14.3 C
Amposta

Ja n’hi ha prou

L'últim informe de la Comissió Europea diu que Espanya és el país dins la UE que té la pitjor qualitat de l'aigua amb un gran problema sistèmic per gestionar la contaminació causada pels nutrients de l'activitat agrària, o la valorització de residus els nitrats

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

La CE, Comissió Europea, portarà l’estat espanyol al TJUE, Tribunal Justícia Europeu, per no prendre les mesures adequades per protegir les aigües superficials i soterrades per la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, malgrat l’expedient obert per aquesta qüestió des de l’any 2018. La manca de solucions del govern espanyol ha dut a la Comissió Europea a passar a la segona fase de l’expedient demanant més explicacions i canvis en la situació, però no ha servit de res, la realitat és que el govern espanyol és l’estat més sancionat per no fer cas de les normes Europees, com la que ens ocupa, la sensibilitat del govern en l’àmbit ambiental és molt baixa i les consideren menors, davant les que proposen des de el govern, cal entendre la ineptitud d’aquests polítics a l’hora de fer una valoració de la seva feina tan negativa pels ciutadans. Brussel·les defensa que la Directiva dels nitrats és una peça important en la legislació de la UE, Unió Europea, que afecta directament a les aigües i ha estat dissenyada per reduir la contaminació per nitrats d’origen agrari i actuar de manera preventiva contra els nous riscos d’aquesta.

L’últim informe de la Comissió Europea explica que Espanya es troba dins els països de la UE que tenen la pitjor qualitat de l’aigua amb un gran problema sistèmic per gestionar la contaminació causada pels nutrients d’aquesta l’activitat.Els nitrats són compostos químics inorgànics derivats del nitrogen que es troba en petites quantitats al sòl, aigües superficials, soterrades i aliments. Són nutrients que es troben en el medi ambient, estan formats per tres àtoms d’oxigen, un de nitrogen i una càrrega negativa NO3,no tenen sabor ni color i també es troben dissolts en l’aigua.

Les plantes utilitzen el nitrat com un nutritiu essencial, el comerç el fa servir d’adob inorgànic, altres funcions del nitrat són la preservació d’aliments o manufactures de municions i explosius. L’exposició als nitrats pot ser la causa comuna de l’EA, Parkinson o diabetis. El nitrat i nitrit és detectant en aigües de superfície, aigua potable, en pous públics i privats i aigües soterrades. Els nitrats són la quantitat total de nitrogen disponible en les aigües freàtiques o superficials, la contaminació d’aquestes té l’origen en les escorrenties agrícoles per l’ús d’adobs animals o químics i descarregues des de sistemes sèptics i plantes de tractament d’aigües residuals municipals, també d’activitats relacionades amb la valorització de residus.

El Ministeri per la Transició Ecològica i Repte Democràtic, MITECO, ha publicat la resolució de la directiva de l’aigua en la qual mostren el mapa de les aigües afectades per la contaminació difusa procedent de fonts agràries. Amb aquesta publicació comença a contar el termini en què les comunitats autònomes hauran de revisar i delimitar totes les zones vulnerables, adjuntant programes d’actuació i codis de bones pràctiques agràries per fer front aquesta contaminació.

A Catalunya l’excés de nitrats generats per les concentracions de granges intensives de porcs amb més de 6 mil i una cabanyes de sis milions de porcs, ens toca un porc i mig per ciutadà, provoca la contaminació de més del 40% de les aigües soterrades en especial les freàtiques que estan més a prop del sol. L’últim escrit emès per l’oficina del síndic de greuges explicava que el 64% de municipis Catalans presenten excedents de nitrogen d’origen agrari i d’aquests el 48% els excedents són de més de deu tones anuals. Aquesta contaminació es produeix per l’excés de fertilització en els cultius i la inadequada gestió de residus procedents de les explotacions agràries. La Generalitat ha fet el mapa de nitrats de Catalunya de totes les zones vulnerables amb relació aquesta contaminació i estan incloses les comarques del baix Ebre,la Ribera d’Ebre i el Montsià entre altres, els aqüífers corresponents al Montsià són els Plioquaternaris de la Plana la Galera o la fossa d’Ulldecona.

Segons el Pla de Gestió de la Conca Fluvial de Catalunya en el segon cicle de les 37 masses d’aigua soterrades, 17 estan en mal estat químic per nitrats sent un 46% del total afectades per concentracions de nitrats superiors a 50 mg /l, mil·ligrams per litre, en el cas de les aigües superficials, els nitrats afecten 55 masses d’aigua, rius, amb un 22% d’aquests que incompleixen els objectius ambientals dels nitrats sobrepassant els 25 mg/l.A Catalunya l’organisme que ha de gestionar i fiscalitzar la salut d’un recurs natural únic com es l’aigua és l’ACA, Associació Catalana de l’Aigua, però fent una revisió de la seva gestió estic segur que hi hauria d’haver un compromís més alt en la preservació de l’aigua dels rius com del recurs natural únic ,l’ aqüífer de la Plana entorn de la contaminació per nitrats o la construcció d’una empresa de compostatge a sobre i la preservació de les masses d’aigua dels rius, pel que podem deduir que les aigües soterrades estan maltractades, ignorades i abandonades.

Al Montsià ja va haver-hi contaminació de nitrats al municipi de Santa Bàrbara, ja resolta i ara la tenen a Ulldecona, a tota La comarca el risc de contaminació és molt alt per la concentració d’empreses de residus . En l’àmbit estatal estem en una tessitura diferent, la poca disponibilitat del Gobierno entorn del medi ambient fet un discurs que va en línia amb les directives Europees, però a la pràctica queda molt lluny passant a pagar tot sovint les negligències de no aplicar l’esmentada legislació i tot plegat el que ho acaba pagant és el ciutadà i no és just.

Joan Cunill, tècnic superior mediambiental 

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -