Aquest dimecres s’ha fet el primer tractament contra la plaga de la mosca negra al riu Ebre. La campanya comença enguany amb retard a causa de les grans avingudes i l’alt cabal del riu, per les intenses pluges i el desgel. Finalment, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha autoritzat una limitació del cabal de l’Ebre a 200 metres cúbics per segon, durant tres dies, de manera que es puguin fer les primeres aplicacions de larvicida contra la plaga amb efectivitat. Tot i que el període òptim del primer tractament és a l’hivern, encara es pot frenar l’eclosió de la població adulta i tenir “una bona campanya“, com ha assegurat Montse Masià, cap de l’àrea de salubritat del COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre).
El gerent del COPATE, Josep Caparrós, ha assenyalat que el calendari de la campanya de tractaments contra la mosca negra ha estat “marcat per la CHE“, que és l’organisme que regula el cabal del riu Ebre i que, fins ara, no l’ha rebaixat als 200 metres cúbics per segon que es necessiten perquè les aplicacions de larvicida siguin “segures i efectives“. Caparrós ha agraït “les gestions fetes per la delegació del Govern a les Terres de l’Ebre” per aconseguir aquesta regulació i iniciar la campanya, encara que comenci “més tard del que li hauria agradat” al Consorci.
La previsió és fer sis tractaments fins a l’estiu, com s’ha fet en els últims anys. Amb el larvicida biològic BTI es ruixen set punts del riu entre Ascó i la desembocadura, situats a una distància d’entre 5 i 8 quilòmetres entre ells, “i sempre en funció de la continuïtat de l’aigua del riu“, com ha detallat Montse Masià, cap de l’àrea de salubritat del COPATE. «Per exemple, cap al sud, on l’aigua queda més remenada, hi ha més quilòmetres de tram», ha dit. Al Segre, que és un riu afluent amb menys cabal, hi ha programats 27 punts de tractament, cada quilòmetre aproximadament. «Tires menys producte i ho fas més seguit», ha concretat Masià.
Tot i que les grans avingudes d’aigua també s’emporten i netegen l’aigua dels macròfits -les algues on la mosca diposita les larves-, la directora de salubritat del COPATE explica que els insectes acaben buscant altres ubicacions quan la situació els és desfavorable, i passen de la zona de corrents a la llera. «Per tant, sí que ajuda, però t’adones que al cap d’uns dies, i coincideix normalment amb la primavera i l’entrada de l’estiu, que certa població de mosca ha sobreviscut a aquestes riuades», ha explicat.
Masià i Caparrós són optimistes i confien que amb el tractament just al principi de la primavera encara es pot tenir “una bona campanya“. «Veurem si el fet d’arrencar més tard del previst pot generar algun contratemps, però estem convençuts que en el seguiment tècnic que fem des del COPATE podrem reaccionar davant d’aquelles necessitats que vagin sorgint», ha apuntat el gerent.
Compromís institucional:
El gerent del COPATE també ha recordat que aquests tractaments, com els del mosquit al Delta, requereixen “la col·laboració de totes les institucions“, des de la Generalitat als ajuntaments, diputacions i el mateix COPATE. Josep Caparrós ha reclamat “un compromís estructural, suficient, estable i necessari” per a continuar amb aquests tractaments. I és que enguany, amb el conveni caducat, la campanya s’ha hagut de finançar amb una subvenció directa de la Generalitat, de més de 619.000 euros per a l’Ebre i el Segre.
El Consorci continua mantenint converses amb el Govern per poder tancar un nou conveni. Tot i que s’ha posat sobre la taula que no sigui un acord per a pocs anys, de moment, per agilitzar la negociació, el més probable és que es tanqui un conveni quadriennal per al 2027-2031. «Ens agradaria tindre la màxima estabilitat possible per planificar amb més certeses les campanyes tant de la mosca com del mosquit», ha recordat Caparrós. El COPATE també ha proposat que el nou conveni estigui liderat pel departament de Salut.
ACN