Divendres a la tarda, a l’Expoebre de Tortosa, es va viure una experiència gastronòmica i sensorial com feia temps que no n’hi havia a les Terres de l’Ebre. ‘La Gastrodisrupció’, una de les activitats del V Fòrum Econòmic de les Terres de l’Ebre, que va ser molt més que una degustació: va ser una immersió en el futur de la gastronomia, una combinació d’innovació, emoció i territori que va descol·locar —i encantar— a parts iguals.
Lideraven l’acte T-Valley Ecosystem, amb la seva consellera Vanessa Troncho al capdavant, acompanyada del xef Cristian López (restaurant Moments), Humbert Contí (fundador i CEO de Kensho) i el sommelier Jordi Garcia (Tanins Vinoteca). L’ambient amb unes 40 persones era distès, però curiós, diríem que d’afterwork amb gust d’experimentació.
La proposta començava amb una pregunta: “A què us recorda?”. I així, sense preàmbuls, es va servir el primer plat. Humbert els va transportar a l’origen de Kensho i de la seva idea disruptiva de fer sake amb arròs del Delta. Va explicar com va descobrir un sake servit en copa de vi maridat amb ostres i com aquell moment li va capgirar la visió d’aquesta beguda mil·lenària. I així va néixer Kensho: un sake fet aquí, amb arròs ric en midó, que en fermentar-se es torna dolç. Pura alquímia ebrenca.
L’ostra que van tastar no era qualsevol ostra: era una evocació emocional. Cristian va compartir els records de la seva àvia, que escabetxava, feia conserves i aromatitzava la infància. Va reconvertir aquella nostàlgia en un plat delicat: ostra escabetxada en sake i acompanyada amb una mousse de llimó gras, un cítric que aquí al territori sabem molt bé com creix, ja que les Terres de l’Ebre concentren el 55% de la producció citrícola de Catalunya. El resultat? Un plat que parlava de casa, de mar i de memòria.
El vi i el joc sensorial van arribar de la mà de Jordi Garcia. Es va servir una copa aparentment de vi blanc, però no era tan senzill. Lleugerament tèrbol, amb notes cítriques i una textura curiosa, els va convidar a descobrir-ne els secrets a través d’un tast guiat. Al mateix temps, Cristian havia elaborat un plat pensat per contrastar acidesa, dolçor i gust de mar. Una combinació que et feia parar i pensar: això que estic tastant… què és exactament? I per què m’agrada tant?
Quan semblava que res podia superar allò, va arribar la màgia. Literalment. Vanessa va demanar que el públic s’apropès a l’escenari i va aparèixer l’il·lusionista MJ. Va interactuar amb el públic, els va fer riure i sorprendre’ls amb un truc de mans. I llavors, va començar la part més sorprenent de tota la tarde.
Els van repartir un antifaç. Els van tapar els ulls. I en aquell silenci guiat, una veu d’intel·ligència artificial els va conduir pas a pas a través de les postres i el vi dolç. Una experiència completament immersiva, on el gust es barrejaven amb el so, la imaginació i la sorpresa.
Però encara hi havia un últim gir. Es va servir el que semblava un cafè. Però no era un cafè qualsevol: era un got amb una aroma intensa, que calia olorar profundament. Després, et convidaven a menjar una petita pasteta. Un final sorprenent per a una tarda plena de sensacions.
I com a record, una minuta comestible. Sí, comestible. Una làmina amb tots els plats degustats, impresa amb tinta alimentària. Com si fins i tot el menú hagués volgut formar part d’aquest espectacle gustatiu.
A més, tota la jornada va estar marcada per una selecció musical potent i trencadora a càrrec del DJ Alex Lara.
La Gastrodisrupció no va ser només un tast, va ser una declaració d’intencions: al territori hi ha talent, memòria, producte i molta creativitat per escriure el futur de la gastronomia des d’aquí.
Redacció L.P.