14.3 C
Amposta

La Ponència Ambiental desestima la meitat d’una trentena de nous parcs eòlics projectats a l’Ebre

L'òrgan tècnic veu viable l'emplaçament de 5 centrals mentre un terç encara no ha passat el cribratge

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

L’ICS Terres de l’Ebre crea una Unitat domiciliària per recollir mostres per a PCR

La Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre, arran de la COVID-19, ha constituït la Unitat de Recollida de Mostres, integrada per...
- Advertisement -
- Advertisement -

Des de l’aprovació del decret llei 16/2019 d’emergència climàtica, que regula la implantació d’energies renovables a Catalunya, les promotores han presentat 34 nous projectes d’energia eòlica a les Terres de l’Ebre. La Ponència Ambiental, que determina la viabilitat de l’emplaçament, ha tombat 16 d’aquests projectes però ha emès informes favorables a la ubicació de 5: Les Crestes (Terra Alta), Empedrats (Terra Alta-Baix Ebre), i Burgans i Muntanyes del Burgans 1 i 2 (Ribera d’Ebre). Aquest pronunciament favorable no garanteix que s’autoritzin però és el cribratge previ abans de l’avaluació d’impacte ambiental i la tramitació del projecte. Hi ha encara 11 parcs que han de passar el filtre de l’òrgan tècnic i 2 que tramita el Ministeri.

Les afectacions a la fauna, sobretot sobre espècies protegides com l’àliga cuabarrada, o l’impacte acumulatiu de diferents projectes són els principals arguments amb què la Ponència Ambiental ha tombat la meitat dels parcs eòlics presentats fins ara per implantar-se a l’Ebre.

Com ha apuntat el tècnic de l’entitat ecologista GEPEC-EdC, Joan Ramon Mendo, l’òrgan col·legiat “fa el que pot i de la millor manera possible”, davant un decret llei que no planifica on ubicar els nous projectes de renovables i ho permet a tot el país. “Això obre la porta a la interpretació i és on trobem que hi ha un cert caos, perquè la norma no està ben definida, el criteri tècnic ha d’interpretar i en alguns casos s’encerta i en altres no”, ha lamentat.

A la Ponència d’Energies Renovables -que es va constituir a finals del passat mes de febrer- són els “criteris interns” de departaments com Agricultura, Flora i Fauna o Cultura els que acaben tenint més pes a l’hora de determinar la viabilitat de la ubicació dels nous parcs energètics, i no tant les al·legacions dels ajuntaments i les entitats socials que s’hi oposen. Per aquest motiu, Mendo ha tornat a defensar que seria “més efectiu” tenir un mapa que canviés el model, “que portés la producció d’energia prop dels llocs on es consumeix, prop de les ciutats, de les vies del tren d’alta velocitat, d’autopistes, ports i aeroport”, on l’impacte seria molt menor que en zones forestals.

La derogació de les ZDP (Zones de Desenvolupament Prioritari) de l’anterior decret d’implantació energètica no ha tingut, de moment, l’efecte dissuasiu que es pressuposava per a zones amb molta massificació eòlica, com la Terra Alta. “La comarca segueix rebent nous projectes i no ho podem entendre ni compartir. És un territori que ja és prou solidari en l’àmbit energètic. El que s’ha fet a la Terra Alta és una escabetxada i se segueixen donant autoritzacions per acabar de trinxar-la”, ha denunciat el tècnic de GEPEC.

Les xifres

Però hi ha altres zones que eren “verges” i que poden acabar igual o més massificades de parcs. És el cas de Tivissa, a la Ribera d’Ebre, on es projecten la majoria dels nous projectes d’energia eòlica del territori ebrenc. En concret, de les 34 noves centrals eòliques que s’han proposat implantar a les Terres de l’Ebre, 16 s’aglutinen al terme municipal tivissenc.

Els parcs eòlics ‘Tivissa 1’ i ‘Tivissa 2′, de 10 i 15 aerogeneradors cadascun i 72 MW i 108 MW, respectivament, estan a tràmit des del març per via ministerial perquè superen els 50 MW de potència que limita les competències del Govern. De la resta, 4 centrals encara han de ser valorades per la Ponència d’Energies Renovables, 7 han rebut un informe desfavorable sobre l’emplaçament i 3 han rebut el vistiplau per iniciar la tramitació. Són els parcs eòlics ‘Muntanyes del Burgans 1’ i ‘Muntanyes de Burgans 2’ – de 9 aerogeneradors i 19,4 MW de potència cadascun-, i el parc ‘Burgans’ -de 9 aerogeneradors i 48 MW de potència-.

També a la comarca riberenca, l’òrgan tècnic ha descartat l’emplaçament del parc eòlic ‘Vall de la Torre’, als termes de Móra d’Ebre, Ascó i la Fatarella (Terra Alta); del parc ‘L’Ebre’, als termes d’Ascó i la Fatarella; i estan en tràmit les centrals ‘Tramuntana 1’ i ‘Tramuntana 2’, als termes de Flix i Riba-roja d’Ebre.

