14.3 C
Amposta

La població de cabra salvatge del Port “es recupera” i la sarna es dona per “controlada”

Els animals assoleixen la resistència de grup que evitarà una alta mortalitat si apareixen nous brots de la malaltia

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

La plaga de sarna que va matar el 86% dels exemplars de cabres salvatges del Port està “molt controlada”. És el primer any que en el cens de població no s’ha detectat cap exemplar amb símptomes d’haver patit la malaltia. L’any passat només se’n va albirar una. Atenent criteris veterinaris, l’espècie ha assolit la resistència de grup i el grau epidemiològic de la malaltia és baix. Encara que es produís algun “rebrot puntual”, es descarta una mortalitat com la causada pel paràsit de la sarna entre 2015 i 2021, quan al Port es va passar de 3.600 exemplars a 500. En el cens d’enguany s’han comptat 844 exemplars de cabra hispànica, un creixement que confirma la recuperació i regeneració de l’espècie. La reproducció s’ha disparat des de 2022.

La sarna que va afectar greument la població de cabra hispànica del Port no es pot donar per acabada, és un paràsit present al medi i sempre hi ha animals que la pateixen, però l’espècie s’està recuperant un cop assolida “la resistència de grup” després del greu brot de 2015. Des de la Reserva Nacional de Caça es mostren “optimistes” i estan “més tranquils”, tot i que no “abaixen la guàrdia”.

La malaltia es manifesta en els animals si “la resistència o l’estat sanitari i immunitari” és dèbil. Que “hi hagi molt pocs animals o cap amb símptomes – visibles – indica que està molt controlada”, com ha destacat Josep Jovaní, cap de la secció d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental de Terres de l’Ebre i director tècnic de la Reserva Nacional de Caça del Port. Jovaní ha remarcat que la “situació” de la població de cabra salvatge del Port ja és “totalment diferent”.

Mortalitat frenada

L’últim cens hivernal de la cabra hispànica a la Reserva Nacional de Caça del Port s’ha tancat enguany amb 844 exemplars. L’any 2015, abans de la sarna, es van censar 3.623 exemplars. Sis anys més tard només en quedaven un 14%. L’any 2016 i 2017 no es va fer el cens, però el 2018 ja havien mort 1.300 exemplars de cabra i se’n van censar 2.332. Aquesta xifra es va reduir a la meitat en dos anys i l’any 2021 es va registrar el mínim històric de la sèrie amb 502 cabres vistes. Les primeres dades són de 2003 amb prop de 4.250 exemplars.

La sarna va obligar a matar les malaltes. El director de la Reserva Nacional de Caça del Port defensa que “era l’única estratègia” possible en aquell moment. Tenint en compte els antecedents del que havia passat en altres llocs de la península ibèrica, es va preveure una mortalitat del 90% de la població. “Sabíem quin seria el resultat final”, ha lamentat Jovaní.

L’animal moriria igualment amb una malaltia que li col·lapsa els òrgans vitals i es va decidir evitar “el patiment” a les bèsties que no tenien esperança de sobreviure. Matar les cabres malaltes també servia “per reduir la densitat” de la població i reduir el contacte i els contagis. “La transmissió és més lenta i intentes frenar l’evolució com pots, sabent que al final, el resultat serà sempre el mateix”, ha insistit el cap de la Reserva.

Resistència de grup

Des de la Reserva Nacional de Caça destaquen que l’avanç de la malaltia de la sarna ha sigut “molt menor” a la que s’esperava inicialment. Tot i que la densitat de població encara “és baixa” es considera que s’està assolint “la resistència de grup”. No es pot descartar “algun rebrot puntual”, però com la majoria de les cabres salvatges hauran estat en contacte amb la malaltia, hauran creat resistències i no es preveu “una mortalitat” com la que va suposar el brot de 2015.

En el cens de l’any passat, quan es van comptar 619 cabres hispàniques, només una (un 0,16%) tenia lesions compatibles amb la sarna sarcòptica i l’any 2022 se’n van veure 17 de 540 (un 3%). Enguany no se n’ha vist cap. Des de la Reserva Nacional de Caça, a més del cens anual, també fan seguiments de la sarna com a mínim de tres dies per setmana per mantenir la vigilància i detectar, com més aviat millor, qualsevol individu que pogués presentar símptomes de la malaltia.

