Com que no es compleix la normativa Europea sobre legislació de medi ambient, Espanya és dels països de la UE més sancionats econòmicament pels incompliments, segurament ha propiciat que grans hòldings que tenen a la seva disposició diners i la infraestructura necessària per fer un seguiment d’aquests països com Espanya, així com un efecte de crida poden triar el territori per construir els seus nixos econòmics pensant que hi haurà una legislació tova pel que respecta al Medi Ambient i no interferiran en el seu negoci. No sé si és el cas de Kronospan, un gran hòlding Austríac de més de 41 empreses arreu de 125 països del món i amb més de 15.000 treballadors que es dedica a la fabricació de panells de fusta que té la seva activitat a Tortosa, en concret a Campredó, empresa situada sobre el sistema d’aqüífer a les calcàries mesozoiques del Cardó-Vandellòs (312 C 31) i sobre l’aqüífer deltitric plioquaternari de l’Aldea-Ampolla, dir que cap d’aquests aqüífers està protegit, tampoc els de la Plana, al territori són dos aqüífers sense protegir i la Generalitat no té cap intenció de fer-ho. En la seva targeta de presentació l’empresa Kronospan ens diu que ha evolucionat convertint-se en una de les primeres empreses en innovació, sostenibilitat i segons l’empresa amb l’economia circular són la seva identitat, integrar pràctiques d’economia circular en els processos de producció, la reducció de residus o l’ús eficient dels recursos naturals com la silvicultura sostenible, cal assenyalar que la planta de Tortosa és eficient i funciona al 100% amb energia renovable de panells solars, la targeta de presentació que solen fer aquest tipus d’empreses catalogades de molt contaminants segons RD 9/2005 i la UE són per impressionar els ciutadans que no coneixen l’activitat i la contaminació que provoquen al territori.
L’Ajuntament va donar la llicència d’activitat a l’empresa el 2023 i la Generalitat l’Autorització ambiental amb núm. E2BAA1210108 el 2024, l’atractiu per l’Ajuntament per donar la llicència són els 250 llocs de treball directes i els 1500 indirectes, però tenim quelcom més que els llocs de treball, que són importants pel territori, empreses com aquesta funcionen com les plantes de compostatge i contaminen igual o més. Repassant l’autorització ambiental de la Generalitat i la Llicència de l’Ajuntament tenim dades molt discrepants d’ambdues, un gran augment de la producció, l’Ajuntament en la Llicència va autoritzar una producció de panells de 218.638 m³ any i la Generalitat en l’Autorització ha apujat a 954.000 m³ any que s’allunya molt de l’economia sostenible i de km 0, ens trobem igual amb la potència tèrmica instal·lada que segons llicència de l’Ajuntament hauria de ser de 36 MW que la Generalitat ha apujat a 95 MW, amb més gasto de combustibles fòssils i, per tant, més contaminació, l’increment d’aigua de 330.000 m³ per sobre l’assignada, electricitat 160.000 MW, gas natural 35.880 m3 i biomassa fins a 21.113 tones, a més de l’increment de dissolvents de 145,06 Ton a 693,61 Ton, un increment de la fusta reciclada que passa de 98.000 tones previstes en la llicència a 750.000 Ton de l’autorització, augment de més de 95.000 Ton de residus no perillosos, aquesta manera de fer indica quelcom que no és concordant, la Generalitat apujant gairebé quatre vegades el que l’Ajuntament va donar en la llicència penso que el responsable de la Generalitat s’hauria d’explicar així com l’Ajuntament de Tortosa. L’apuja D’aquests paràmetres comporta molts més residus, més contaminació particulada de PM10 pel transport, més contaminació atmosfèrica i Odorifica, més gasto d’aigua i més abocament d’aigua contaminada a les clavegueres.
Els residus que es valoraran són fustes provinents de la construcció, residus sanitaris, restes de poda, etc. que s’han de tractar amb productes químics per eliminar fongs, bacteris i per conservar els panells de fusta degut el seu espectre antimicrobià, utilitzant el formaldehid que barrejat amb aigua és el formol, H2C=0, quan s’acaba la manufacturació de productes de fusta és alliberat com a gas. El formaldehid és un compost químic altament volàtil i molt inflamable que superant les 250 ppm (partícules per milió) produeix irritació a la pell, als ulls, al nas i la gola i en gran quantitat provoca vòmits i molt de dolor, a les plantes de compostatge on valoren residus s’allibera un germà d’aquest gas químic que són els aldehids que provoquen els mateixos símptomes a la salut. Altres contaminants provinents de la valorització i que es troben en les aigües residuals sobrants que van a parar a la claveguera, són metalls pesants com la Cu (Coure), Pb (Plom), Zn (Zenc metàl·lic), PM10 elevada concentració d’aquestes partícules a més de TPH (Hidrocarburs Totals de Petroli) i Arsènic que si van a parar al sol a través de l’aigua són contaminants molt tòxics per la salut de les persones i els COT (Compostos Orgànics presents en l’aigua). La contaminació atmosfèrica d’aquestes indústries es produeix entre altres pel formaldehid, perillós quan sobrepassa els límits entre 10-15 mg/Nm3, un gas que si és alliberat pesa més que l’oxigen i afecta directament les persones, alliberen també PST (Partícules Sòlides gas tòxic i irritant, els límits segons la UE són 5mg/ Nm3,CO (Monòxid de Carbó) provinent de la caldera de gas 100mg/Nm3, i del grup electrogen 650mg/Nm3 ,SO2 (Diòxid de sofre) els límits 200mg/Nm3 gas incolor i inflamable. A les empreses Contaminants com aquesta la legislació que les regula hauria de ser més estricte, la AAI (Avaluació Ambiental Integrada) deixa molta interpretació a l’empresa i més inseguretat pels ciutadans que han de conviure amb elles.
La fiscalització de l’activitat que fa la Generalitat es través de la seva Web d’Internet, amb un programa que és el SAM (Sistema Automàtic Mesures) L’empresa ha de seguir les prescripcions tècniques i requeriments fixats a la IT-AT 014, Instal·lació Tècnica de calibratges un sistema de tractament de dades que assegurin en tot moment el compliment legislatiu per part de l’empresa, la realitat de cada dia ens diu que la fiscalització de la gestió més fiable és quan la fan els inspectors in situ a poder ser sense previ avís. Aquests projectes no són tan clars i nets com ens volen fer veure, mirant la cronologia de Kronospan trobem que la fabrica matriu de Burgos és la seu principal de l’empresa al país, segons el seu gerent la de Tortosa s’ha fet gairebé igual, en la seva cronologia trobem un procediment abreviat núm. 3415 al jutjat de Burgos on la fiscalia assegura que Kronospan és un risc per a les persones després de constatar una gran concentració de partícules PM10 al voltant de la fàbrica, gran concentració de metalls pesants abocats al sol i trobar grans concentracions de formaldehid a la sortida de la depuradora industrial de la fàbrica, compost inflamable, tòxic i explosiu. Una cosa és la teoria i l’altre la practica, esperem una bona fiscalització presencial a més de la d’Internet a Kronospan de les autoritats competents, tenint en compte la cronologia, si no, els ciutadans seran d’anys col·laterals de la contaminació com gairebé sempre.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental