Un total de 2.827 parelles de gavina corsa (Larus audouinii) han niat a Catalunya el 2020, segons dades de l’últim cens elaborat per la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, i personal tècnic del Departament de Territori i Sostenibilitat, amb el suport dels ports de Barcelona i Tarragona, tant en l’elaboració del cens pròpiament, com en facilitar la nidificació i fer-la compatible amb l’activitat portuària. Enguany, s’ha elaborat amb especials dificultats per les limitacions de la COVID-19, i els efectes dels temporals. Del total, 2.516 parelles han niat a les comarques de Tarragona, i 311 a Barcelona, mentre que 2.066 en espais naturals de protecció especial (ENPE), i 761 en instal·lacions portuàries.
La xifra global del 2020 suposa una nidificació de 728 parelles menys que el 2019 i 927 menys que el 2018. El personal expert atribueix aquesta baixada al temporal Gloria i al que va afectar el territori abans de Sant Jordi. Així, tot i que el confinament i la paralització de l’activitat humana dels últims mesos ha ajudat moltes espècies d’ocells a niar, les xifres d’enguany de nidificació de la gavina corsa a Catalunya han quedat per sota de l’any passat.
La colònia més gran, al Delta de l’Ebre
El Delta de l’Ebre és l’indret que més nidificacions acull, amb 229 parelles a les Salines de Sant Antoni (la Tancada) i 1.837 a la Punta de la Banya. El cens, que s’ha fet amb grans dificultats pel precari estat de la barra del Trabucador que dona accés a la colònia de la Banya, mostra una translació de parelles cap a la tradicional colònia de la Banya, aquesta sí beneficiada per l’aïllament derivat de la trencadissa temporal del Trabucador i la manca d’activitat de la COVID-19. Tanmateix, els números globals del Delta de l’Ebre són estables els darrers anys.
Per la seva banda, al Port de Tarragona, on només s’ha pogut accedir recentment, el temporal d’abans de Sant Jordi va inundar l’esplanada habitual de la colònia, la qual cosa va provocar la seva fragmentació en tres grups, ocupant un petit nucli dins del mateix port i un altre al dic exterior. Amb tot, l’espai disponible ha estat limitat i la població total ha caigut de les 1.043 parelles de 2019 a les 450 de 2020.
La colònia a Barcelona
La població de gavina corsa a les comarques de Barcelona s’ha distribuït històricament entre el Delta del Llobregat i el Port de Barcelona, amb una relació directa entre els dos indrets. Inicialment va niar al Delta del Llobregat i, a partir de 2013, va mostrar alts i baixos fins que el 2016 es va establir al Port de Barcelona.
Tot i els últims esforços del Consorci del Delta del Llobregat per recuperar la nidificació de gavina corsa en aquest indret, el 2020 tampoc no s’ha aconseguit la recolonització de la zona. El mateix temporal d’abans de Sant Jordi i els efectes previs del temporal Gloria no hi han contribuït. El 2019 ja hi va haver un intent de recolonització, quan 67 parelles van fer niu, però cap va tirar endavant per l’abandonament de la colònia. Enguany s’ha registrat algun indici a l’abril, que finalment no ha fructificat.
Pel que fa al Port de Barcelona, les xifres de nidificació d’enguany arriben a les 311 parelles, un 10% menys que el 2019 (344). El 2017 aquesta xifra va pujar fins a 537, coincidint amb l’abandonament del Delta del Llobregat, i 582 parelles el 2018. El port també va quedar afectat pel temporal Gloria i la zona de la colònia, al dic Est, havia de ser arranjada i reparada tot just abans del confinament per la COVID-19, encara que es va acordar posposar les obres fins a la finalització de la cria de la gavina corsa.
Tanmateix, l’accés a la zona aquests dies ha permès constatar la colonització d’un grup de gavines d’una zona en obres actives al moll adossat, on el 2020 s’han instal·lat 157 parelles. Aquestes, sumades a les 154 parelles més del dic suposen el total de 311. La tria de la zona nova estaria relacionada amb l’afectació del temporal Gloria al dic Est i a la paralització de l’activitat per la crisi de la COVID-19.
Concretament, el temporal Gloria va acabar amb gairebé la totalitat de la vegetació que hi havia. Això va provocar que quedés un sòl molt compactat, amb extenses capes sense vegetació que probablement ha incidit en aquesta menor acceptació de la zona per les gavines nidificants i la decisió de colonitzar la zona propera immediatament exterior i amb una vegetació en bon estat on amagar els seus nius. La densitat de nius al nucli del dic no és uniforme i els exemplars es concentren allà on hi ha vegetació, encara que sigui morta i seca.
Caldrà veure si la paralització de l’activitat afecta a la cria en relació a la mida de posta i l’èxit reproductor, ja que la gavina, com altres espècies, s’aprofita dels descarts pesquers, i el descens de l’activitat pesquera de les darreres setmanes la podria haver afectat. Precisament, un equip científic del CSIC avaluarà aquests efectes, dins del seu estudi periòdic de l’espècie.
Un ocell de la Mediterrània
La gavina corsa és l’únic làrid catalogat com a vulnerable que gairebé només es distribueix a nivell mundial dins la Mediterrània. Inicialment niava a illots mediterranis i després va colonitzar els anys 80 el delta de l’Ebre, que va arribar a acollir més de dos terços de la població mundial i un màxim de 15.396 parelles l’any 2006. Posteriorment, per un cúmul de circumstàncies, la població es va fragmentar i l’espècie va colonitzar alguns ports. A Catalunya primer va ser el de la Ràpita, després el de Tarragona i finalment el de Barcelona. També va arribar a niar al Delta del Llobregat, on l’espècie sempre havia sigut regular però li mancaven indrets de cria.
La població als espais naturals va davallar, quan es va repartir per altres indrets de la Mediterrània, però sempre va estar per sobre de la que habita als ports. La particularitat dels ports és que són àrees que sovint acullen l’execució d’obres o noves construccions, i tant a Tarragona com Barcelona les gavines acaben ocupant aquests sectors. També els dics, com ara el dic de l’Est de Barcelona, sotmesos a temporals que poden afectar els nius.
Redacció – E. C.