Reproducció a l’alça

Amb una densitat baixa, la transmissió de la sarna es frena i a la vegada hi ha animals que es fan “resistents”. No li passa a l’individu afectat pel paràsit, sinó que són els seus descendents que assoleixen la resistència. Des de 2015 hi ha hagut nou generacions noves de cabra salvatge al Port i es pot començar a parlar de “resistència de grup”, com apunta Jovaní.

A partir de 2021, la població s’ha anat recuperant molt a poc a poc. L’any 2022 es van registrar 540 exemplars, l’any passat 619, i enguany el cens creix fins a les 844 cabres salvatges. S’han vist 290 mascles i 405 femelles i 149 cries – el triple que el 2021 -. Aquest cens el fa el personal de la Reserva de manera visual, que anota els exemplars albirats en els diferents transsectes que fan cada dia. Els animals es classifiquen en funció de l’edat i del sexe.

Enguany, per exemple, s’han censat almenys 23 mascles de més de 10 anys, 23 entre 9 i 10 anys, 66 entre 6 i 8 anys i 178 mascles petits, entre 1 i 5 anys. A partir dels 6 anys, els exemplars mascles de la Reserva de Caça es categoritzen com a trofeus o selectius. Pel que fa a la productivitat, que és la relació de cries i femelles, els valors “són més elevats” que abans de l’aparició de la malaltia. L’any 2014 la productivitat real era d’un 39,23% i enguany s’ha arribat al 48,79%. L’any passat es va assolir un pic del 49,77% i l’any anterior també va ser alta, del 44,22%.

Segons Jovaní, tot i que es va plantejar entre fòrums científics pels gestors de la cabra hispànica, no s’han portat exemplars d’altres zones. Recorda que la introducció d’exemplars només es fa amb criteris molt específics de recuperació de “la riquesa genètica”, i en cas que, per l’alta mortalitat, “s’hagi perdut algun al·lotip genètic” o que es vulgui generar una població “més resistent a qualsevol patologia que pugui vindre de fora”. Al Port “no tindria sentit”, assegura el director tècnic de la Reserva, sobretot ara que el creixement anual és exponencial. Jovaní preveu que la població l’any que ve serà d’unes mil i escaig cabres salvatges.

Represa tímida de l’activitat cinegètica

El director tècnic de la Reserva Nacional de Caça del Port ha recordat que amb la sarna, l’activitat cinegètica es va reduir exclusivament al control sanitari. “No es pot caçar una població en davallada i amb problemes per sobreviure”, ha assenyalat. La recuperació que es comença a manifestar farà que la pròxima Junta Consultiva de Reserva Nacional de Caça debati si incloure una proposta d’aprofitament cinegètica de la cabra salvatge “per començar a controlar la població” de forma “gradual i en funció de l’evolució”.

Les zones on la població de cabra hispànica s’ha regenerat més és el nord de la Reserva, a la part del massís de la Terra Alta. Josep Vicent Jovaní avança que no es descarta començar a caçar algun animal “de forma puntual i controlada” en aquesta zona, a la tardor. El nord-est del massís és justament on es va detectar abans l’impacte de la sarna el 2015, i la regeneració i resistència al paràsit ha començat a fer-se notar primer aquí.

L’estat de l’hàbitat

L’evolució de la població de cabra hispànica els últims dos anys al Port és “molt bona”, amb “un increment important”, però preocupa “el medi empobrit” que trobarà la nova generació de cabres salvatges. El director de la Reserva recorda que la majoria d’herbívors “necessiten característiques alimentàries determinades i variades” i que la baixa densitat de cabra ha provocat que moltes zones aptes per al pasturatge ja no ho siguin. S’han cobert d’espècies com arbustos i pins, de baixa aportació alimentària per a l’espècie.

També la sequera actual i l’impacte del canvi climàtic afecta aquest hàbitat, que és cada vegada més arbrat. “Caldrà veure quina capacitat té el medi per sustentar aquestes cabres i fins a quin nombre pot ser viable, quantes n’admet”, ha alertat Jovaní. Si en una zona s’hi alimentaven deu exemplars, ara potser només hi haurà aliment per a tres o quatre i caldrà “gestionar l’hàbitat i millorar-lo i adequar-lo” al nombre de cabres, una feina que també ha d’implicar ajuntaments i propietaris privats, així com una millor “dotació pressupostària” per a la Reserva.

ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -