L’avantprojecte, després d’estudiar diverses opcions, està en aquests moments en fase de redacció per part de l’enginyeria barcelonina Raventós –amb totes les limitacions que imposa l’estat d’alarma i el confinament- i l’empresa també està ja abordant amb les diferents administracions implicades la possible concessió dels permisos per fer-lo possible. Insisteix que aquesta alternativa per fer front eventualment a la inaccessibilitat per terra a les salines no suposa en cap cas renunciar a la reivindicació d’una solució estructural al govern espanyol per garantir la integritat i accessibilitat de la barra del Trabucador.
La idea, segons ha elaborat, seria construir un moll a la part interior de la punta de la Banya que penetrés aigües endins de la badia dels Alfacs fins al punt que la batimetria permeti accedir les pontones. Aquests transports marítims, que haurien de poder carregar unes 100 tones de pes –entre dos i tres camions carregats de sal-, requerien entre dos i tres metres de calat per poder atracar sense problemes. Això obligaria a allargar el moll diversos centenars de metres badia endins –fins a 800 o 900 metres- per trobar les condicions idònies, atesa la poca profunditat existent en aquesta zona.
Els camions arribarien sobre la pontona des del port de Sant Carles de la Ràpita –Infosa negocia també amb Ports de la Generalitat la cessió d’un moll a la zona de Marina Sant Carles per poder operar des d’allí- i, un cop carregats amb la sal, retornarien a la infraestructura portuària rapitenca amb l’embarcació de transport. Infosa estudia la possibilitat de carregar la construcció d’una nova embarcació d’aquest tipus o comprar-ne alguna de segona mà, de les que s’usen habitualment en grans obres d’infraestructures marines al nord d’Europa.
De moment, Sucarrats no s’atreveix a avançar el cost que suposaria habilitar tot aquest sistema de transport alternatiu que es posaria en marxa en el cas que els temporals inhabilitessin l’accés terrestre pel Trabucador amb l’objectiu de mantenir l’activitat. Creu que el temps necessari per fer les obres no serà molt llarg –uns tres mesos- i la idea és poder disposar-ne efectivament a l’octubre, just abans que comencin els temporals de la tardor. “Per molt que refem el camí provisional i Costes faci la inversió que ha de ser a l’octubre tindrem un camí precari i amb els temporals de l’hivern, tenim molts números que torni a desaparèixer”, subratlla.
Tot i això, l’empresa assegura que conscient que al marge del temps que pot requerir l’adquisició de l’embarcació, la tramitació de les autoritzacions, tràmits i permisos administratius per a un projecte d’aquest tipus –tant per part del Departament de Territori, el parc Natural, el Departament d’Agricultura o la Direcció General de Costes del Ministeri per la Transició Ecològica- no serà ràpida.
La prioritat immediats, sosté, és poder “recuperar l’activitat” més enllà de l’estat d’alarma i la manca de previsió estatal sobre les obres d’urgència previstes. En aquest sentit, apunta que si s’obre una “finestra de bon temps” d’unes tres o quatre setmanes tornaran a actuar sobre la barra del Trabucador per recuperar l’accés provisional i l’activitat. “Ens ha pujat molt la demanda però no podem subministrar: únicament les sals que distribuïm i no són d’Infosa, que representen un 10%. El drama que tenim és que, a poc a poc, perdem el nostre fons de comerç”, apunta Sucarrats. A banda, remarca, caldrà veure com acabar la collita d’enguany davant l’embat dels diversos temporals aquesta primavera i l’entrada d’aigua de mar pe Gloria.
