida a la població perquè la gent contacti amb Justícia per saber com pot fer aquesta donació d’ADN.

El Pla de fosses és el programa del Govern que planifica l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla ha facilitat l’obertura de 34 fosses a Catalunya i la recuperació de les restes mortals de 393 persones. El sistema ha identificat a les Terres de l’Ebre, de moment, i gràcies a un treball periodístic del Setmanari l’Ebre, el maqui aragonès Francisco Serrano, àlies “El Rubio”, recuperat en una fossa del cementiri dels Reguers, a Tortosa.

A les Terres de l’Ebre s’han obert fosses a Benifallet, Miravet, Batea, Bot i Móra d’Ebre i dues a Caseres. La fossa del Mas de Santa Magdalena de la capital de la Ribera ha sigut l’última oberta i les excavacions han permès, de moment, recuperar 54 individus. El Govern referma que serà una de les fosses amb importants en nombre de víctimes recuperades. Els treballs encara estan en marxa per trobar més cossos, entre els quals els arqueòlegs destaquen que hi ha molts homes joves.

Redacció – Ll. S.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -