La diputada de Junts, Irene Negre, ha demanat un pla integral per reorganitzar la sanitat a les Terres de l’Ebre. En una interpel·lació al ple del Parlament, Negre ha reivindicat «un model que permeti unificar, redistribuir i ampliar recursos» i una redistribució dels nivells assistencials per garantir «l’equitat» dels serveis al territori. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha defensat que el sistema sanitari ebrenc està «procés de transformació amb la integració dels diferents dispositius dins de Salut Terres de l’Ebre», així com amb «el reforç de l’atenció primària i les inversions en la xarxa hospitalària». Dalmau ha assegurat que el futur hospital universitari es declararà projecte estratègic.
En el plenari d’aquest dimarts al Parlament, la diputada Irene Negre ha reclamat aquest pla de reorganització sanitària a l’Ebre, amb propostes com convertir el futur Hospital Universitari de les Terres de l’Ebre en una infraestructura sanitària estratègica de país, i a descongestionar l’actual Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, el de referència a les Terres de l’Ebre, perquè «es concentri en l’alta complexitat» i deixi de «suportar una pressió assistencial que no li correspon». Negre ha defensat que per aconseguir-ho, cal reforçar els hospitals comarcals d’Amposta i Móra d’Ebre perquè assumeixin més cirurgia, proves diagnòstiques i consultes i treballin en xarxa amb el de Tortosa.
D’altra banda, la diputada de Junts ha demanat que l’Hospital Santa Creu de Jesús es reforci com a centre de referència en atenció intermèdia i geriàtrica, «amb més llits, més professionals i més capacitat per atendre descompensacions de pacients crònics». Junts reclama que es recuperi l’equip estable de geriatria a l’Hospital Comarcal d’Amposta; i que l’atenció primària ebrenca tingui «més recursos i capacitat resolutiva», amb «un autèntic centre d’urgències d’atenció primària, amb cartera de serveis pròpia, amb proves diagnòstiques i amb professionals suficients, amb capacitat real d’atendre les urgències de baixa i mitjana complexitat, que evita els desplaçaments innecessaris i descarrega els hospitals».
Negre ha reclamat un CUAP complet per a la zona del delta de l’Ebre i una revisió del model que ha desplegat la nova empresa adjudicatària del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) perquè «es prioritzi el temps real de resposta i la qualitat assistencial per damunt dels criteris organitzatius». Per a la diputada, tot i l’increment de vehicles, el model del transport sanitari no respon a criteris assistencials, i no s’han millorat els temps de resposta en un territori extens i dispers com les Terres de l’Ebre. En aquest sentit, Negre ha demanat tornar a avaluar el funcionament del SEM a l’Ebre a partir «dels resultats en les emergències». «No demanem privilegis, li demanem planificació, una sanitat pensada des del territori, on cada equipament assumeixi el paper que li correspon», ha defensat la juntaire. Negre ha posat com a exemple que la segona ambulància medicalitzada s’hagi desplaçat de l’Aldea a l’Ametlla de Mar i cobreixi més el Camp de Tarragona que les Terres de l’Ebre, una situació que el Govern analitzarà.
El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha reconegut «la complexitat» del territori ebrenc, que representa el 10% de la superfície del país i hi té repartida el 2% de la població, però ha defensat que el Govern prioritza «la igualtat d’accés i de resultats» en l’organització del sistema sanitari, que en el cas de l’Ebre està format per 11 equips d’atenció primària, 21 centres d’atenció primària, 44 consultoris locals i 15 punts d’atenció continuada, i una estructura hospitalària integrada per l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta -que s’està ampliant-, els de Móra d’Ebre i d’Amposta i, la Clínica Terres de l’Ebre i l’Hospital de Jesús, aquests darrers tres municipals i pendents de poder ser gestionats també per l’empresa Salut Terres de l’Ebre, que ha assumit el centre hospitalari morenc.
Dalmau ha assegurat que el futur hospital universitari de les Terres de l’Ebre serà un projecte estratègic de país, i també ha dit que el Govern està disposat a revisar el funcionament del SEM durant el procés d’implementació «si les necessitats del territori així ho requereixen», ja que no es tracta «d’una planificació estanca» i sense marge de correcció.
ACN