Dos parcs amb llum verda a la Terra Alta

Aquests dos parcs denominats ‘Tramuntana’ formen part d’un conjunt de 5 centrals que l’empresa alemanya ABO WIND ha presentat a través d’una companyia valenciana. Els parcs ‘Tramuntana, 3, 4 i 5’ s’ubiquen a la Terra Alta, als termes de Corbera d’Ebre, Bot i Gandesa. Es tracta de centrals eòliques de 9 aerogeneradors i 50 MW de potència, cadascuna. Aquest mateix dimarts, entitats socials, econòmiques i també els ajuntaments afectats, presentaven informes desfavorables al ‘Tramuntana 3’, que afectaria nombroses fortificacions ubicades a les cotes Punta del Cucut, la Pila, les Malees, el Coll de l’Anís i el Coll de Cosso, i que van ser ocupades per la 45 Divisió Republicana durant la Batalla de l’Ebre. A la zona, en superfície, és fàcil trobar-hi restes humanes i restes de material bèl·lic. A la Punta del Cucut també s’hi troba el jaciment arqueològic de ‘Les Crevetes’, registrat a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.

Aquestes 3 centrals són les últimes que han entrat a tràmit per construir-se a la Terra Alta i encara no han estat avaluades per la Ponència Ambiental. L’òrgan col·legiat sí s’ha pronunciat sobre els avantprojectes de 8 parcs eòlics més que les promotores van presentar a la primavera a la comarca. D’aquests, s’han emès informes favorables per a les centrals ‘Empedrats’ i ‘Les Crestes’ però s’han desestimat els parcs ‘Sant Blai’, ‘Calvari’, ‘L’Ebre’, ‘Vall de la Torre’, ‘Santa Madrona’ i ‘Murtes’.

Els projectes del Baix Ebre

Al Baix Ebre només el parc ‘Empedrats’, que afecta els termes municipals del Pinell de Brai (Terra Alta) i Benifallet ha rebut un acord favorable respecte a l’emplaçament per part de la Ponència d’Energies Renovables. L’òrgan ambiental ha desestimat els parcs ‘Serra 3 i 4’ del Perelló i Tortosa, i també la central ‘La Mola’, al Perelló. Segueixen en tràmit el parc ‘Perelló-Tivissa V’ i l’ampliació de l’actual central de ‘Les Colladetes’.

L’energia eòlica actual

El nombre d’aerogeneradors en funcionament a les Terres de l’Ebre són 328, repartits en 17 parcs eòlics. El Baix Ebre és la comarca que n’acumula més, 159 molinets en 6 centrals. A la Terra Alta són 148 aerogeneradors funcionant repartits en 9 parcs eòlics, i a la Ribera d’Ebre funcionen 2 centrals amb 21 molins de vent. Juntament amb la Segarra i l’Anoia, les tres comarques ebrenques han tornat a ser l’objectiu de les promotores energètiques. Des de la posada en marxa del decret llei s’ha sol·licitat instal·lar 276 nous aerogeneradors -160 a la Ribera d’Ebre, 76 a la Terra Alta i 40 al Baix Ebre-.

Energia solar, al Montsià

Pel que fa al Montsià, totes les peticions que afecten la comarca són per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques. Els avantprojectes que s’han presentat afecten unes 48 hectàrees als termes d’Ulldecona (amb 4 projectes), la Galera, Godall, Masdenverge i Santa Bàrbara. També hi ha peticions per implantar parcs solars en 38 hectàrees del Baix Ebre (al Perelló, l’Aldea i l’Ametlla de Mar), i en 6 hectàrees a la Ribera d’Ebre, a Ascó i Flix.

La Ponència d’Energies Renovables només ha desestimat l’emplaçament d’un dels parcs solars d’Ulldecona mentre que els projectes de l’Ametlla de Mar i l’Aldea, i el de Masdenverge i Santa Bàrbara encara no han passat l’avaluació.

Font: ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

La URV allarga durant el mes de novembre la docència a distància, excepte les pràctiques i les avaluacions

En el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya, el Govern i les 12 universitats catalanes han acordat que durant el mes de novembre tota...

L’obra “Camp de control” de Teresa Mulet, produïda per Lo Pati, s’incorpora a la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani de Catalunya

El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha adquirit l’obra Camp de control de Teresa Mulet (Caracas, 1970) per tal d’incorporar-la a la Col·lecció Nacional...

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre reestructura diferents serveis hospitalaris

La Regió Sanitària Terres de l'Ebre reestructura diferents serveis donada la situació de la Covid-19 al territori. L'Hospital Comarcal d'Amposta ha de reestructurar les...

S’obre un alberg a les Terres de l’Ebre per a persones que s’han d’aïllar per la Covid-19

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha posat en funcionament aquesta setmana un nou equipament a Sant Jaume d'Enveja (Montsià) per acollir...

El confinament de 6 metges obliga a reestructurar les urgències de l’Hospital d’Amposta

El confinament de sis metges de l'Hospital Comarcal d'Amposta ha obligat a reestructurar el servei d'urgències d'acord amb els protocols del Departament de Salut,...
- Anunci -
- Anunci -