El gas renovable, combustible procedent del reciclatge dels residus que produïm i que es pot fer servir igual que el gas natural a la vegada d’estar a primera línia per tenir una millor gestió dels recursos, que fomenta l’economia circular lliure d’emissions de CO₂, beneficiós pel planeta, sostenible mediambientalment i socialment, combustible d’emissions neutres de CO₂ que evita l’escalfament global del planeta.
A partir dels residus orgànics, agrícoles, ramaders, aigües residuals i residus orgànics industrials bàsicament, el biogàs s’obté a partir d’un procés de degradació microbiana amb tècniques Mesofíliques a partir de 35° i Termofíliques a més de 40°. El full de ruta del biogàs va ser aprovat pel govern l’any passat, la mesura incentivarà mitjançant l’elaboració de plans estratègics i ajuts econòmics la penetració en el teixit industrial del biogàs, biometà i l’hidrogen tots ells renovables i amb una contaminació de gairebé zero en gasos efecte hivernacle, tots ells imprescindibles per fer una correcta transició del sistema actual basat en els combustibles fòssils per assolir el 2050 com marca el calendari i l’agenda de la UE una economia neutra amb zero emissions.
El relat del discurs oficial sobre aquest gas és que a més d’ajudar a fer aquesta transició ens ofereix uns avantatges sobre el gas tradicional, es produeix de manera local i no s’ha de portar de fora reduint de manera exponencial la nostra dependència energètica exterior, impulsa l’economia local amb la creació de llocs de treball en zones rurals i fomenta la competitivitat dels ramaders i sectors industrials que passen a tenir una font d’ingressos addicionals millorant la gestió mediambiental dels residus. De la planta que tenim a la comarca del Montsià, a la Galera, que està en funcionament podem dir que, la creació de llocs de treball com esmenta el discurs oficial és molt minsa, en aquesta planta és un i és un indicador que les zones rurals no es repoblaran encara que ni posem més, la valorització del que produïm per ser sostenibles no s’ajusta a la realitat perquè es tracten més residus dels quals produïm a la comarca, per tant, hauran de venir de fora i ja no seran de km 0 ni sostenibles amb la consegüent contaminació de partícules a la comarca procedents del transport, només es pot estar d’acord en el relat oficial que aquest combustible no contribueix a l’escalfament global, la contaminació no existeix.
A Catalunya el nou Decret Llei que ha de sortir de la modificació que farà el govern del Decret de les renovables (Llei 16/2019) serà el punt d’inici del nou model energètic. Aquest prioritzarà criteris per fomentar l’autoconsum així com el tràmit dels projectes que es connectin a mitja tensió, inferiors a 5 MW, per ser coherents amb la transició distribuïda i democràtica i el govern vol posar les bases per cohesionar territorialment tot el model energètic, finalment una consellera que creu en la regulació d’aquesta energia tal com se li ha expressat moltes vegades, no és just que fins ara no l’hàgim tingut es podrien haver evitat aquests Clústers com el que tenim a la comarca del Montsià, moltes empreses de residus amb projectes d’altres, suposadament per l’efecte crida que la comarca no ha d’assumir, s’ha de fer una redistribució i que a cada territori hi hagi el que li correspongui de la quota de renovables, i pel que sembla en aquest nou model es tindrà en compte, esperem.
El nou Decret deixa enrere el model actual on els projectes es presentaven sense cap coneixement dels propietaris dels terrenys i dels Ajuntaments introduint l’obligatorietat de presentar l’acord del 50% de la superfície ocupada, també s’haurà d’acreditar l’oferta de participació com a mínim del 20% del projecte a la població i administració finalment, mentre que l’anterior decret llei era aplicable únicament a sols no urbanitzables el nou augmenta la disponibilitat en afegir sòls urbanitzables tant els desenvolupats com els no desenvolupats.
Aquest full de ruta Català compren la creació de la Xarxa d’Oficines Comarcals de Transició Energètica (OCTE), el Pla Territorial Sectorial de les Energies Renovables de Catalunya, la Llei de Transició Energètica, la creació d’una Energètica Pública i l’impuls d’aprofitament de la Biomassa o el biogàs a través de l’Estratègia de la Bioenergia de Catalunya. Un pla molt ambiciós que veurem com acabarà en el tràmit Parlamentari. De moment hem d’entendre que aquesta transició no ha de ser un canvi de recursos radioactius i fòssils per uns de renovables, vol ser un model democràtic, participatiu amb un gran empoderament social, no es pot capolar una zona per produir l’energia que es consumeix a una altra zona i ha d’haver-hi un equilibri territorial a l’hora de posar-ho a la pràctica. La Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT 2050) es proposa assolir l’escenari objectiu garantint la sobirania energètica, un sistema energètic renovable, la mínima ocupació del territori sense massificacions en cap punt amb uns preus energètics competitius i assumibles per la majoria de la ciutadania, bones declaracions d’intencions que les tornarem a valorar després del tràmit parlamentari. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
