El meu primer Dia de la Mare no va ser tal com m’havia imaginat. Tot al meu voltant em recordava el que havia perdut: les botigues es preparaven decorant els seus aparadors per aquest dia, els anuncis de televisió repetien contínuament “Feliç Dia de la Mare!” i les xarxes socials estaven inundades de fotos de mares somrient mentre sostenien els seus fills als braços. Jo, però, només sentia un buit immens. Un buit que ningú semblava veure.
Uns mesos abans, havia parit el meu bebè sense vida. Però, als ulls dels altres, com que no hi havia un xiquet als meus braços, la meva maternitat semblava no existir. Era com un arbre que cau al bosc sense que ningú l’escolti: ningú em veia, ningú em reconeixia.
Aquell Dia de la Mare, mentre totes rebien felicitacions i abraçades, jo em trobava immersa en un silenci que em feia mal. Dins meu hi havia una veu que, amb força, volia cridar: “I jo?”. Em costava i, encara ara, em costa entendre per què, en un dia que celebra l’amor matern i que hauria de ser per a totes les mares, ningú sembla pensar en les mares en dol. Una mare no deixa de ser-ho només perquè el seu fill ja no hi sigui.
Avui vull expressar-ho per a totes les que, com jo, porten aquesta maternitat invisible a les espatlles: la nostra maternitat no és menys vàlida perquè molts no la vegin. Ningú pot esborrar l’amor que sents cap al teu fill. Ets mare. Sempre ho seràs.
A més, a tots aquells que llegiu aquest text: si coneixeu alguna dona que hagi viscut la pèrdua d’un bebè durant l’embaràs o poc després de néixer, quan us trobeu amb ella, no tingueu por de dir-li amb sinceritat: “Avui, en aquest Dia de la Mare, he pensat en tu perquè segueixes sent la seva mare.”
No ens fa mal recordar el nostre fill, el que sí que ens provoca un gran dolor és el fet que el món actuï com si mai hagués existit. Moltes vegades, el que necessitem és només un reconeixement senzill. Perquè per a natros, escoltar que algú recorda el nostre xiquet o xiqueta és com sentir que, almenys durant un moment, el món no ens ha oblidat.
Teresa Domingo, vicepresidenta de Libèl·lules dels Estels.
A continuació trobareu un altre article de Teresa, que aborda la maternitat d’una forma més general.
Enllaços relacionats